tag:blogger.com,1999:blog-68548426920754362512024-03-14T03:54:10.712+01:00PROJECTE SOLIDARI 2011Aquest blog neix per donar a conéixer el meu repte de fer 1200 kms a peu de Cerdanyola del Vallès (Barcelona) a Fisterra (Galicia) i donar així veu sobre una de les malalties minoritàríes que es la Paràlisi Supranuclear Progressiva (PSP). Aquí podreu seguir els preparatius, vivències i experiències que viuré en el meu camí durant 47 dies fins arribar al destí final.
Trobar l'esperança per a tots els malalts del PSP i familiars es la meva finalitat.LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.comBlogger69125tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-78572589235457902552011-08-04T21:50:00.053+02:002011-08-06T20:47:31.075+02:00Etapa 48: Olveiroa - Faro de Fisterra (fin del mundo) 35km.<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzUqYMBbkH8q1kkBgy-ygQXz7DTl5QNzoWDXQze7rlSQSScQUVgns-PJVlqzmorQZVzc5aGIxUA9UI5pXy_yIJvl4pOIm_zDfYw5pINqodpafrT68oPt_DJs-j7XuPvXqSGAdg7HPTDDJP/s1600/47+Oliveiroa+-+Faro+de+Fisterra++35km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzUqYMBbkH8q1kkBgy-ygQXz7DTl5QNzoWDXQze7rlSQSScQUVgns-PJVlqzmorQZVzc5aGIxUA9UI5pXy_yIJvl4pOIm_zDfYw5pINqodpafrT68oPt_DJs-j7XuPvXqSGAdg7HPTDDJP/s320/47+Oliveiroa+-+Faro+de+Fisterra++35km.jpg" t8="true" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">CRÓNICA ETAPA 48 ( EL CAMINO S'HA ACABAT ).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aquesta crónica d'avui será una mica diferent a les altres, no será recordada per els paisatges, els seus indrets ni tot el que he explicat fins ara. Un dia totalment diferent on l'emoció i els seu record no els oblidaré mai, sols explicaré el sentiment de tot plegat i el que a representat per mí arribar a aquest final tant bonic.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Passaven una mica de les 13:30 quant a la llunyania veig la platge de la Langosteira un miracle fet realitat, la sorra, l'oceá en estat pur, la llum del sol ajudava a dibuixar un aspecte tant impresionant que no sabía que pensar. Les llagrimes als meus ulls, es l'emoció continguda d'aquest viatge tant humá i en tants records que será dificil quin a sigut el moment més representatiu d'aquest Camino.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Vaig apropar-me lentament cap l'oceá amb els peus cansats de tants kilometres amb la sensació que l'aigua em relaxaría de tots aquests dies, de mica en mica vaig enfontzant-me fins el meu cap, els records en van refrescar i van sorgir com una pelicula breu moments inolvidables d'aquest Camino. la gent de Cerdanyola, la Montse, tothom que a passat d'alguna manera per tots aquests dies, moments que mai oblidaré a la meva vida.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">També va ser importantissim l'aparició de la Montse, una trobada que tenía ganes que arribés després de molts dies entre internet i el telefon, aquí es va sumar l'amor que tinc en ella, un carinyo impres desde fá molts anys, aquí em sento molt feliç al costat d'ella. Aquella platga també va haver un moment molt especial, quant vaig recordar a la meva mare, ella que va voler estar present va ajudar que aixó fos incomparable, segur que ella a sigut la persona més feliç del mon, jo he donat la veu de una malaltía que va patir i la recompensa a sigut que jo he volgut lliutar en totes les meves forçes per fer-la coneixer a tothom.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">El final de tot l'arribada al far de Fisterra on tota la il.lusió va ser real, entrant com un veritable heroi i saber que tot aquest projecte a arribat a la seva fí desde aquí a Galicia, un repte inmens que será un abans i un despres a la meva vida personal. On l'oceá es perd en l'inmensitat, també s'en va tot el meu missatge de solidaritat de tots els seus malalts i familiars, suposo que l'esperança arribará un dia per el mateix lloc que vaig acabar ahir. Espero tornar a casa i dibuixar les fulles que l'arbre s'ompli d'un futur millor per a tots ells. Jo he fet el que tenía que fer, una feina ben feta i un desitg de trobar un horitzó ple d'optimisme i bones noticies, espero poder viure-ho algún dia.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">El Camino s'ha acabat pero la flama encara segueix encesa.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">UNITS CONTRA LA PARALISI SUPRANUCLEAR PROGRESIVA.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Lluis Carbonell.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">FÍ.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">-------------------------------------------------------------------------</div><br />
<br />
<em>CRÓNICA ETAPA 48 (EL CAMINO SE ACABÓ).<br />
<br />
Esta crónica de hoy será un poco diferente a las demás, no será recordada por los paisajes, sus lugares ni todo lo que he explicado hasta ahora. Un día totalmente diferente donde la emoción y su recuerdo no olvidaré nunca, sólo explicaré el sentimiento de todo y lo que Ha representado para mí llegar a este final tan bonito.<br />
<br />
Pasaban un poco de las 13:30H cuando en la lejanía veo la playa de la Langosteira, un milagro hecho realidad, la arena, el océano en estado puro, la luz del sol ayudaba a dibujar un aspecto tan impresionante que no sabía que pensar. Las lágrimas en mis ojos son la emoción contenida de este viaje tanto humano y con tantos recuerdos que será difícil saber cual ha sido el momento más representativo de este Camino.<br />
<br />
Me acerco lentamente hacia el océano con los pies cansados de tantos kilómetros, con la sensación de que el agua me relajará de todos estos días. Poco a poco voy hundiendome hasta mi cabeza, los recuerdos se refrescan y surgen como una película breve, momentos inolvidables de este Camino. La gente de Cerdanyola, Montse, todo el mundo que ha pasado de alguna manera por todos estos días, momentos que no olvidaré jamás.<br />
<br />
También es importantísima la aparición de Montse, un encuentro que tenía ganas de que llegara después de muchos días entre internet y el teléfono, aquí se suma el amor que tengo por ella, un cariño desde hace muchos años, aquí me siento muy feliz junto a ella. </em><br />
<br />
<em>En aquella playa también ha habido un momento muy especial, cuando recordé a mi madre, ella que quiso estar presente, ayudó a que esto fuera incomparable, seguro que ella ha sido la persona más feliz del mundo, yo he dado la voz de una enfermedad que sufrió y la recompensa ha sido que yo he querido luchar en todas mis fuerzas para hacerla conocer a todo el mundo.<br />
<br />
El final de todo, la llegada al faro de Fisterra donde toda la ilusión fué real. Entrando como un verdadero héroe y saber que todo este proyecto ha llegado a su fin aquí, en Galicia. Un reto inmenso que será un antes y un después en mi vida personal. Donde el océano se pierde en la inmensidad, también se va todo mi mensaje de solidaridad de todos sus enfermos y familiares. Supongo que la esperanza llegará un día por el mismo lugar que terminé ayer. </em><br />
<em>Espero volver a casa y dibujar las hojas que el árbol se llena de un futuro mejor para todos ellos. Yo he hecho lo que tenía que hacer, un trabajo bien hecho y un deseo de encontrar un horizonte lleno de optimismo y buenas noticias, espero poder vivirlo algún día.<br />
<br />
El Camino se ha acabado pero la llama sigue encendida.<br />
<br />
UNIDOS CONTRA LA PARALISIS SUPRANUCLEAR PROGRESIVA.<br />
<br />
LLUIS CARBONELL.<br />
<br />
FIN</em><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-17311497711977742642011-08-04T20:48:00.080+02:002011-08-04T21:20:55.294+02:00Etapa 47 Negreira - Olveiroa (33km).<div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbeLQE5zRDAkAzEV9UQb77Lp3KTswwTzHSbqyTA0lJ-S4HSK8a65j-PcEy6oS7g5aQ0QUnyERlYSu0KKD4AJuAImuFYNtkFal8j3wXMVnulkfFLp2BrtfFayMDi0Bgios1Rd5nhkA1fJAb/s1600/46+Negreira+-+Olveiroa++33km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbeLQE5zRDAkAzEV9UQb77Lp3KTswwTzHSbqyTA0lJ-S4HSK8a65j-PcEy6oS7g5aQ0QUnyERlYSu0KKD4AJuAImuFYNtkFal8j3wXMVnulkfFLp2BrtfFayMDi0Bgios1Rd5nhkA1fJAb/s320/46+Negreira+-+Olveiroa++33km.jpg" t8="true" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 7 hores, 10 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">COMPTE ENRRERE... JA QUASI TOCO FISTERRA</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aquest matí ens hem aixecat amb un handicap que durant tot el viatge no em tingut: el meu tormell esquerre s'ha començat a inflar, el perquè encara no ho sé. Hores d'ara estic molt millor, pero no sé demà com el tindré. Només faltaría que amb tants dies i tants kilòmetres recorreguts no m'hagués sortit alguna cosa. Penseu que avui es una etapa llarga, de 33 kms, i amb el tormell així es un engorro per caminar. Però el que pot més es el cap. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">També comentem que a Olveiroa arribarem a tant sols 35 kms per assolir aquest gran repte meravellós. Pero anem per pams.....</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit a les 6.10h de l'alberg Lua. La Cecilia, la peregrina danesa, ha sortit una mica abans que jo. Hem sortit per la porta del poble de Negreira per un sender molt bonic, tornem a veure la mateixa vegetació. De nit les coses es veuen d'una altra manera, no tenim noció de per on passem, sort del frontal que ens dóna una idea de per on trepitjem.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem arribat a Zas i Rapote. Aquí ha vingut la meva segona equivocació durant tot el Camino: En arribar a Rapote, he vist malament una senyal i he tirat per un altre lloc, total, que he fet 2 kilòmetres de més. Amb el tormell i la pluja que ha fet tot el día, la veritat es que m'he empipat una mica.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem retornar cap a Rapote i finalment em vist la fita amb la senyal del camí correcte. Al cap de 20 minuts ens hem trobat un altre cop a la Cecilia, a la qual ens hem saludat i ens hem despedit ja que ella, en principi, avui li toca fer 22 kms, 11 menys que jo. Ens hem adelantat a ella i la boira m'ha invaït per complert.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Començen a caure gotes de pluja i ens hem de posar per segona vegada en aquest camino la capelina que em va deixar en Pablo. Ens l'em posat per no patir la humitat del temps.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem arribar a un sender molt bonic on la llum del dia ens ha donat un bon panorama de tot el que ens rodeja. Si, si, realment es encantador aquest lloc, us ho recomano a tothom, veniu a disfrutar d'aquests paisatges.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">La pluja queia amb força, sort de la capelina! Hem passat per Portocamiño, Piaxe, Vilaserio i Cornado on ens hem anat a un bar a menjar l'entrepà que ens vem fer ahir. He estat parlant amb la dona del bar del temps per aquesta zona. ella m'ha comentat que porten un any amb molta requera quan hi ha hagut temporades a l'estiu que sempre eren plujoses.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem tornat a fer camí i les fites ens faciliten els kilòmetres que queden per arribar a Fisterra. A l'alçada de Maroñas, veiem un rètol de 50 kilòmetres a Fisterra. Carai! això si que és aprop! Hem seguit passatn per indrets molt bonics. La boira i la pluja feien que l'indret fós màgic.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem fet la darrera pujada abans d'arribar a Olveiroa cao a Bon Xesús, on ja a la llunyania hem vist un embassament molt gran. hem anat baixant tranquilament i arribem a Gueima, Vilar de Castro, Lago i Albedeiroas. Tots aquests poblets son molt rústics i amb animals diversos pel carrer, per tot arreu. Ja queden només 5 kilòmetres per arribar a Olveiroa.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">El camí s'ha fet pla i hem arribat a un cementiri que realment semblava sortit d'una peli de zombis. He fet unes quantes fotos, valía la pena. Finalment hem arribat a Olveiroa, penúltima etapa abans d'arribar a Fisterra.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demà l'emoció serà present ja que sentint-ho molt s'acaba aquest gran repte on arribarem a Fisterra per celebrar el que hem aconsseguit.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">---------------------------------------------------------</div><em>Cuenta atrás ... YA CASI TOCO FISTERRA <br />
<br />
Esta mañana nos hemos levantado con un handicap que durante todo el viaje no hemos tenido: mi tobillo izquierdo ha empezado a hincharse, el porqué aún no lo sé. En estos momentos estoy mucho mejor, pero no sé mañana como lo tendré. Sólo faltaría que con tantos días y tantos kilómetros recorridos no me hubiera salido algo. Pensad que hoy es una etapa larga, de 33 kms, y con el tobillo así es un engorro para caminar. Pero lo que puede más es la mente. <br />
<br />
También comentamos que en Olveiroa llegaremos a tan solo 35 kms para alcanzar este gran reto maravilloso. Pero vamos por partes ..... </em><br />
<em>Hemos salido a las 6.10h del albergue Lua. Cecilia, la peregrina danesa, ha salido un poco antes que yo. Hemos salido por la puerta del pueblo de Negreira por un sendero muy bonito, volvemos a ver la misma vegetación. De noche las cosas se ven de otra manera, no tenemos noción de por donde pasamos, suerte del frontal que nos da una idea de por dónde pisamos. <br />
<br />
Hemos llegado a Zas y Rapote. Aquí ha venido mi segunda equivocación durante todo el Camino: Al llegar a Rapote, he visto mal una señal y he tirado por otro lugar, total, que he hecho 2 kilómetros de más. Con el tobillo y la lluvia que ha hecho todo el día, la verdad es que me he enfadado un poco. <br />
<br />
Hemos vuelto a Rapote y finalmente he visto la fita con la señal del camino correcto. Al cabo de 20 minutos nos hemos encontrado de nuevo a Cecilia, a la que nos hemos saludado y nos hemos despedido ya que ella, en principio, hoy le toca hacer 22 kms, 11 menos que yo. Nos hemos adelantado a ella y la niebla me ha invadido por completo. <br />
<br />
Con la lluvia, nos tenemos que poner por segunda vez en este camino la capelina que me dejó Pablo. Nos la hemos puesto para no sufrir la humedad del tiempo. <br />
<br />
Hemos llegado a un sendero muy bonito donde la luz del día nos ha dado un buen panorama de todo lo que nos rodea. Si, si, realmente se encantador este lugar, os lo recomiendo a todos, venid a disfrutar de estos paisajes. <br />
<br />
La lluvia caía con fuerza, suerte de la capelina! Hemos pasado por Portocamiño, Piaxe, Vilaserio y Cornado donde nos hemos ido a un bar a comer el bocadillo que nos hicimos ayer. He estado hablando con la mujer del bar del tiempo por esta zona. ella me ha comentado que llevan un año con muy requerido cuando ha habido temporadas en verano que siempre eran lluviosas. <br />
<br />
Hemos vuelto a hacer camino y las metas nos facilitan los kilómetros que quedan para llegar a Fisterra. A la altura de Maroñas, vemos un letrero de 50 kilómetros en Fisterra. Caray! eso si que es cerca! Hemos seguido passatn por lugares muy bonitos. La niebla y la lluvia hacían que el lugar fuera mágico. <br />
<br />
Hemos hecho la última subida antes de llegar a Olveiroa cao en Buenos Xesús, donde ya en la lejanía hemos visto un embalse muy grande. hemos ido bajando tranquilamente y llegamos a Gueima, Vilar de Castro, Lago y Albedeiroas. Todos estos pueblos son muy rústicos y con animales diversos por la calle, por todas partes. Ya quedan sólo 5 kilómetros para llegar a Olveiroa. </em><br />
<em>El camino se ha hecho llano y hemos llegado a un cementerio que realmente parecía salido de una película de zombis. He hecho unas cuantas fotos, valía la pena. Finalmente hemos llegado a Olveiroa, penúltima etapa antes de llegar a Fisterra. <br />
<br />
Mañana la emoción estará presente ya que sintiéndolo mucho se acaba este gran reto que llegaremos a Fisterra para celebrar lo que hemos conseguido.</em>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-62941519808445497102011-08-03T20:00:00.075+02:002011-08-03T20:38:58.149+02:00Etapa 46: Santiago de Compostela - Negreira (22 kms)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">03/08/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 5 hores, 23 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_cTuFBQWEcp2ypzQ0QUQeuMCjbtl1hYRAdfXYCB7GzSJyl_eFNOS_UDmX-b7xp28-89xG0JFE9e9JODNF3aGYgA-Ko4_ZZx6HCUi2KqajNGFOXiXZeu8dONilXEtphEmdwbOQ8to77FO7/s1600/45+santiago+de+Compostela+-+Negreira++22km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_cTuFBQWEcp2ypzQ0QUQeuMCjbtl1hYRAdfXYCB7GzSJyl_eFNOS_UDmX-b7xp28-89xG0JFE9e9JODNF3aGYgA-Ko4_ZZx6HCUi2KqajNGFOXiXZeu8dONilXEtphEmdwbOQ8to77FO7/s320/45+santiago+de+Compostela+-+Negreira++22km.jpg" t8="true" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">COMPTE ENRRERE....SOLSAMENT QUEDEN 3</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Etapa completament bonica la que hem viscut avui després de 3 dies de joia on hem viscut l'emoció constant de tot plegat. Aquí trovareu tots els articles que ha publicat la premsa gallega sobre el projecte solidari:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.santiagodecompostela.org/hoxe/nova.php?lg=gal&id_nova=7394">Web de l'ajuntament de Santiago de Compostela</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.lavozdegalicia.es/santiago/2011/08/03/0003_201108S3C4992.htm">La Voz de Galicia</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.elcorreogallego.es/santiago/ecg/mil-doscientos-kilometros-busca-esperanza/idEdicion-2011-08-03/idNoticia-690937/">El Correo Gallego</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Avui ha comencat la compte enrrere oficial. Aquest proper divendres ja s'acabarà tot, seran 3 dies molt intensos on esclatarem de joia el proper 5 d'agost a Fisterra.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit del camping de Santiago a les 6h. Hem tornat a recorrer els carrers antics de la capital. Hem arribat a la plaza Obradoiro a la hora on tothom dorm. Es un moment especial recordant els moments viscuts aquests tres dies passats. Aquí ens hem abracat i també ens hem despedit de tots els companys. La plaza Obradoiro la portaré sempre al meu cor.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Disposat a arribar a Negreira hem trobat a la Cecilia, una noia danesa que hem conegut durant el camino aquests passats dies. Hem compartit amb ella una estona durant el camí. Jo realment no tinc gaire idea d'anglès pero ens hem entès perfectament. Ella vé de Pamplona i arriba el proper dissabte a Fisterra, un dia després que jo. Hem vist el despertar del dia i, per fí, hem vist a la llunyania les punxes dels campanars de la Catedral de Santiago, una imatge, un viratge increïble. Vem tenir mala sort de no poder veure-les per la boira el dia que vem arribar pero aquest cop l'apostol ens ha donat un regal de despedida.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem a endinsar-nos pels boscos d'eucaliptus, com si es tractés de la selva amazònica, arbres altíssims i una vegetació digna d'una pelicula de fantasía tipus "the lord of the rings". En un moment d'eufòria li he comentat a la Cecilia que hem sentia Gandalf amb el pal que hem van regalar els companys de Cerdanyola, era una sensació estranya....</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">La vegetació està plena de plantes tipiques de Galicia i d'aquests boscos, us convido a fer un viatge o un passeig per aquests paissatges tant sublims.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem arribat a Carballal, un poblet molt rural pero encantador. La boira impedia la nostra visió pero a mí personalment m'agrada moltíssim. Hem arribat a Quintans, Ventosa i Aguapesada. Aquí ens parat a esmorzar l'entrepà. El primer segell del matí. Tenim que fer mínim dos segells diaris per aconsseguir la Fisterrae, el segon títol que tindrem si tot va bé dissabte. La noia del bar ha vist la noticia del meu projecte al diari i m'ha dit: "¿oye, tu no eres el que sales en el diario?" i jo "si, soy yo". Li he donat propaganda i li he explicat tot. Jo inflat de tanta felicitat he marxat continuant el meu peregrinatge. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem fet la pujada més forta de tot el camí d'avui, 300 metres de desnivell ens han portat a la subida de Carballo. Seguiem disfrutant dels boscos durant la resta del camí. Hem passat Transmonte, Burguieros, Pontemaceira, Barca i abans d'arribar a Negreira, Chancela de Abaixo. Ja practicament estem a la fí del nostre trajecte d'avui.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A les 11.30h del matí hem fet entrada a Negreira. Hem anat directament a l'alberg Lua. Després d'instal·lar-nos i dutxar-nos hem anat a l'ajuntament a fer feina. Avui l'alcalde no està i m'ha atès la noia que porta Benestar Social. Li he explicat tot i li ha encantat, com a la majoria de la gent. A la sortida, m'han trucat els de Radio Galega on m'han entrevistat durant 20 minuts. Quina felicitat!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demà 47a etapa entre Negreira i Oliveiroa, de 33 kms, solsament a 68 kilòmetres de Fisterra. Increïble pero cert!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">-------------------------------------------------</div><i>Cuenta atrás .... SOLO QUEDAN 3 <br />
</i><i>Etapa muy bonita la que hemos vivido hoy después de 3 días de alegría donde hemos vivido la emoción constante con todo. Aquí encontraréis todos los artículos que ha publicado la prensa gallega sobre el proyecto solidario:<br />
</i><div><div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;"><a href="http://www.santiagodecompostela.org/hoxe/nova.php?lg=gal&id_nova=7394">Web de l'ajuntament de Santiago de Compostela</a></div><div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;"><a href="http://www.lavozdegalicia.es/santiago/2011/08/03/0003_201108S3C4992.htm">La Voz de Galicia</a></div><div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;"><a href="http://www.elcorreogallego.es/santiago/ecg/mil-doscientos-kilometros-busca-esperanza/idEdicion-2011-08-03/idNoticia-690937/">El Correo Gallego</a></div><i><br />
Hoy ha comenzado la cuenta atrás oficial. Este próximo viernes ya se acabará todo, serán 3 días muy intensos donde estallaremos de alegría el próximo 5 de agosto en Fisterra. <br />
<br />
Hemos salido del camping de Santiago a las 6h. Hemos vuelto a recorrer las calles antiguas de la capital. Hemos llegado a la plaza Obradoiro a la hora donde todo el mundo duerme. Es un momento especial recordando los momentos vividos estos tres días pasados. Aquí nos hemos abrazado y también nos hemos despedido de todos los compañeros. La plaza Obradoiro la llevaré siempre en mi corazón. <br />
<br />
Dispuesto a llegar a Negreira hemos encontrado a Cecilia, una joven danesa que hemos conocido durante el camino estos pasados días. Hemos compartido con ella un rato durante el camino. Yo realmente no tengo mucha idea de inglés pero nos hemos entendido perfectamente. Ella viene de Pamplona y llega el próximo sábado en Fisterra, un día después que yo. Hemos visto el despertar del día y, por fin, hemos visto a lo lejos las puntas de los campanarios de la Catedral de Santiago, una imagen, un viraje increíble. Tuvimos mala suerte de no poder verlas por la niebla el día que llegamos pero esta vez el apóstol nos ha dado un regalo de despedida. <br />
<br />
Nos hemos adentrarnos por los bosques de eucaliptos, como si se tratara de la selva amazónica, árboles altísimos y una vegetación digna de una película de fantasía tipo "the lord of the rings". En un momento de euforia le he comentado a Cecilia que me sentía Gandalf con el palo que me regalaron los compañeros de Cerdanyola, era una sensación extraña .... <br />
La vegetación está llena de plantas típicas de Galicia y de estos bosques, os invito a hacer un viaje o un paseo por estos paisajes tan sublimes. <br />
<br />
Hemos llegado a Carballal, un pueblecito muy rural pero encantador. La niebla impedía nuestra visión pero a mí personalmente me gusta muchísimo. Hemos llegado a Quintans, Ventosa y Aguapesada. Aquí nos hemos parado a desayunar el bocadillo. El primer sello de la mañana. Tenemos que hacer mínimo dos sellos diarios para conseguir la Fisterrae, el segundo título que tendremos si todo va bien el sábado. La chica del bar ha visto la noticia de mi proyecto en el diario y me ha dicho: "¿oye, tú no eres el que sales en el diario de hoy?" y yo "sí, soy yo". Le he dado propaganda y le he explicado todo. Yo hinchado de tanta felicidad, me he ido siguiendo mi peregrinaje. <br />
<br />
Hemos hecho la subida más fuerte de todo el camino de hoy, 300 metros de desnivel nos han llevado a la Subida de Carballo. Seguíamos disfrutando de los bosques durante el resto del camino. Hemos pasado Transmonte, Burguieros, Pontemaceira, Barca y antes de llegar a Negreira, Chancelaria de Abaixo. Ya prácticamente estamos en el final de nuestro trayecto de hoy. <br />
<br />
A las 11.30h de la mañana hemos hecho entrada en Negreira. Hemos ido directamente al albergue Lua. Después de instalarnos, nos hemos duchado y hemos ido al ayuntamiento a trabajar. Hoy el alcalde no está y me ha recibido la chica que lleva Bienestar Social. Le he contado todo y le ha encantado, como a la mayoría de la gente. A la salida, me han llamado los de Radio Galega y me han entrevistado durante 20 minutos. Qué felicidad! <br />
<br />
Mañana 47 ª etapa entre Negreira y Oliveiroa, de 33 kms, solo a 68 kilómetros de Fisterra. Increíble pero cierto!</i><div></div></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-72812280703347273462011-08-02T18:45:00.000+02:002011-08-02T18:45:18.820+02:00Crònica descans a Santiago - Dies 1 i 2 d'agostSANTIAGO HA IL·LUMINAT EL CEL....VULL TORNAR A LA REALITAT!!<br />
<br />
Aquesta crònica solsalment explicaré a grans trets el que ha succeït concretament avui, ja que ahir va ser dia festiu on tots els companys amb qui hem fet el camino ens hem reunit per celebrar a lo grande la Gran conquesta que és arribar a Santiago de Compostela finalitzant així per la majoria el Camino. Crec que no hi ha un moment que pugui destacar ja que tot ha anat in-crecendo i només vull explicar la meva emoció que he tingut durant el dia d'avui.<br />
<br />
Abans de tot, aquesta tarda ens ha fet molt tristos la marxa de tots els companys, que tant hem passat aquests últims dies. No voldría destacar a ningú, tothom té un valor molt especial. Jo personament no crec gaire en el destí pero les coses venen per algún motiu i crec que s'ha produït una màgia magnífica entre tots, inborrable. Gràcies companys per estar tant units i us portaré al meu cor tota la meva vida. Vull només donar un nom: Dani. Ell ha tingut un valor molt gran en el meu camí. Ha sigut un perfecte company i si tingués que comptar amb una persona per tornar a fer el camino, ell sería l'elegit. Gràcies....<br />
Pels demés companys no tinc paraules per expressar la meva gratitut i el Projecte Solidari 2011 també és d'ells.<br />
<br />
Ahir a la tarda, el company Luis Teiro va rebre una trucada de la vice-alcaldessa i diputada autonòmica, la Sra. Paula Prado per dir-li que em rebría avui per exposar-li el meu projecte, a més, amb una nota de premsa, això significa que potser un gran dia.....<br />
<br />
Aquest matí ja ha començat a donar els seus fruits. Eren les 11.15h quan he rebut una trucada de "las mañanas de TVE1"...com pot ser? estic al·lucinat!!! un mitjà tant gran per un xicot tant petit com jo!!!!<br />
qui ha sigut qui ha tingut la idea? encara no ho tinc clar......<br />
M'ha comentat que estàn molt interessats en el projecte i durant aquests tres dies que faré el camino fins a Fisterra, em faràn un seguiment acurat del meu repte. Possiblement em faràn una entrevista al mateix Fisterra, sería molt bonic que fos quan el sol es posa i així acabar de donar un final molt màgic.<br />
<br />
Seguidament, em anat a la Plaça Obradoiro. En principi, la Montse a aquestes coses de parlar amb la gent no li fan gaire gràcia pero ha vist, com jo, la llum. A davant mateix de l'ajuntament hem vist uns quans periodistes que es congregaven a l'entrada de l'ajuntament com si estiguéssin esperant a algú. Els de la TV Galicia s'han apropat a mí al veure'm la samarreta i m'ha fet la pregunta: "tu eres el del Projecto?" i jo els hi he dit: "Si, si lo soy". Aleshores, han montat la camara i, amb el fons de la catedral de Santiago, m'han fet l'entrevista. Després un xicot amb un micro de la Cadena Ser també ha volgut parlar amb mí. No m'ho crec, que fuerte, que fuerte!!!!<br />
Després, m'ha rebut la vice-alcaldessa i davant de 12 o 13 periodistes, s'ha fet una petita roda de premsa on ella ha explicat que gràcies al projecte solidari aquesta malaltia es podrà conéixer més i concienciar més sobre ella. M'ha fet un bonic regal d'un llibre amb fotografies panoràmiques de la ciutat de Santiago. Hem estat xerrant força estona amb ella i en Luis Teiro, artifec d'aquesta trobada.<br />
<br />
Altres mitjans com Antena 3, diferents diaris, etc...també han volgut fer repercusió de tot plegat. Magnific, increïble, encara a aquestes hores (ara son les 18.28h) no estic del tot en aquest món.<br />
<br />
I ja per acabar, la cadena Ser m'ha trucat a les 13,30h per fer una entrevista en directe per a tot Galicia. Ufffff! Crec que no necessito ja més, la meva veu ha crescut molt, estic absolutament entregat. Gràcies a tots ells per dedicar-li tant d'interès a tot el que he explicat.<br />
<br />
Demà comença les últimes tres etapes fins al final del món, Fisterra. Seràn 3 dies molt emotius on divendres 5 d'agost arribaré al final de tot. Espero veure el sol i amb ell les fulles de l'arbre despullat del Projecte Solidari, encara que serà difícil que això sigui així pero jo ja he fet el que havia de fer. Hem quedaré satisfet de tot plegat.<br />
<br />
Etapa 46 entre Santiago de Compostela i Negreira, de 22 kms.<br />
--------------------------------------------------------<br />
<br />
<br />
<em>SANTIAGO HA ILUMINADO EL CIELO .... QUIERO VOLVER A LA REALIDAD! <br />
<br />
Esta crónica solamente explicaré a grandes rasgos lo que ha sucedido concretamente hoy, ya que ayer fue día festivo donde todos los compañeros con quienes hemos hecho el camino nos hemos reunido para celebrar a lo grande la gran conquista que es llegar a Santiago de Compostela finalizando así para la mayoría el Camino. Creo que no hay un momento que pueda destacar ya que todo ha ido in-crecendo y sólo quiero explicar mi emoción, la que he tenido durante el día de hoy. <br />
<br />
Ante todo, esta tarde ha sido muy triste la despedida de todos los compañeros con los que tanto hemos pasado estos últimos días. No quisiera destacar a nadie, todo el mundo tiene un valor muy especial. Yo personalmente no creo mucho en el destino, las cosas vienen por algún motivo y creo que se ha producido una magia magnífica entre todos, inborrable. Gracias compañeros por estar tan unidos y os llevaré en mi corazón toda mi vida. </em><br />
<em>Quiero sólo dar un nombre: Dani. Él ha tenido un valor muy grande en mi camino. Ha sido un perfecto compañero y si tuviera que contar con una persona para volver a hacer el camino, él sería el elegido. Gracias .... </em><br />
<em>Para los demás compañeros no tengo palabras para expresar mi gratitud y el Proyecto Solidario 2011 también es de ellos. </em><br />
<em>Ayer por la tarde, el compañero Luis Teira recibió una llamada de la vice-alcaldesa y diputada autonómica, D ª. Paula Prado para decirle que me recibirá hoy para exponerle mi proyecto además con una nota de prensa, esto significa que tal vez será un gran día ..... <br />
<br />
Esta mañana ya ha empezado a dar sus frutos. Eran las 11.15h cuando he recibido una llamada de "las mañanas de TVE1" ... ¿como puede ser? !estoy alucinado! !!un medio tan grande para un chico tan pequeño como yo!! ¿quien ha tenido la idea? aún no lo tengo claro ...... <br />
<br />
Me han comentado que están muy interesados en el proyecto y durante estos tres días que voy a hacer el camino hasta Fisterra, me harán un seguimiento cuidadoso de mi reto. Posiblemente me harán una entrevista en el mismo Fisterra, sería muy bonito que fuera cuando el sol se pone y así acabar de dar un final muy mágico. <br />
<br />
Seguidamente, me he ido a la Plaza Obradoiro. En principio, a Montse estas cosas de hablar con la gente no le hacen mucha gracia pero ha visto, como yo, la luz. En frente del ayuntamiento hemos visto unos cuantos periodistas que se congregaban en la entrada del ayuntamiento como si estuvieran esperando a alguien. Los de la TV Galicia se han acercado a mí al verme la camiseta y me ha hecho la pregunta: "¿tú eres el del Proyecto?" y yo les he dicho: "Si, si lo soy". Entonces, han montado la camara y, con el fondo de la catedral de Santiago, me han hecho la entrevista. Luego un muchacho con un micro de la Cadena Ser también ha querido hablar conmigo. No me lo creo, !!que Fuerte, que Fuerte!! <br />
<br />
Después, me ha recibido la vice-alcaldesa y ante 12 o 13 periodistas, ha hecho una pequeña rueda de prensa donde ella ha explicado que gracias al proyecto solidario esta enfermedad se podrá conocer más y concienciar más sobre ella. Me ha hecho un bonito regalo de un libro con fotografías panorámicas de la ciudad de Santiago. Hemos estado charlando un buen rato con ella y Luis Teira, artífice de este encuentro. <br />
<br />
Otros medios como Antena 3, diferentes periódicos, etc ... también han querido hacer repercusión de todo ello. Magnífico, increíble, aunque a estas horas (ahora son las 18.28h) no estoy del todo en este mundo, todavía estoy volando con Santiago.</em><br />
<em><br />
Y ya para terminar, la cadena Ser me ha llamado a las 13,30 h para hacer una entrevista en directo para todo Galicia. Ufffff! Creo que no necesito ya más, mi voz ha crecido mucho, estoy absolutamente entregado. Gracias a todos ellos para dedicarle tanto interés en todo lo que he explicado. <br />
<br />
Mañana comienzan las últimas tres etapas hasta el final del mundo, Fisterra. Serán 3 días muy emotivos donde el viernes 5 de agosto llegaré al final de todo. Espero ver el sol y con él las hojas del árbol antes desnudo del Proyecto Solidario, yo ya he hecho lo que tenía que hacer. Estoy muy satisfecho.</em><br />
<br />
<em>Mañana Etapa 46, entre Santiago de Compostela y Negreira, de 22 kms. </em>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-77372493610921152982011-08-01T18:22:00.100+02:002011-08-01T19:15:55.732+02:00Etapa 45: O'Pedrouzo - Santiago de Compostela (20kms)01/08/2011 <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB22VGBWzcg3Xk6CN09conaUKtIgpkhqBUjPwGgHUZmXFHs1QgyoI_k1Nt25JSxRyB6kTnJHE_ZjDfhgQGHIR0IGNWV9oyj1jHG51dP3nuB8oXvA75F98gL4D92zT6m_-PBCsBkyLI7PR9/s1600/44+O+Pedrouzo+-+Santiago+de+Compostela++20km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB22VGBWzcg3Xk6CN09conaUKtIgpkhqBUjPwGgHUZmXFHs1QgyoI_k1Nt25JSxRyB6kTnJHE_ZjDfhgQGHIR0IGNWV9oyj1jHG51dP3nuB8oXvA75F98gL4D92zT6m_-PBCsBkyLI7PR9/s320/44+O+Pedrouzo+-+Santiago+de+Compostela++20km.jpg" t8="true" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">TEMPS DE MARXA: EN UN DIA ESPECIAL, NO HI A TEMPS A CONTROLAR....</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">COMPTE ENRRERE...3 ETAPES! OH, DEU MEU, SANTIAGO DE COMPOSTELA!!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">L'etapa més especial de totes. Diferent des del principi fins arribar a la plaça d'Obradoiro, el final més esperat des de que vaig sortir de Cerdanyola del Vallès el passat 12 de juny.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ahir a la nit amb els companys de l'alberg vem organitzar la sortida nocturna per arribar ben aviat al Monte do Gozo per presenciar la sortida del "sol" i la panoràmica de la capital. D'aquesta manera, podrem cel·lebrar aquesta jornada tant especial que, a més, serà la més emotiva de totes. Ja vem determinar ahir que tothom anirà al mateix pas estigui més o menys bé. Tots d'acord, vem anar a dormir molt aviat, tocava aixecar-se aquesta matinada a les 1:45h.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aquesta passada nit, 3 companys de l'alberg es van trobar malament per culpa de la ingesta d'una maionesa en mal estat. Sort que no va ser una gran quantitat, sino haguéssim hagut d'anul·lar la sortida.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Eren la 1:45h quan m'he aixecat per despertar a las resta de companys. Els 3 que estaven fotuts de l'estomac van recuperar-se força bé, menys una noia que per desgràcia va tenir que baixar amb taxi fins a Santiago de Compostela.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Torthom estava nerviós, sabiem que l'arribada era molt especial pero molt trista també ja que acabariem un viatge de molts dies, pero alhora una satisfacció inmensa, un premi a la perseverança de l'esforç de tothom.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">De nit i amb els frontals al cap, hem començar a afrontar els 19 kms amb una tranquilitat màgica. La nit és especial i si no es fa soroll es encara més màgica. La gent super-optimista, amb ganes d'arribar. Hem sortit de O'Pedrouzo per una pista que tot al seu voltant es un bosc plegat d'eucaliptus, una olor diferent i, de quan en quan, el soroll de diferents bestioles en transportava a un món imaginari. Algún cop ens paravem i apagavem els frontals per veure la nit estelada, quin espectacle! Les estrelles ens dibuixaven el camino de Santiago, segur que antigament els peregrins es guiaven per aquests estels.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Bromes, cançons i la meravellosa companyia del nostre gos fidel Santiaguiño, un gos que ens ha seguit des del començament del camí per Galicia. Ens sembla a tots que a dins l'esperit de l'animal hi hagi un guia fantàstic. L'hem adoptat com la nostra mascota de grup. Ell ens portarà per la porta de Santiago de Compostela.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem passat pels pobles de San Antón, Amenal i fins a San Paio. La veritat que no tenen gaire interès. Els passem ràpid i ens adonem que ja veiem les llums de l'aeroport de Santiago (Lavacolla).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem arribat ja al kilòmetre 10 i sols en queden uns 10 kms més. Fem un descans per agafar forçes i després tornem a fer camí. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Cada cop ens costa més pensar que ens queda un troçet només per fer el cim. La gent està nerviosa i amb ganes impesioses d'arribar al Monte do Gozo.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Arribem a Vilamayor i després San Marcos a tan sols 5,4 kilòmetres de Santiago. Ha arribat la part més intensa d'aquesta jornada.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem començat a fer la última pujada cap al Monte do Gozo. La boira és espessa, giarebé no veiem a 30 metres, ens olorem que tota la possibilitat de veure la sortida del sol serà un fracàs. Seguim pujant, s'allarga i la gent es posa encara més nerviosa. Passem televisió de Galicia i al cap d'1 kilòmetre TVE. Veiem una indicació grandiosa "Monte do Gozo". Tothom apretant fort. A la llunyania veiem una estatua molt alta feta de pedra i ferro on hi ha fita d'aquesta panoràmica. El dia ja s'aixeca pero amb la boira intensa. El fred i la humitat és present. Finalment es una festa, tots ens abraçem, ens donem petons per aquesta arribada tan eufòrica. Ens treiem les motxiles i ensetem una botella d'orujo i una altra de crema per celebrar la conquesta d'aquesta victòria tan important.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Fotos, videos, etc....un moment inolvidable. Ara toca baixar fins a la plaça d'Obradoiro, el final del nostre Camino. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Començem a baixar i ja veiem les primeres cases de la ciutat, no ens ho creiem. Es com un somni fet realitat. Quan arribem a l'alberg del Monte do Gozo ja pràcticament estem a l'entrada. Veiem un pont i un rètol que posa: SANTIAGO. Aquí l'emoció se li desperta a tothom. Un altre cop fotos...ja hem arribat. D'aquí fins a la Plaça Obradoiro serà una passeig intens pero alhora dolç. Entrem com a herois pels carrers antics de Santiago. Veiem a molt peregrins de totes les edats i condicions fent el mateix que nosaltres. Al terra hi han petxines que ens portaràn directament a la plaça. Sentim a la llunyania, una gaita que ens dóna la benvinguda a aquesta etapa tan especial. Ja hem arribat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A la plaça tot es alegria. La gent es posa molt contenta i ens estirem al terra. Tota la pressió la treiem llavors amb molta emoció. Veiem antics companys que ja han arribat i molts d'altres que ens saluden que també van arribar ahir.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Després de passar una bona estona, anem a buscar el preuat regal, la Compostelana. Hem anat a l'oficina de peregrins, on després de fer una hora de cua, ha arribat el moment d'escriure en llatí el nostre nom a la credencial. A més, com a acte bonic i excepcional, també han posat el nom de la meva mare. Increïble! això si que fa goig! segur que ma mare ha estat molt feliça avui. Ara toca disfrutar com uns herois i saborejar lentament aquesta gran fita. 1130 kilòmetres ens han dut a ser els reis del món.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem entrat a la catedral per sentir la misa del peregrí. Feia molt de temps, anys, que no aguantava una hora i mitja de sermó. Ho he fet per la meva mare, La Pilar, que segur ella estaría aquí avui. Han anomenat el nom de Cerdanyola del Vallès, l'única persona d'allà que ha arribat avui. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem agafat la motxila i cap a l'alberg. Quasi arribant a l'alberg, m'ha trucat la Montse i contenta ella, m'ha dit que ja estava al davant mateix de l'alberg San Lázaro. Quina passada! estic totalment feliç, per fí i després de tant de temps, veuré a la meva estimada Montse. La vec a la llunyania i tot es felíçitat i joia. Ens abraçem i tot comença un altre cop.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A la tarda hem quedat amb tots els companys després d'una merescuda bacaina per celebrar-ho com Deu mana. Sopar i força festa. Avui ha sigut un dels millors dies que recordaré de la meva vida. El Projecte Solidari 2011, ha entrat per la porta gran. Els seus malalts i familiars tindràn la seva recompensa amb aquest gran viatge. Demà toca descansar i fer feina de donar veu del meu projecte. Espero i desitjo que sigui tot un èxit. Ja només faltaría un final fantàstic, segur que ens obriràn les portes com en els altres llocs on hem estat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demà, dia de descans i "jubileo" i dimecres començem les tres últimes etapes fins a la fi del món (Fisterra).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">------------------------------------------------</div><br />
<br />
<em>TIEMPO DE MARCHA: EN UN DÍA ESPECIAL, NO HAY TIEMPO A CONTROLAR .... <br />
<br />
Cuenta atrás ... 3 ETAPAS! OH, DIOS MÍO, SANTIAGO DE COMPOSTELA! <br />
<br />
La etapa más especial de todas. Diferente desde el principio hasta llegar a la plaza de Obradoiro, el final más esperado desde que salí de Cerdanyola del Vallès el pasado 12 de junio. <br />
<br />
Ayer por la noche con los compañeros del albergue organizamos la salida nocturna para llegar pronto al Monte do Gozo y presenciar la salida del "sol" y la panorámica de la capital. De esta manera, podremos celebrar esta jornada tan especial que además será la más emotiva de todas. Ya hemos decidido ayer que todos iremos al mismo paso esté más o menos bien. Todos de acuerdo, fuimos a dormir muy pronto, tocaba levantarse esta madrugada a las 1:45 h. <br />
<br />
Esta pasada noche, 3 compañeros del albergue se encontraron mal por culpa de la ingesta de una mayonesa en mal estado. Menos mal que no fue una gran cantidad, sino hubiéramos tenido que anular la salida. <br />
<br />
<br />
Eran la 1:45 h cuando me he levantado para despertar a las demás compañeros. Los 3 que estaban jodidos del estómago se han recuperado bastante bien, menos una chica que por desgracia tuvo que bajar en taxi hasta Santiago de Compostela. <br />
<br />
<br />
Todos estábamos nerviosos, sabíamos que la llegada era muy especial pero muy triste también ya que acabaríamos un viaje de muchos días, pero al mismo tiempo una satisfacción inmensa, un premio a la perseverancia del esfuerzo de todos. <br />
<br />
De noche y con los frontales en la cabeza, hemos comenzado a afrontar los 19 kms con una tranquilidad mágica. La noche es especial y si no se hace ruido es aún más mágica. La gente super-optimista, con ganas de llegar. Hemos salido de O'Pedrouzo por una pista que todo a su alrededor es un bosque lleno de eucalipto, un olor diferente y, de cuando en cuando, el ruido de diferentes bichos nos transportaba a un mundo imaginario. Alguna vez nos paraban y apagábamos los frontales para ver la noche estrellada, qué espectáculo! Las estrellas nos dibujaban el camino de Santiago, seguro que antiguamente los peregrinos se guiaban por ellas. <br />
<br />
Bromas, canciones y la maravillosa compañía de nuestro perro fiel Santiaguiño, un perro que nos ha seguido desde el comienzo del camino por Galicia. Nos parece a todos que dentro del espíritu del animal haya un guía fantástico. Lo hemos adoptado como nuestra mascota de grupo. Él nos llevará por la puerta de Santiago de Compostela. <br />
<br />
Hemos pasado por los pueblos de San Antón, Amenal y hasta San Paio. La verdad que no tienen mucho interés. Los pasamos rápido y nos damos cuenta de que ya vemos las luces del aeropuerto de Santiago (Lavacolla). <br />
<br />
Hemos llegado ya al kilómetro 10 y sólo quedan unos 10 kms más. Hacemos un descanso para coger fuerzas y después volvemos a hacer camino. <br />
<br />
Cada vez nos cuesta más pensar que nos queda un trocito sólo para hacer la cima. La gente está nerviosa y con ganas inmensas de llegar al Monte do Gozo. <br />
<br />
Llegamos a Vilamayor y luego San Marcos en tan sólo 5,4 kilómetros de Santiago. Ha llegado la parte más intensa de esta jornada. </em><br />
<em>Hemos empezado a hacer la última subida hacia el Monte do Gozo. La niebla es espesa, casi no vemos a 30 metros, nos olemos que toda la posibilidad de ver la salida del sol será un fracaso. Seguimos subiendo, se alarga y la gente se pone aún más nerviosa. Pasamos televisión de Galicia y al cabo de 1 kilómetro TVE. Vemos una indicación grandiosa "Monte do Gozo". Todo el mundo apretando fuerte. A lo lejos vemos una estatua muy alta hecha de piedra y hierro donde hay hito de esta panorámica. El día ya se levanta pero con la niebla intensa. El frío y la humedad está presente. Finalmente es una fiesta, todos nos abrazamos, nos damos besos para esta llegada tan eufórica. Nos sacamos las mochilas y ensetem una botella de orujo y otra de crema para celebrar la conquista de esta victoria tan importante. <br />
<br />
Fotos, videos, etc .... un momento inolvidable. Ahora toca bajar hasta la plaza de Obradoiro, el final de nuestro Camino. <br />
<br />
Empezamos a bajar y ya vemos las primeras casas de la ciudad, no nos lo creemos. Es como un sueño hecho realidad. Cuando llegamos al albergue del Monte do Gozo ya prácticamente estamos en la entrada. Vemos un puente y un letrero que pone: SANTIAGO. Aquí la emoción se despierta a todos. De nuevo fotos ... ya hemos llegado. De aquí hasta la Plaza Obradoiro será una paseo intenso pero a la vez dulce. Entramos como héroes por las calles antiguas de Santiago. Vemos mucho peregrinos de todas las edades y condiciones haciendo lo mismo que nosotros. En el suelo hay conchas que nos llevarán directamente a la plaza. Sentimos a lo lejos, una gaita que nos da la bienvenida a esta etapa tan especial. Ya hemos llegado. <br />
<br />
En la plaza todo es alegría. La gente se pone muy contenta y nos estiramos en el suelo. Toda la presión la sacamos entonces con mucha emoción. Vemos antiguos compañeros que ya han llegado y muchos otros que nos saludan que también llegaron ayer. <br />
<br />
Después de pasar un buen rato, vamos a buscar el preciado regalo, la Compostelana. Hemos ido a la oficina de peregrinos, donde después de hacer una hora de cola, ha llegado el momento de escribir en latín nuestro nombre en la credencial. Además, como acto bonito y excepcional, también han puesto el nombre de mi madre. Increíble! eso si que da gusto! seguro que mi madre ha sido muy feliz hoy. </em><br />
<br />
<em>Ahora toca disfrutar como unos héroes y saborear lentamente este gran hito. 1130 kilómetros nos han llevado a ser los reyes del mundo. </em><em>Hemos entrado en la catedral para oír la misa del peregrino. Hacía mucho tiempo, años, que no aguantaba una hora y media de sermón. Lo he hecho por mi madre, Pilar, que seguro ella estaría aquí hoy. Han llamado el nombre de Cerdanyola del Vallès, la única persona de allí que ha llegado hoy. </em><br />
<em>Hemos cogido la mochila y hacia el albergue. Casi llegando al albergue, me ha llamado Montse y contenta ella, me ha dicho que ya estaba en el frente del albergue San Lázaro. Qué pasada! estoy totalmente feliz, por fin y después de tanto tiempo, veré a mi querida Montse. La vec a lo lejos y todo es felicidad y alegría. Nos abrazamos y todo empieza de nuevo. <br />
<br />
Por la tarde hemos quedado con todos los compañeros después de una merecida bacaina para celebrarlo como Dios manda. Cena y fuerza fiesta. Hoy ha sido uno de los mejores días que recordaré de mi vida. El Proyecto Solidario 2011, ha entrado por la puerta grande. Sus enfermos y familiares tendrán su recompensa con este gran viaje. Mañana toca descansar y hacer trabajo de dar voz de mi proyecto. Espero y deseo que sea todo un éxito. Ya sólo faltaría un final fantástico, seguro que nos abrirán las puertas como en los otros lugares donde hemos estado. </em><br />
<em>Mañana, día de descanso y "jubileo" y el miércoles empezamos las tres últimas etapas hasta el fin del mundo (Fisterra).</em>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-72263450535319674302011-07-30T17:55:00.148+02:002011-07-30T19:10:51.937+02:00Etapa 44: Arzua - O'Pedrouzo ( 19km )<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"></div><div style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEwRZOxhi_mF8FWMmRuiVMncnZCMnWu6qeBCyT1_Ryu5VRiqqpQhrcOP3cqPd43kqlOWnUYVdr169x6XJ1jvd8GC-WHgb6aax1HKM-yM2z8c9gW4SiR99QmIMlWHBePpRxwZmXjBNoauSm/s320/43+Arz%25C3%25BAa+-+O+Pedrouzo++19.1km.jpg" t8="true" width="320" /></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">TEMPS DE MARXA ( 4 HORES I 12 MINUTS ).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">CRÓNICA ETAPA 44 ( COMPTE ENRRERA 4 ETAPES........ POQUET PER TOCAR LA GLÓRIA).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Penúltima etapa d'aquest Camino de Santiago, el primer dels dos finals importants que tindrem en una setmana, demá estarem molt feliços per tot, i la propera setmana encara será més important. 1110km a l'esquena són una bestiesa pero ja no té cabuda cap mal, tindria que passar una desgrácia o bé un ensurt perqué demá per el matí no arribessim a la Plaça del Obradoiro. Ara mateix estem necessitats de molta festa on tot just comencem a asaborir lentament, una victoria com una casa de pagés, un premi a tot un repte personal, plena de bons proposits, i sobretot un Projecte consolidat que ens a obert la nostre mirada per continuar lluitant per tots el malalts de la Paralisís Supranuclear Progressiva i els seus malalts, la meva mare "La Pilar" demá estará molt present a Santiago de Compostela, on segur que ella estará molt feliç de que el seu fill a pogut aconseguit aixó i més.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Començarem a explicar breument la etapa d'avui, una crónica que no té gaire historía, ja que tot el protagonista restará a l'espera d'aquesta matinada i demá on celebrarem en tots els honors la nostre gran victória treballada desde el nostre cor, una jornada sense grans trets importants, on el cap i la ment está posat infinitament en demá dia 31 de Juliol. Hem sortit a les 6 hores del nostre alberg, on hem descansat molt bé, el recomenem de totes formes. Hem tornat a agafar el frontal i tot sol hem anat a fer Camino cap a O Pedrouzo, final d'aquesta 44 etapa, hem passat els pobles de Pregontorío, Calle, Boavista, Salceda, Brea, fins que hem arribat a O Pedrouzo, 19km de trámit per afrontar la etpa més important per tots els peregrins la nº 45 ( O Pedrouzo - Santiago de Compostela ).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tots els companys d'aquestes dues setmanes llargues estem hospedats el alberg municipal de O Pedrouzo, un alberg molt gran que alberga 140 persones, jo he arribat molt aviat, al cap de una hora, ja estáva totalment ple, penseu que desde Arzúa hi ha gent de 3 camins diferents que acaban o passen per aquest poble, El Camino Francés, El Camino Primitivo i El Camino del Norte. Tota la gent s'ajunta per arribar a Santiago al cap de dues jornades.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Després de dutxar, rentar la roba em dinat juntament 18 persones, ja hem fet una colla molt important, una colla amb un punt molt important, tothom es respectat en tot i ens avenim molt, tots anem a una, aplaudim a tothom que arriba dels que coneixem, cantem, fem bromes, demá ja habrá passat a la história, per aixó tenim que disfrutar del maxím aquestes darreres hores en tots ell, hem decidit de crear un grup al Facebook per estar tots units inclos volem quedar cada any a una ciutat diferent per veuren's tots plegats. Aixó es i será un gran record que tindrem cadasqü d'aquesta companyia tant bonica que hem fet junts.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Vull donar molts agraiments aquesta gent que m'han donat uns dies molt bonics, són i serán importants per mí aquest record inborrable.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Sergio J. Martín Hernandez.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Jano Villanueva Clemente. ( Resistirem ), Jano no et preocupis, ets un crack.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Jose Guerra Tirado.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Marta Gonzalez Sierra.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Pablo Peralta Morales.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Jose Andres Palacios navas.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Carmen Misa Suero.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Adrian martín Rodriguez.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Israel Martín Rodriguez.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ana.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Isabel Rodriguez Padilla.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Eugenio Cabrera Garcia.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Alicia Remirez de Ganzua Garralda.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Dolores.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Albert de la Cerda Aynó.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">I sobretot en Daniel, el meu fiel company de viatge que ha sigut una passada de haber-lo conegut, el recordaré tota la vida, m'ha tingut que aguantar desde el dia que ens vem coneixer, un gran paio, no tinc més que gratituts per ell. GRACIES DANIEL, també es teu aquest Projecte Solidári 2011, espero que siguem veient-nos.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aquesta matinada començarem una jornada molt especial, a les 3 de la matinada tots aquest companys ens ajuntarem per arribar al Monte del Gozo per veure el despertar del dia, tots anirem a una, els que anem millor, els lesionats, gent amb butllofes, etc. Tots al mateix pas, perqué tothom som molt importants dintre d'aquest Camino, una processor que no olvidarem mai, a Santiago tots junts, arribarem quant el sol comenci a despertar i disfrutarem tots plegats amb uns quants brindis a la panorámica de la ciutat a tant sol 5km per arribar a la Plaça Obradoiro. Grans emocions de cadasqü, on tot val després de venir de Catalunya, Madrid, Andalucia, Albacete, Galicia, etc.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Sols falta unes hores per arribar per la porta de Santiago de Compostela i aconseguir un valor incalculable, estem ja nerviosos i segur que demá traurem tots aquest nervis en un dia més que especial.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">I com no oblidar-se de tota la gent que m'han seguit desde el principi de Cerdanyola del Vallés ( La Mar, La Cristina, el Jordi, la Mari Angeles, el Carlos, a la Mari Carmen, la Paula, la Aida, la Lidia, el Pol, el Dani, la Berta, la Consol Pagés, la Debora, la Eli, el Pablo, la Patricia i tot els seus fills, el Perico, la Engracia, el Rafa, el Santi, La Laura i la seva filla, el Sergi, la Gemma, i tots els seus fills, la Tia Pilarin, el Victor "MATAO"), i altres que em deixo i que demá tindran també un valor afegit a tot, gracies a ells estic aquí, i un esment molt especial a la Montse que ha patit molt la meva falta durant tants dies, aquest dilluns ens tornarem a veure en un reencontra impresionant. T'ESTIMO MOLT MONTSE.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Última etapa del Camino de Santiago de 20km entre O Pedrouzo i santiago de Compostela. Vinggggggggggggggggggggaaaaaaaaaaaaaaaaa que comenci la festa.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> --------------------------------------------------------------------------------</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">TIEMPO DE MARCHA (4 HORAS Y 12 MINUTOS).</div><br />
<br />
CRÓNICA ETAPA 44 (CUENTA ATRÁS 4 ETAPAS ........ POQUITO PARA TOCAR LA GLORIA).<br />
<br />
Penúltima etapa de este Camino de Santiago, el primero de los dos finales importantes que tendremos en una semana, mañana estaremos muy felices por todo, y la próxima semana aún será más importante. 1110km en la espalda no son una tontería pero ya no tiene cabida ningún mal, tendría que pasar una desgracia o un susto porque mañana por la mañana no llegemos a la Plaza del Obradoiro. Ahora mismo estamos necesitados de mucha fiesta donde apenas empezamos a saborear lentamente, una victoria como una casa de payés, un premio a todo un reto personal, llena de buenos propósitos, y sobre todo un proyecto consolidado que nos ha abierto nuestra mirada para continuar luchando por todos los enfermos de parálisis supranuclear progresiva y sus enfermos, mi madre "Pilar" mañana estará muy presente en Santiago de Compostela, donde seguro que ella estará muy feliz de que su hijo haya podido conseguido esto y más. <br />
<br />
Empezaremos a explicar brevemente la etapa de hoy, una crónica que no tiene mucho historía, ya que todo el protagonista permanecerá a la espera de esta madrugada y mañana donde celebraremos con todos los honores nuestra gran victoria trabajada desde nuestro corazón, una jornada sin grandes rasgos importantes, donde la cabeza y la mente está puesto infinitamente en mañana día 31 de Julio. Hemos salido a las 6 horas de nuestro albergue, donde hemos descansado muy bien, lo recomendamos de todas formas. Hemos vuelto a coger el frontal y solo hemos ido a hacer Camino hacia O Pedrouzo, final de esta 44 etapa, hemos pasado los pueblos de Pregontorío, Calle, Boavista, Salceda, Brea, hasta que hemos llegado a O Pedrouzo, 19km de trámite para afrontar la etapa más importante para todos los peregrinos la n º 45 (O Pedrouzo - Santiago de Compostela). <br />
<br />
<br />
Todos los compañeros de estas dos semanas largas estamos hospedados el albergue municipal de O Pedrouzo, un albergue muy grande que alberga 140 personas, yo he llegado muy pronto, al cabo de una hora, ya estaba totalmente lleno, pensad que desde Arzúa hay gente de 3 caminos diferentes que acaban o pasan por este pueblo, El Camino Francés, el Camino Primitivo y El Camino del Norte. Toda la gente se junta para llegar a Santiago a las dos jornadas.<br />
<br />
Después de ducharme, lavar la ropa hemos comido juntos 18 personas, ya hemos hecho un grupo muy importante, un grupo con un punto muy importante, todo el mundo es respetado en todo y nos llevamos muy bién, todos vamos a una, aplaudimos a todos los que llegan de los que conocemos, cantamos, hacemos bromas, mañana ya habra pasado a la historia, por eso tenemos que disfrutar del máximo estas últimas horas con todos, hemos decidido crear un grupo en Facebook para estar todos unidos incluido queremos quedarnos cada año en una ciudad diferente para vernos todos juntos. Esto es y será un gran recuerdo que tendremos de esta compañía tan bonita que hemos hecho juntos.<br />
<br />
Quiero dar muchos agradecimientos a esta gente que me han dado unos días muy bonitos, son y serán importantes para mí ese recuerdo inborrable.<br />
<br />
Sergio J. Martín Hernández.<br />
Jano Villanueva Clemente. (Resistiremos), Jano no te preocupes, eres un crack.<br />
Jose Guerra Tirado.<br />
Marta González Sierra.<br />
Pablo Peralta Morales.<br />
Jose Andres Palacios navas.<br />
Carmen Misa Suero.<br />
Adrian martín Rodríguez.<br />
Israel Martín Rodríguez.<br />
Ana.<br />
Isabel Rodríguez Padilla.<br />
Eugenio Cabrera García.<br />
Alicia Remírez de ganzúa Garralda.<br />
Dolores.<br />
Alberto de la Cerda Ayno.<br />
<br />
Y sobre todo Daniel, mi fiel compañero de viaje que ha sido un pasada de haberlo conocido, lo recordaré toda la vida, me ha tenido que aguantar desde el día que nos hemos conocido, un gran tipo, no tengo más que gratitut por él. GRACIAS DANIEL, también es tuyo este Proyecto Solidario 2011, espero que nos sigamos viéndonos.<br />
<br />
Esta madrugada empezaremos una jornada muy especial, a las 3 de la madrugada todos estos compañeros nos juntaremos para llegar al Monte del Gozo para ver el despertar del día, todos iremos a una, los que vamos mejor, los lesionados, gente con ampollas, etc . Todos al mismo paso, porque todos somos muy importantes dentro de este Camino, una procesión que no olvidaremos nunca, en Santiago todos juntos, llegaremos cuando el sol empiece a despertar y disfrutaremos todos juntos con unos cuantos brindis en la panorámica de la ciudad a tan solo 5km para llegar a la Plaza Obradoiro. Grandes emociones de cada uno, donde todo vale después de venir de Cataluña, Madrid, Andalucía, Albacete, Galicia, etc.<br />
<br />
Sólo falta unas horas para llegar por la puerta de Santiago de Compostela y conseguir un valor incalculable, estamos ya nerviosos y seguro que mañana sacaremos todos estos nervios en un día más que especial.<br />
<br />
Y como no olvidarse de toda la gente que me han seguido desde el principio de Cerdanyola del Vallés (La Mar, Cristina, Jordi, Mari Ángeles, Carlos, a Mari Carmen, Paula, la Aida, Lidia, el Polo, Dani, Berta, la Consuelo Pagés, la Debora, la Eli, Pablo, Patricia y todos sus hijos, el Perico, la Engracia, Rafa, Santi, Laura y su hija, Sergi, Gemma, y todos sus hijos, la Tía Pilarin, el Victor "MATAO"), y otros que me dejo y que mañana tendrán también un valor añadido a todo, gracias a ellos estoy aquí, y una mención muy especial a Montse que ha sufrido mucho mi falta durante tantos días, este lunes nos volveremos a ver en un reencuentro impresionante. TE QUIERO MUCHO MONTSE.<br />
<br />
Última etapa del Camino de Santiago de 20km entre O Pedrouzo y Santiago de Compostela. Vinggggggggggggggggggggaaaaaaaaaaaaaaaaa que empiece la fiesta.LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-19044914764266099922011-07-30T17:50:00.000+02:002011-07-30T17:50:17.729+02:00Etapa 43: Palas de Rey - Arzua (28,8 kms)29/07/2011<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzE83FlUmcReS5aTE691aSI8e_HZofhrAmvf67Q8q3tjXWdD-O0qkcc4EX0KG1uYMuF_JrS_q1kse4D_ao49eOLyU3WFhy0VanWQMF3l2dqJ6-KxvwwV_cSkdmQFCgulr2eEFRi5Z7pSnW/s1600/42+Palas+de+Rei+-+Arz%25C3%25BAa++28.8km.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">TEMPS DE MARXA ( 6 HORES I 45 MINUTS )</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">CRÓNICA ETAPA 43 ( COMPTE ENRRERA 5 ETAPES..... MANDALA )</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Última etapa de més de 28km en aquest Camino de Santiago, JA ENS QUEDEN DUES, per arribar a Santiago de Compostela, comencem a tenir nervis, sabem que sols ens separen 40km per arribar per la porta gran, avui la etapa 43 ha sigut realment dura, tenim al cap el nom de Plaza Obradoiro i aixó ens inplica fer un esforç extra per aconseguir arribar els finals de la jornadas en condicions, ara sí que ens costa més del normal arribar tranquils, sols tenim la paraula al cap COMPOSTELANA, el regal més important desde que vem començar aquest Camino, ens ho mareixem de totes, totes, esforç, força de voluntat es important per aconseguir aquesta fita tant important per mí i per els malalts de la PSP, les dues jornades que falten, será més important el vostre poder de convocatória, segur que estereu present i ara encara més.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit a les 6:20 del matí ens esperen casi 7 hores de Camino per arribar a Arzúa, molts dels companys que disfrutem conjunt estan realment en condicions més que urgents, lesions, butlllofes, tendinitis, estrabades, etc. Pero ells segueixen somiant en arribar a Santiago, de la manera que sigui, aquesta gent són realment els herois més importants, esclar que també no ens podem quedar en segona linea, ja que també tots els que anem més preparats tenim el premi asegurat, tothom són importants.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem començat la jornada arribant a Palas de Rei a 1km del alberg on ens hem hospedats, tornem anar amb el frontal al cap, de seguida ens hem distanciat de la colla, avui ja no els tornarem a veure fins l'endemá, ja que ells farán nit a Ribadiso i jo a Arzúa on m'espera un mitgdia i una tarda plena de feina. Hem passat Carballal fins a O Coto ja a uns 9,3km de Palas, tornem a fer pujada, avui si que em fet més camí pujant que baixant, aixó ens a fet allargant-se més del normal. El panorama torna ser increible, boscos d'aucalipto, vegetació a dojo, fins que arribat el punyent sol. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem arribat a Leboreiro, en una petita placeta es situen l'esglesia de la Virgen de las Nieves i, davant seu, un dels pocs cabeceiros que es conservan a la zona. Es molt rural tot plegat, el sol comença apretar, a mí personalment m'agobia moltissim caminar amb aquest sol, pero es el que hi há. Tornem a empendre Camino, en passat A Madalena, Furelos i ja hem arribat, a Melide.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Vila de gran importancia a l'edat mitjana per la seva situació estratégica. Val la pena aturar-se a visitar les esglésies de San Pedro i Santa María, amdues romániques del segle XII, a la hora de travessar un pont que passa el riu, a má esquerra un lloc de parada de peregrins, una parella de homes fá que porten 6 anys aquest negoci, estaven fent unes truites de patates, quina pinta, he demanat un troç i mare de deu, feina molt de temps que no provaba una igual que aquesta, feta per fora i crua per dintre com a mí m'agraden, després de pagar em tornat a fer Camino, ens hem creuat amb la Dolores (Gallega) i el Jose de Albacete, molt bons paios. Em seguit el nostre recorregut passant Raido, aquí a començat una pujade bastant forta, uns 400metres de forta pujada, avui es dels pocs dies que he tingut que veure més aigua del normal.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Castañera el nostre proper poble i Rio, ja ens quedan sols 6,4km per arribar a Arzúa, tornem a fer un altre pujada, la penúltima del dia, una baixada ens porta a Ribadiso, parada per els companys que avui farán nit aquí, ja notem que aquí encara hi há més gent, ja es veuen moltes motxiles fent cua quant encara no han obert l'alberg. Jo me despedit del Dani i del altres, es la primera vegada desde que vaig coneixer el Dani que no passarem junts aquesta nit. Demá a O Pedrouzo tornarem a veurel's, encara em queden 2,4km per arribar a Arzúa, última pujade d'avui, la calor enacar més insistent, finalment arribem a Arzúa per el carrer principal.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">La iglesia de Arzúa també está dedicada a santiago. A la localitat hi hagué el convent de la Magdalena amb hospital per a peregrins i del qual només es conserva la capella en un estat força precari. Hem anat a buscar al alberg municipal, una cua impresionant ens a obligat per primer cop desde que vem sortir de Logroño a desistir d'aquest alberg i fer nit a un altre, aquest cop privat, no es gaira car, 10€, sols ens quedan 2 jornades i la veritat que no cal fer cues absurdes. El alberg es molt acollidor, hem conegut a un xicot de Burgos, que l'hi he explicat el meu projecte i l'hi a encantat, juntament amb la hospitalera la Pila, com altre gent, a la tarde ens hem fet una foto amb la lona.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Dutxar-se i a fer feina, primer hem anat a l'ajuntament de Arzúa el ( SR JOSÉ LUIS ), increible, atent i ha volgut unir-se a la meva causa, ja tenim un altre alcalde que dona suport en contra de la Paralisí Supranuclear Progresiva.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A la tarde després de fer una petita vacaina, es de les poques vegades que he dormit al mitgdia, tampoc he tingut massa temps per fer-ho em anat al barber a tallar-me el cabell, m'ha deixat molt guapo i a fer fotocopies del flyers del meu projecte, ja que s'han agotat un altre cop. Perqué he fet nit a Arzúa?, pues perqué el José Almeida, que va presentar un llibre de contes a Villafranca del Bierzo per les II jornades mundials de peregrinos, l'hi va encatar el meu Projecte i amb va trucar per explicar que Arzúa m'esperaría el Joan Alcala i Sanchiz, un catlá enamorat del Camino,que ho va deixar tot i s'ha establit a Arzúa amb un negoci d'hostelería, el bar-restaurant ( MANDALA) m'ha rebut molt bé, amb els braços oberts per explicar el tema del meu Projecte, el Joan a fet més de 22 vegades el Camino en diferentes versions, a un dels llocs del restaurant Mandala, té tota una vitrina amb tots els seus record dels diferents viatges del Camino, desde diverses credencials, fotos, llibres de fotos, objectes, etc. Un museu de la seva experiencia durant aquests 22 anys. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ens hem fet una foto amb la lona i m'ha explicat que col.locará la propaganda del meu Projecte Solidári al facebook i el Foro perqué tothom estigui esabentat de tot el que faig, en Joan Alcala i Sanchiz també s'ha unit a donar la veu de tot plegat, he portat la meva credencial a posar el segell del restaurant Mandala, possiblement una dels millors que tindré com a record i si nó ja ho comprovareu. Content per tot el dia d'avui, una jornada intensa pero feliç com les demés.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demá etapa 44 entre Arzúa i O Pedrouzo penultima jornada abans d'arribar diumenge a Santiago de Compostela de 19km, quina PASSSSSSSSSADDDDDDDDDDDAAAAAAAAAAA.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzE83FlUmcReS5aTE691aSI8e_HZofhrAmvf67Q8q3tjXWdD-O0qkcc4EX0KG1uYMuF_JrS_q1kse4D_ao49eOLyU3WFhy0VanWQMF3l2dqJ6-KxvwwV_cSkdmQFCgulr2eEFRi5Z7pSnW/s320/42+Palas+de+Rei+-+Arz%25C3%25BAa++28.8km.jpg" width="320" /><br />
<br />
<br />
TIEMPO DE MARCHA (6 HORAS Y 45 MINUTOS)<br />
<br />
<br />
CRÓNICA ETAPA 43 (CUENTA ATRÁS 5 ETAPAS ..... MANDALA)<br />
<br />
Última etapa de más de 28km en este Camino de Santiago, YA NOS QUEDAN DOS, para llegar a Santiago de Compostela, empezamos a tener nervios, sabemos que sólo nos separan 40 km para llegar por la puerta grande, hoy la etapa 43 ha sido realmente dura , tenemos en mente el nombre de Plaza Obradoiro y esto nos inplica hacer un esfuerzo extra para conseguir llegar a los finales de la jornadas en condiciones, ahora sí que nos cuesta más de lo normal llegar tranquilos, sólo tenemos la palabra en la cabeza Compostelana, el regalo más importante desde que empezamos este Camino, nos lo merecemos de todas, todas, esfuerzo, fuerza de voluntad, es importante para lograr esta meta tan importante para mí y para los enfermos de la PSP. <br />
<br />
Hemos salido a las 6:20 de la mañana nos esperan casi 7 horas de Camino para llegar a Arzúa, muchos de los compañeros que disfrutamos juntos están realmente en unas condiciones más que urgentes, lesiones, ampollas, tendinitis, tirones, etc. Pero ellos siguen soñando en llegar a Santiago, de la forma que sea, esta gente son realmente los héroes más importantes, claro que también no nos podemos quedar en segunda línea, ya que también todos los que vamos más preparados tenemos el premio asegurado, todo el mundo son importantes. <br />
<br />
<br />
Hemos comenzado la jornada llegando a Palas de Rey a 1 km del albergue donde nos hemos hospedados, volvemos a ir con el frontal en la cabeza, enseguida nos hemos distanciado del grupo, hoy ya no los volveremos a ver hasta al día siguiente, ya que ellos harán noche en Ribadiso y yo en Arzúa donde me espera un mediodía y una tarde llena de trabajo. Hemos pasado Carballal hasta O Coto ya a unos 9,3 km de Palas, volvemos a hacer subida, hoy si que he hecho más camino subiendo que bajando, esto nos ha hecho alargar más de lo normal. El panorama vuelve a ser increíble, bosques de eucalipto, vegetación por doquier, hasta que ha llegado el punzante sol.<br />
<br />
Hemos llegado a Leboreiro, en una pequeña plazoleta se sitúan la iglesia de la Virgen de las Nieves y, ante él, uno de los pocos cabeceiros que se conservan en la zona. Es muy rural todo ello, el sol empieza apretar, a mí personalmente me agobia muchísimo andar con este sol, pero es lo que ay. Volvemos a emprender Camino, hemos pasado el pueblo de A Madalena, Furelos y ya hemos llegado, en Melide.<br />
<br />
Villa de gran importancia en la Edad Media por su situación estratégica. Vale la pena detenerse a visitar las iglesias de San Pedro y Santa María, ambas románicas del siglo XII, a la hora de cruzar un puente que pasa el río, a mano izquierda un lugar de parada de peregrinos, una pareja de hombres hace que llevan 6 años este negocio, estaban haciendo unas tortillas de patatas, qué pinta, he pedido un trozo y madre mia, hacía mucho tiempo que no provaba una igual como ésta, hecha por fuera y cruda por dentro como a mí me gusta, después de pagar he vuelto a hacer Camino, nos hemos cruzado con la Dolores (Gallega) y el José de Albacete, muy buenos tipos. He seguido nuestro recorrido pasando Raid, dentro comenzado una subida bastante fuerte, unos 400metres de fuerte subida, hoy es de los pocos días que he tenido que ver más agua de lo normal.<br />
<br />
Castañera nuestro próximo pueblo y Río, ya nos quedan sólo 6,4 km para llegar a Arzúa, volvemos a hacer otro subida, la penúltima del día, una bajada nos lleva a Ribadiso, parada para los compañeros que hoy harán noche aquí, ya notamos que aquí todavía hay más gente, ya se ven muchas mochilas haciendo cola cuando todavía no han abierto el albergue. Yo me despedido de Dani y de los demás, es la primera vez desde que conocí a Dani que no pasaremos juntos esta noche. Mañana en O Pedrouzo volveremos a verlos, aún me quedan 2,4 km para llegar a Arzúa, última subida de hoy, el calor más insistente, finalmente llegamos a Arzúa por la calle principal.<br />
<br />
La iglesia de Arzúa también está dedicada a Santiago. En la localidad estuvo el convento de la Magdalena con hospital para peregrinos y del que sólo se conserva la capilla en un estado bastante precario. Hemos ido a buscar a albergue municipal, una cola impresionante nos a obligado por primera vez desde que hemos salido de Logroño a desistir de este albergue y hacer noche en otro, esta vez privado, no se caro, 10 €, sólo nos quedan 2 jornadas y la verdad que no hay que hacer colas absurdas. El albergue es muy acogedor, hemos conocido a un chico de Burgos, que le he explicado mi proyecto y le ha encantado, junto con la hospitalera la Pili, como otra gente, por la tarde nos hemos hecho una foto con la lona.<br />
<br />
Ducharse y a trabajar, primero hemos ido al ayuntamiento de Arzúa donde nos ha atendido el (SR JOSÉ LUIS), increíble, atento y ha querido unirse a mi causa, ya tenemos otro alcalde que apoya en contra de la Parálisis supranuclear Progresiva.<br />
<br />
En la tarde después de hacer una pequeña siesta, es de las pocas veces que he dormido en mediodía, tampoco he tenido demasiado tiempo para hacerlo, me ido al barbero a cortarme el pelo, me ha dejado muy guapo y hacer fotocopias de flyers de mi proyecto, ya que se han agotado de nuevo. Porque he hecho noche en Arzúa?, Pues porque José Almeida, que presentó un libro de cuentos en Villafranca del Bierzo para las II jornadas mundiales de peregrinos, le encantó mi Proyecto y llamó para explicar que Arzúa me esperaría Juan Alcalá y Sanchiz, un Catalán enamorado del Camino, que lo dejó todo y se ha establecido en Arzúa con un negocio de hostelería, el bar-restaurante (MANDALA) me ha recibido muy bien, con los brazos abiertos para explicar el tema de mi Proyecto, Juan ha hecho más de 22 veces el Camino en diferentes versiones, a uno de los lugares del restaurante Mandala, tiene toda unas estantería con todos sus recuerdo de los diferentes viajes del Camino, diversas credenciales, fotos, libros, objetos, etc. Un museo de su experiencia durante estos 22 años.<br />
<br />
Nos hemos hecho una foto con la lona y me ha contado que colocará la propaganda de mi Proyecto Solidario en facebook y en su Foro para que todo el mundo esté informado de todo lo que hago, Juan Alcalá y Sanchiz también se ha unido a dar la voz de todo, he llevado mi credencial a poner el sello del restaurante Mandala, posiblemente uno de los mejores sellos que tendré como recuerdo y si nó ya lo comprobaréis. Contento por todo el día de hoy, una jornada intensa pero feliz como las demás.<br />
<br />
Mañana etapa 44 entre Arzúa y O Pedrouzo penultima jornada antes de llegar el domingo en Santiago de Compostela de 19km, qué PASSSSSSSSSADDDDDDDDDDDAAAAAAAAAAA.<br />
</div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-34922271528709256432011-07-28T21:31:00.000+02:002011-07-28T21:31:48.847+02:00Etapa 42: Portomarín - Palas del Rey (25 kms)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: left;">28/07/2011</div><div style="text-align: left;">Tram fet en 5 hores, 10 minuts</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnLZ9JTbluOV0z7ViBQMSmlpHNPq8MwSIIQPpdTuYFw13oX2lYDQUqRK1aUFUL2lv9MveWmfU-yBNCYJNtR0k5qge_Y15ReXhtQA02YiWvCEiyHyBwjqBddoxN4nwtC6Eg53wFI_qyEi3G/s1600/41++Portomar%25C3%25ADn+-+palas+de+Rei++25km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnLZ9JTbluOV0z7ViBQMSmlpHNPq8MwSIIQPpdTuYFw13oX2lYDQUqRK1aUFUL2lv9MveWmfU-yBNCYJNtR0k5qge_Y15ReXhtQA02YiWvCEiyHyBwjqBddoxN4nwtC6Eg53wFI_qyEi3G/s320/41++Portomar%25C3%25ADn+-+palas+de+Rei++25km.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: left;"><br />
</div><br />
<div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">COMPTE ENRRERA.... QUEDEN 6 ETAPES</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Avui hem fet una etapa molt plàcida, un dia extraordinari per apropar-nos una mica més a Santiago de Compostela. Palas de Rey ens obre la porta per avançar a poca distància de la seva capital, sols a 65km.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">El temps ens ha acompanyat en tota la jornada d'avui, fresca a primera hora del dia i molta calor a partir de la tarda. Entre tots els companys d'aquests últims dies, ja em fet una pinya molt bonica, humor, companyerisme, valors humans, cadascú té una forma de pensar, una terra, una idea, es importantíssim saber que aquí tothom es igual en tot, el valor incalculable en aquest Camino no té preu. Ultimament es una passada arribar als albergs, els companys aplaudeixen per a cada peregrí nou que arriba, donar una dòsi d'ànims per a tothom, des del que pateix més fins a els que estàn arribant sense cap molèstia.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Imagineu si hi ha bon rotllo que un grup de nois d'Andalusia que volien arribar dissabte a Santiago, han fet un canvi, ja que s'han volgut unir a nosaltres i arribar diumenge a la capital gallega. Mireu si es important per a tothom aquest increïble detall, en aquestes últimes etapes, anirem detallant la preparació de l'etapa de diumenge, una jornada que estarà marcada per l'emoció i els valors que té cadascú i que s'ajuntaran per veure el despertar del dia al Monte do Gozo, a 5km de Santiago. Des d'allà veurem la ciutat amb una panorámica magnífica i la sortida del sol, com si es tractés d'una processor, per disfrutar desde el primer moment d'un dels dies més importants que portarem a la nostra vida per sempre. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Avui em sortit com sempre a les 6 en punt, frontal al cap i vinga 25km per endavant, les ganes es fan imprescindibles per avançar i arribar a l'alberg, per pensar ja en la següent etapa. Hem sortit de l'alberg municipal de Portomarín, on hem estat molt agust aquesta passada nit. Vem comprar unes empanades i vem compartir-les entre tots, una química especial. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem atravassat un altre cop el riu Miño per un pont metálic, hem agafat un sender molt ben definit i vinga, escalfar cames amb la primera pujada llarga, jo diría d'uns 3 km on hem disfrutat de la llum encara de la lluna. A l'acabar aquesta pujada, ja veiem el poble de Gonzar a 8km de Portomarín, es destaca la parròquia de Santa María.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Seguim pujant suaument i coïncidim amb alguns companys de l'alberg. Humor, comentaris de l'etapa, a l'arribar a Hospital de la Cruz ens trobem amb una companya bastant fotuda, un esguinç a la cama i diverses butllofes, està pensant en agafar un taxi per arribar a Palas de Rey.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Es importantíssim quan veus un company així, el poder mentalitzar-lo i animar-lo des de tots els fronts, que no hi pensi massa, que ha de tornar a caminar i dir-li que falta poc per arribar al final de l'etapa i si encara expliques que d'aquí 3 dies arribes a Santiago, els dones una dossis molt gran de moral.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Al final ha pogut arribar a Palas de Rey contenta per tot el suport donat entre els companys. Realment funciona, això fa que tothom sigui imprescindible en aquest Camino. En Dani, com una máquina, ha desaperegut amb una velocitat de trailer, finalment m'ha trucat que ja havia arribat a l'alberg mig hora més aviat que nosaltres, es nota que ja portem molts km i el cos s'adaptat en tots els sentits.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">El nom de Hospital de la Cruz prové d'un antic establiment d'acollida de pelegrins documentat des del segle XIII fins al XVIII. Hem sortit del poblet fins a Ventas de Naron on hem esmorçat en un bar, al sortir hem tornat a veure gent coneguda i finalment hem arribat a Ligonde, un poble rural, pero rural, rural....vaques, gossos, casses increïbles i velles, etc. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ens queden solsament 8,5km per arribar a Palas de Rey, tornem agafar una carretera local asfaltada, en una de les baixades hem anat correns molt bé, dos companys han seguit els meus passos.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Palas de Rey està a 1 km de l'alberg municipal, un edifici que fa 4 anys el van convertir en alberg, molt recomenable. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A Palas de Rey destaquem l'esglesia romànica de San Tirso i la façana d'una casa decorada amb vieiras i considerada l'antic hospital de pelegrins. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Al migdia, hem anat a menjar a un retaurant el menú del peregrino i a les 17h un company, en Sergio Pascual Tur, col.labora en un programa de radio de València ( SWIN RADIO VALENCIA ),es una de les emissores més importants de Valencia, Castelló i Alacant. Aquest company valencià, viu a Catalunya ha connectat en un programa dedicat a conéixer el Camino de Santiago i ens ha passat a nosaltres via mòbil, per perlar a la radio en directe. Jo he explicat el meu Projecte i l'altre company ha parlat de les seves experiències personals, podem dir que hem sortit amb un altre programa de radio.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demà 43a etapa, antepenúltima etapa abans d'arribar a Santiago de Compostela, sols ens queden 65,5km per tocar la glòria.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">----------------------------------------------------</div><i>CUENTA ATRÁS .... QUEDAN 6 ETAPAS <br />
<br />
Hoy hemos hecho una etapa muy plácida, un día extraordinario para acercarnos un poco más a Santiago de Compostela. Palas de Rey nos abre la puerta para avanzar a poca distancia de su capital, sólo a 65km. <br />
<br />
El tiempo nos ha acompañado en toda la jornada de hoy, fresco a primera hora del día y mucho calor a partir de la tarde. Entre todos los compañeros de estos últimos días, ya hemos hecho una piña muy bonita, humor, compañerismo, valores humanos, cada uno tiene una forma de pensar, una tierra, una idea, es importantísimo saber que aquí todo el mundo es igual con todo el valor incalculable en este Camino que no tiene precio. Ultimamente es una pasada llegar a los albergues, los compañeros aplauden para cada peregrino nuevo que llega, dan una dosis de ánimo para todos, desde el que sufre más hasta los que están llegando sin ninguna molestia. <br />
<br />
Imagínaos si hay buen rollo que un grupo de chicos de Andalucía que querían llegar el sábado a Santiago, han hecho un cambio, ya que se han querido unir a nosotros y llegar el domingo a la capital gallega. Mirad si es importante para todos este increíble detalle, en estas últimas etapas, iremos detallando la preparación de la etapa del domingo, una jornada que estará marcada por la emoción y los valores que tiene cada uno de nosotros y que se juntarán para ver el despertar del día en el Monte do Gozo, a 5km de Santiago. Desde allí veremos la ciudad con una panorámica magnífica y la salida del sol, como si se tratara de una procesión, para disfrutar desde el primer momento de uno de los días más importantes que llevaremos de nuestra vida para siempre. <br />
<br />
Hoy hemos salido como siempre a las 6 en punto, frontal en la cabeza y venga 25km de antemano. Las ganas se hacen imprescindibles para avanzar y llegar al albergue, para pensar ya en la siguiente etapa. Hemos salido del albergue municipal de Portomarín, donde hemos estado muy a gusto esta pasada noche. Hemos comprado unas empanadas y las hemos compartido entre todos, una química especial. <br />
<br />
Hemos atravesado de nuevo el río Miño por un puente metálico, hemos tomado un sendero muy bien definido y venga, calentar piernas con la primera subida larga, yo diría de unos 3 km donde hemos disfrutado aún de la luz de la luna. Al terminar esta subida, ya hemos visto el pueblo de Gonzo a 8km de Portomarín, se destaca la parroquia de Santa María. <br />
<br />
Seguimos subiendo suavemente y coincidimos con algunos compañeros del albergue. Humor, comentarios de la etapa...al llegar al Hospital de la Cruz nos encontramos con una compañera bastante fastidiada, un esguince en la pierna y varias ampollas, está pensando en tomar un taxi para llegar a Palas de Rey. <br />
Es importantísimo que cuando ves a un compañero así, poder mentalizarlo y animarlo desde todos los frentes, que no piense demasiado, que debe volver a caminar, y decirle que falta poco para llegar al final de la etapa y si aún explicas que dentro de 3 días llegas a Santiago, le das una dosis muy grande de moral. <br />
<br />
Al final ha podido llegar a Palas de Rey contenta por todo el apoyo recibido de los compañeros. Realmente funciona, esto hace que todo el mundo sea imprescindible en este Camino. Dani, como una máquina, ha desaparecido con una velocidad de trailer, finalmente me ha llamado que ya había llegado al albergue media hora antes que nosotros, se nota que ya llevamos muchos km y el cuerpo se ha adaptado en todos los sentidos. <br />
<br />
El nombre de Hospital de la Cruz proviene de un antiguo establecimiento de acogida de peregrinos documentado desde el siglo XIII hasta el XVIII. Hemos salido de la aldea hasta Ventas de Naron donde hemos desayunado en un bar Al salir hemos vuelto a ver gente conocida y finalmente hemos llegado a Ligonde, un pueblo rural, pero rural, rural .... vacas, perros, casas increíbles y abuelas, etc. <br />
Nos quedan solamente 8,5 km para llegar a Palas de Rey, volvemos coger una carretera local asfaltada, en una de las bajadas hemos ido corriendo muy bien, dos compañeros han seguido mis pasos. <br />
<br />
Palas de Rey está a 1 km del albergue municipal, un edificio que hace 4 años lo convirtieron en albergue, muy recomendable. <br />
En Palas de Rey destacamos la iglesia románica de San Tirso y la fachada de una casa decorada con vieiras y considerada el antiguo hospital de peregrinos. <br />
<br />
Al mediodía, hemos ido a comer a un restaurante, el menú del peregrino y a las 17h un compañero, Sergio Pascual Tur que colabora en un programa de radio de Valencia (Swin RADIO VALENCIA), una de las emisoras más importantes de Valencia, Castellón y Alicante. Este compañero valenciano, que vive en Cataluña, ha conectado con un programa dedicado a conocer el Camino de Santiago y nos ha pasado a nosotros vía móvil, en un programa en directo. Yo he explicado mi proyecto y el otro compañero ha hablado de sus experiencias personales, podemos decir que hemos salido en otro programa de radio. <br />
<br />
Mañana 43 etapa, antepenúltima etapa antes de llegar a Santiago de Compostela, sólo nos quedan 65,5 km para tocar la gloria.</i>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-42620774083056568882011-07-26T21:58:00.157+02:002011-07-27T20:30:18.719+02:00Etapa 41: Sarria - Portomarin (22.4kms)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><div>27/07/2011</div><div><br />
</div><div>Tram fet en 5 hores, 26 minuts</div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6-v01Q-FhpldohRnKpKZkXLOCVKUNeDOWsJnqlwFJjGs-cIWRgkxQZmYAuUU0oEkhJqZumOLT5hY-XPd7RCSQP1FnudZ18sdy8D38foQI-uaeGapjyVINSmLAGP3GddKwF_EReWVR1vWb/s1600/40++Sarria+-+Portomar%25C3%25ADn++22.4km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6-v01Q-FhpldohRnKpKZkXLOCVKUNeDOWsJnqlwFJjGs-cIWRgkxQZmYAuUU0oEkhJqZumOLT5hY-XPd7RCSQP1FnudZ18sdy8D38foQI-uaeGapjyVINSmLAGP3GddKwF_EReWVR1vWb/s320/40++Sarria+-+Portomar%25C3%25ADn++22.4km.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">COMPTE ENRRERA 7 ETAPES, JA QUEDEN 178KM </div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;">Els últims 100km són la bona senyal de que tot està arribant al seu final, pero si a més les nostres condicions están al 100% amb un estat físic impecable, significa que estem a punt d'arribar en el millor dels nostres moments al seu final, a Santiago de Compostela.</div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;">El Camino comença a Sarria amb els últims 111km, el seu inici es totalment encarat de cara a la majoría de gent que per moltissimes circunstàncies volen arribar a Santiago per aconseguir la preuada Compostelana, un certificat que es dóna als que arriben amb els segells col·locats a la credencial. </div><div style="text-align: justify;">El canvi amb aquest últims km es evident, gent de totes les edats, etc, es congreguen davant del Camino com si es tractés d'anar a passar un diumenge de costellada. Albergs a molt poca distància i una nova novetat que no hem vist fins ara, màquines de begudes cada x kilòmetres, això es el Camino massificat, pero es lògic també que molta de la gent vulgui disfrutar d'això.</div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;">Hem sortit a les 6:10h del matí en direcció Portomarín al seu pas pel riu Miño, un dels més importants de tota la península ibèrica. Hem començat a pujar pels carres de Sarria, fins arribar a un sender enmig de la foscor. Aquesta hora aquí es necessita frontal per poder veure. Veiem les vies del tren, desseguida les travessem, i comença la pujada més exigent, 200metres de forta pendent. Els paissatges no són ni de bon troç tan salvatges com l'etapa d'ahir, pero igualment es una zona bastant rural.</div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Passem Barbadelo, la petita església románica de Santiago de Barbadelo no fa justicia al que històricament hi hagué en aquest lloc: un gran monestir del qual no queden restes. L'antiga casa del rector és ara de propietat privada i rep el nom de Mosteiro, contracció de monasterio. Altibaixos i altiplans segueixen continus al nostre recorregut, ja portem uns 13km i hem passat poblets petits com, Rente, Mercado, Peruscallo, Morgado i Ferreiros.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ferreiros, es una petita localitat el nom de la qual recorda els antics ferrers d'aquest lloc que oferien els seus serveis als peregrins. L'antiga esglesía parroquial de Santa María fou traslladada pedre a pedre fins a Mirallos. Ja portem uns 13km fets, ens queden sols 9km per arribar el nostre proper destí.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ha arribat un moment increïble, ple d'entusiasme, quant hem passat per la fita dels últims 100km fins a Santiago de Compostela i esperant els següents 90km fins arribar a Fisterra, una joia per tot plegat, ara sí que realment estem a punt de tocar la glòria, estem molt contents, això significa que si tot segueix igual, segur que arribarem a Santiago aquest proper diumenge 31 de Juliol. Hem tornat a iniciar el nostre Camino passant els poblets de Rozas, Marcadorio, Parrocha i Vilacha abans d'arribar per fí a Portomarín.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ens hem apropat al pont que crehua el riu Miño, un dels rius més importants, el pont que separa la carretera i el poble de Portomarin es increïblement alt, he anat abans amb una parella de Cerdanyola del Vallés durant uns km, fins que ens hem separat ja que ells avui faràn nit a un altre lloc. Hem passat el pont i la veritat es que el caudal del riu Miño és irrisòri, hi ha una gran falta d'aigua, tanta que es pot veure des d'adalt l'antiga població de Portomarín, que normalment sempre está inundada per les seves aigües.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Portomarín es troba submergida desde el 1962, el nou poble s'aixecà sobre un turó al costat de l'embalssament. Les esglésies de San Nicolas i San Pedro, així com dos palaus dels segles XVI i XVII i la capella de la Virgen de las Nieves es van traslladar pedre a pedre a un nou empleçament.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Hem arribat a l'alberg municipal de Portomarin on hem vist molta gent fent cua amb les motxiles al terra, a partir de les 13h obren portes. Mentrestant hem fet bromes amb la gent i hem tornat a brindar amb cervesa per tot plegat. Després de dutxar-me, hem anat a l'alcaldia a veure si podriem parlar amb algú, m'ha rebut la secretaria i li he explicat el projecte solidari. La veritat es que ha anat molt bé i finalment hem pogut parlar amb el seu alcalde, on després de fer la foto pertinent, m'ha regalat un llibre i ens ha agraït molt la nostra proposta, un altre èxit del Projecte solidari de la PSP.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Demà 42a etapa entre Portomarín i Palas de Rei, de 25 km.</div><div style="text-align: justify;">-------------------------------------------------</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><i>CUENTA ATRÁS 7 ETAPAS, YA QUEDAN 178KM <br />
<br />
Los últimos 100km son la buena señal de que todo está llegando a su fin, pero si además nuestras condiciones están al 100% con un estado físico impecable, significa que estamos a punto de llegar en el mejor de nuestros momentos a su fin, Santiago de Compostela. <br />
<br />
El Camino comienza en Sarria con los últimos 111km Su inicio es totalmente encarado de cara a la mayoría de gente que por muchísimas circunstancias quieren llegar a Santiago para conseguir la preciada Compostelana, un certificado que se da a los que llegan con los sellos colocados en la credencial. <br />
El cambio con estos últimos kms es evidente, gente de todas las edades, etc, se congregan frente al Camino como si se tratara de ir a pasar un domingo de barbacoa. Albergues con muy poca distancia entre ellos y una novedad que no habiamos visto hasta ahora, máquinas de bebidas cada x kilómetros, esto es el Camino masificado, pero es lógico también que mucha de la gente quiera disfrutar de ello. <br />
<br />
Hemos salido a las 6:10h de la mañana en dirección Portomarín a su paso por el río Miño, uno de los más importantes de toda la península ibérica. Hemos empezado a subir por las calles de Sarria, hasta llegar a un sendero en medio de la oscuridad. A esta hora aquí se necesita frontal para poder ver. Vemos las vías del tren, enseguida las atravesamos, y comienza la subida más exigente, 200metros de fuerte pendiente. Los paisajes no son ni tan salvajes como la etapa de ayer, pero igualmente es una zona bastante rural. <br />
<br />
Pasamos Barbadelo, la pequeña iglesia románica de Santiago de Barbadelo no hace justicia a lo que históricamente hubo en este lugar: un gran monasterio del que no quedan restos. La antigua casa del párroco es ahora de propiedad privada y recibe el nombre de Mosteiro, contracción de monasterio. Altibajos y mesetas siguen continuos en nuestro recorrido, ya llevamos unos 13km y hemos pasado pueblos pequeños como, Rente, Mercado, Peruscallo, Morgado y Ferreiros. <br />
<br />
Ferreiros, es una pequeña localidad cuyo nombre recuerda los antiguos herreros de este lugar que ofrecían sus servicios a los peregrinos. La antigua iglesia parroquial de Santa María fue trasladada piedra a piedra hasta Mirallos. Ya llevamos unos 13km hechos, nos quedan sólo 9km para llegar a nuestro próximo destino. <br />
<br />
Ha llegado un momento increíble, lleno de entusiasmo, en cuanto hemos pasado por la meta de los últimos 100km hasta Santiago de Compostela, y esperando los siguientes 90km hasta llegar a Fisterra, una joya todo ello, ahora sí que realmente estamos a punto de tocar la gloria, estamos muy contentos, esto significa que si todo sigue igual, seguro que llegaremos a Santiago este próximo domingo 31 de Julio. Hemos vuelto a iniciar nuestro Camino pasando los pueblos de Rozas, Marcadorio, parrochia y Vilacha antes de llegar por fin a Portomarín. <br />
<br />
Nos hemos acercado al puente que cruza el río Miño, uno de los ríos más importantes, el puente que separa la carretera y el pueblo de Portomarín se increíblemente alto. Antes de esto, me encontrado a una pareja de mi pueblo, Cerdanyola y he ido con ellos durante unos km, hasta que nos hemos separado ya que ellos hoy harán noche en otro lugar. Hemos pasado el puente y la verdad es que el caudal del río Miño es irrisorio, hay una gran falta de agua, tanta que se puede ver desde arriba la antigua población de Portomarín, que normalmente siempre está inundada por sus aguas. <br />
<br />
Portomarín se encuentra sumergida desde el 1962, el nuevo pueblo se levantó sobre una colina junto al embalse. Las iglesias de San Nicolás y San Pedro, así como dos palacios de los siglos XVI y XVII y la capilla de la Virgen de las Nieves se trasladaron piedra a piedra a un nuevo emplazamiento. <br />
<br />
Hemos llegado al albergue municipal de Portomarín donde hemos visto mucha gente haciendo cola con las mochilas en el suelo, a partir de las 13h abren puertas. Mientras, hemos hecho bromas con la gente y hemos vuelto a brindar con cerveza por todo ello. Después de ducharme, hemos ido a la alcaldía a ver si podíamos hablar con alguien. Me ha recibido la secretaria y le he explicado el proyecto solidario. La verdad es que ha ido muy bien. Finalmente hemos podido hablar con su alcalde, el cual, después de hacer la foto pertinente, me ha regalado un libro y nos ha agradecido mucho nuestra propuesta, otro éxito del Proyecto solidario de la PSP . <br />
<br />
Mañana 42 ª etapa entre Portomarín y Palas de Rei, de 25 km.</i><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-36232380318920381092011-07-26T17:49:00.156+02:002011-07-26T21:57:02.972+02:00Etapa 40: Triacastela - Sarria ( 24,1km)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">26/07/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 6 hores, 10 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP3xm8kFwprmkrhYJJw12D0ZJy4yKzit5mLCeoxzO-wlxlwx5FOGPGRfHlmUVK3kTVnQrMqgJ7m74AHAy_oxznalyujIwji41rlsILBVjwj0bdcn88LLiVJn2ApUQalIUDxOItnjWX2D4l/s1600/39+Triascastela+-+Sarria++18.3km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP3xm8kFwprmkrhYJJw12D0ZJy4yKzit5mLCeoxzO-wlxlwx5FOGPGRfHlmUVK3kTVnQrMqgJ7m74AHAy_oxznalyujIwji41rlsILBVjwj0bdcn88LLiVJn2ApUQalIUDxOItnjWX2D4l/s320/39+Triascastela+-+Sarria++18.3km.jpg" t8="true" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">COMPTE ENRRERA.... </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">LA MILLOR ETAPA DE TOTES</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Com podria presentar la 40a etapa que hem viscut avui, ja podem dir que ha sigut la millor etapa de totes, altres cops hem dit aquesta frase, hem passat per molts llocs després de 1015km ja fets, desert, planura, ciutats amb molta história, etc. Aquesta ha sigut merescudament amb una puntuació d'excel·lent, potser de matrícula d'honor, la provincia de Lugo amb paraules d'una noia gallega que també está fent el camino es una part de la Galicia màgica, on veritablemnet la podem comparar amb altres indrets molt importants, com Irlanda, Bretanya (França), Escocia, etc. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Avui hem volgut fer un canvi amb el traçat normal del Camino, hem fet cas a la majoría de gent que ens han dit de passar pels boscos que porten al Monestir de Samos, una joia d'indret i un dels més grans monestirs benedictins de Galicia, on encara viuen els seus monjos. El recorregut fa fer 6 km més del que teniem que recorrer avui, pero cal disfrutar del moment, finalment ara ho explicarem, ha sigut una ruta "inmensa".</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit de l'alberg a les 6:10 del matí, una vegada sortits de Triascastela, podem agafar dues direccions pero totes dues són del Camino de Santiago, la primera va a Sarria fent els poblets i l'altre fins al Monestir de Samos i després empalmant a Sarria per la zona més rural de la provincia de Lugo i per llocs inolvidables degut al pintoresc i especial paissatge de la provincia, ens hem decantat per el del Monestir de Samos.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Desseguida, hem anat paral.lelament a la carretra LU-634 que també porta a Samos pero pels vehicles, a l'alçada de Renche a uns 5,3km de Triascastela ens hem desviat per un sender rural, poblets d'encant, arbres mil.lenaris, un vert especial, vaques, tot tipus de vegetació plena d'encant, els ocells, aquell olor que et transporta a Ireland, humitat, etc... La frase durant aquest camí a sigut constant "QUINA PASSADA, ESTIC ATÒNIT, ES IMPRESSIONANT", i així fins veure el Monestir de Salmos a uns 7km de l'anterior poble on hem començat aquest sender, us el recomano jo i la gent que hem fet aquest camí, foto darrera foto, un regal inolvidable.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Finalment, després d'un revolt i desde una panoràmica impactant sortit d'un conte medieval, el Monestir de Samos, un lloc grandiós, sembla tret d'alguna pelicula tipus "El Nombre de la Rosa", diuen que es el Monestir més gran de Galicia, escriptors i altres noms han passat temporades en aquestes parets. Cal dir que els peregrins poden passar una nit en aquest monestir, a més dir que també alberguen gent que vulguin estar tranquils durant uns dies per pensar i reflexionar sobre la vida.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem anat a passejar per tot l'entorn del Monestir i finalment hem anat a esmorçar a un bar de la població de Samos. De veritat que desde que hem entrat a Galicia no hi ha cap dia que ens hagi decepcionat, aquets indrets són molt especials. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem retornat al nostre camí per arribar a Sarria. Hem agafat el lateral de la carretera LU-634 fins a uns 3,7km on hem hagut que passar la carretera amb prudència per tornar a agafar un sender que ens portarà per altres indrets màgics a la vila de Sarria. Pujadetes, baixadetes, rius amb aigua cristalina on, des de molt adalt es pot veure reflectides les seves pedres, imagineu-vos la puresa de les seves aigues!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Després de 12km finalment hem empalmat amb l'altre opció del Camino que venia de Triacastela per passar entre poblets com, San Xil, Montan, calvor, Aguida, San Pedro Do Camino, crec que després de viure avui el troç que hem fet diferent, un altre any si tornés a fer el Camino, tornaria a fer el que hem viscut avui. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ja els últims 2km hem arribat a Sarria, una vila molt arrelada al Camino de Santiago on la majoría de gent comença la seva peregrinació per fer els últims 100km, acreditació necessaria per aconseguir la Compostelana.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">L'esglesia del Salvador s'aixeca sobre les restes de l'antiga parroquial de Santa Marina. El camí passa per la seva façana septentrional a on hi ha una ruda imatge del salvador. També val la pena la visita al covent de la Magdalena amb façana plateresca i detalls gòtics i que antigament era el lloc d'acollida de peregrins.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ja podem dir que avui ja hem arribat els 1000km, en concret 1015km, un repte impressionant, sols ens queden 111km per arribar a Santiago de Compostela més els 90km que farem a Fisterra, final d'aquest repte on hem portat la veu dels malalts de la PSP en un projecte més que consolidat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demá etapa 41 entre Sarria i Portomarín de 22,4km.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">----------------------------------------------------</div><i>CUENTA ATRÁS ....<br />
LA MEJOR ETAPA DE TODAS<br />
<br />
¿Cómo podría presentar la 40 ª etapa que hemos vivido hoy? ya podemos decir que ha sido la mejor etapa de todas, otras veces hemos dicho esta frase, hemos pasado por muchos lugares después de 1015km ya hechos, desierto, llanura, ciudades con mucha historia, etc. </i><div><i><br />
</i></div><div><i>Esta ha sido merecidamente con una puntuación de excelente, quizá de matrícula de honor, la provincia de Lugo con palabras de una chica gallega que también está haciendo el camino es una parte de la Galicia mágica, donde verdaderamente la podemos comparar con otros lugares muy importantes, como Irlanda, Bretaña (Francia), Escocia, etc.<br />
<br />
Hoy hemos querido hacer un cambio en el trazado normal del Camino, hemos hecho caso a la mayoría de gente que nos han dicho de pasar por los bosques que llevan al Monasterio de Samos, una joya de lugar y uno de los mayores monasterios benedictinos de Galicia, donde aún viven sus monjes. El recorrido hace hacer 6 km más de lo que teníamos que recorrer hoy, pero hay que disfrutar del momento, finalmente ahora lo explicaremos, ha sido una ruta "inmensa".<br />
<br />
Hemos salido del albergue a las 6:10 de la mañana. Una vez salidos de Triascastela, podemos tomar dos direcciones pero ambas son del Camino de Santiago, la primera en Sarria haciendo los pueblos y el otro hasta el Monasterio de Samos y luego empalmando en Sarria por la zona más rural de la provincia de Lugo y por lugares inolvidables debido al pintoresco y especial paisaje de la provincia, nos hemos decantado por el del Monasterio de Samos.<br />
<br />
Enseguida, hemos ido paralelamente a la carretra LU-634 que también lleva a Samos pero los vehículos, a la altura de Renche y a unos 5,3 km de Triascastela nos hemos desviado por un sendero rural, pueblos de encanto, árboles milenarios, un verde especial, vacas, todo tipo de vegetación llena de encanto, pájaros, aquel olor que te transporta a Ireland, humedad, etc ... La frase durante este camino ha sido constante "QUÉ PASADA, ESTOY ATÓNITO, ES IMPRESIONANTE", y así hasta ver el Monasterio de Salmos a unos 7km del anterior pueblo donde hemos empezado este sendero. Os lo recomiendo yo y la gente que hemos hecho este camino, foto tras foto, un regalo inolvidable.<br />
<br />
Finalmente, después de una curva y desde una panorámica impactante salida de un cuento medieval, el Monasterio de Samos, un lugar grandioso, parece sacado de alguna película tipo "El Número de la Rosa". Dicen que es el Monasterio más grande de Galicia, escritores y otros nombres han pasado temporadas en estas paredes milenarias. Hay que decir que los peregrinos pueden pasar una noche en este monasterio, además decir que también albergan gente que quieran estar tranquilos durante unos días para pensar y reflexionar sobre la vida.<br />
<br />
Hemos ido a pasear por todo el entorno del Monasterio y finalmente hemos ido a desayunar en un bar de la población de Samos. De verdad que desde que hemos entrado en Galicia no hay ningún día que nos haya decepcionado, estos lugares son muy especiales.<br />
<br />
Hemos devuelto a nuestro camino para llegar a Sarria. Hemos cogido el lateral de la carretera LU-634 hasta unos 3,7 km donde hemos tenido que pasar la carretera con prudencia para volver a coger un sendero que nos llevará por otros lugares mágicos en la villa de Sarria. Subidas, bajadas, ríos con agua cristalina donde, desde muy arriba se pueden ver reflejadas sus piedras, ¡imaginaos la pureza de sus aguas!<br />
<br />
Después de 12km finalmente hemos empalmado con la otra opción del Camino que venía de Triacastela para pasar entre pueblos como San Xil, Montan, Calvor, Aguida, San Pedro Do Camino, creo que después de vivir hoy el trozo que hemos hecho, si volviera a hacer el Camino, volvería a hacer lo que hemos vivido hoy.<br />
<br />
Ya los últimos 2 km hemos llegado a Sarria, una villa muy arraigada en el Camino de Santiago donde la mayoría de gente empieza su peregrinación para los últimos 100km, acreditación necesaria para conseguir la Compostelana.<br />
<br />
La iglesia del Salvador se levanta sobre los restos de la antigua parroquial de Santa Marina. El camino pasa por su fachada septentrional en donde hay una ruda imagen del salvador. También vale la pena la visita al Covent de la Magdalena con fachada plateresca y detalles góticos y que antiguamente era el lugar de acogida de peregrinos.<br />
<br />
Ya podemos decir que hoy ya hemos llegado los 1000km, en concreto 1015km, un reto impresionante, sólo nos quedan 111km para llegar a Santiago de Compostela, más los 90km que haremos en Fisterra, final de este reto donde hemos llevado la voz de los enfermos de la PSP en un proyecto más que consolidado.<br />
<br />
Mañana etapa 41 entre Sarria y Portomarín de 22,4 km.</i><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-16918324050753145852011-07-26T17:46:00.117+02:002011-07-26T21:40:01.338+02:00Etapa 39: O'Cebreiro - Triacastela ( 21,1km)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">25/07/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 4 hores, 36 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzHGbd3Ff9zaHt0VduspzUHk8HZ5DEH4LG_GotAXPADFaa36C3HsDyVMwmxSyUEI2_NFqYqiktXL7lZFRqrnmjTDDGsT1LPUdMaOBITC8vWyKBZeXTpcu7EjYoXp_2iPo5cccbehutloQl/s1600/38+O+Cebreiro+-+Triascastela++21.1km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzHGbd3Ff9zaHt0VduspzUHk8HZ5DEH4LG_GotAXPADFaa36C3HsDyVMwmxSyUEI2_NFqYqiktXL7lZFRqrnmjTDDGsT1LPUdMaOBITC8vWyKBZeXTpcu7EjYoXp_2iPo5cccbehutloQl/s320/38+O+Cebreiro+-+Triascastela++21.1km.jpg" t8="true" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">COMPTE ENRERA 10 - MARAVELLOSA GALICIA</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Quant tens l'oportunitat de contemplar un lloc màgic i maravellós, podem fer-ho desde el moment que entres a Galicia per el monte O'Cebreiro. La 39a etapa i les que vinguin fins arribar a Fisterra seran un maravellós espectacle en tots els sentits de la paraula. No hi ha dubte que aquest final del repte serà un plat massa fort on les sensacions florirant a cada pas i a cada mirada, trapitjar la història i la cultura gallega es un plaer a l'abast de tot peregrí. Aconsellem aferrisadament a tothom qui vulgui fer el Camino de Santiago que no cal començar desde casa seva, sols fer el Camino desde Galicia ja val realment la pena, paissatges, rius cristalins, la boira, el verd, tot aquí està impregnat de mágia, solsament falta tenir imaginació i crear una ambientació digne d'una pelicula de fantasía.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">L'etapa d'avui es totalment una baixada desde O'Cebreiro fins a la petita població de Triacastela, podriem dir que ha sigut la última gran baixada fins a Santiago de Compostela i abans d'iniciar el segon repte que es arribar a Fisterra la primera setmana d'Agost, pero anem a pams....</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit de l'alberg de O'Cebreiro a les 6h en un ambient humit i una boira insistent, penseu que a Galicia una de les coses que té com a tradició es el seu temps, matins emboirats i núvols i a la tarda sol amb calor. Hem agafat el frontal i amb una colla de peregrins que ja fa uns dies que anem junts, hem anat com una processor tots amb la llum del frontal per un sender perfectament visible pero amb el handicap que havíem que trobar les fletxes grogues, un feina una mica delicada amb tanta boira, una equivocació i podem perdre de vista el Camino.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Al cap de 5km ja hem vist la carretera LU-634 juntament amb una estatua de bronze dedicada a els peregrins, un gegant de 4 metres al teu costat. Hem creuat la carretera i hem començat a baixar entre arbres i vegetació abundant, veiem que la boira es va dispersant i de cop totes les muntanyes del seu costat ens produeixen la primera emoció, que guapo! que rural tot plegat, passem Hospital de Condesa, una població totalment rural, la Galicia rural que tots hem vist en infinitats de reportatges i pelicules, el topònim de Hospital de Condesa prové d'un hospital que es fundà durant el segle IX.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem tornat a agafar un sender molt estret, i hem pogut comprovar l'última gran pujada d'uns 500metres amb un fort desnivell, ja ens havien indicat que podriem flipar per aquella pujada, home la veritat que han sigut molt intensos, fent un esforç realment fort fins que al cap de 8 minuts hem arribat al Alto do Poie, on hi ha un bar a on pots segellar la credencial, volem dir que com tenim una nova credencial, farem més d'un segell al dia per poder completar un altre, volem aconseguir fer dues llarges credencials.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem agafat el lateral de la carretera, tot es maravellós, i al cap de 6,4km hem arribat a Fonfria, ja fa molts anys que van desaparéixer les restes del convent del Sancti Spiritus on s'acollia als peregrins amb "aigua, sal, llum i llit amb dues mantes". Hem anat a un bar a esmorçar i a relaxar-nos una mica, el temps seguia igual, fins i tot feia una mica de fred. Hem començat la baixada fins a Triascastela 9,4km de sender de pedres, arrels, etc, haviem d'anar en compte, ja que una errada amb el peu pot ser determinant per la resta del Camino, quan portavem 5km he fet un mal gest amb una pedra i em patit una petita torçada com altres que he tingut moltes vegades en diferents llocs de catalunya, un mal instantani, pero una recuperació d'uns segons, ha sigut la primera i de moment l'última torçada desde que vem sortir de casa.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ja veiem a la llunyania entre boscos i magnifics paratges Triacastela, final d'aquest bonica etapa, la 39, avui ja hem començat la compte enrrera per arribar el proper 5 d'Agost a Fisterra, diguem que avui ja ens queden 10 etapes per fer història en el meu curriculum esportiu. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Triacastela: el nom de la vila prové dels tres castells que hi hagué antigament en aquest lloc, a la torre de l'esglesia de santiago es poden contemplar encara les figures dels tres castells. El Camino passa pel carrer principal de la vila, molt allargat, on hi hagué diversos hospitals i fins i tot una presó per a peregrins.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem anat a l'alberg municipal, on hem arribat els primers. Després de dutxar-nos hem volgut donar info del meu projecte a la persona de recepció que m'ha atès molt bé. També explicar que avui 25 de Juliol es el dia de Santiago, festa nacional a Galicia on es celebra molt, aquí no hi ha alcaldia, pertant, no hi ha visita de rigor.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A les 13 hores en Xavier Poza de Radio Cerdanyola m'ha trucat en directe per fer una entrevista per els informatius de Cerdanyola del vallés, 8 minuts de glòria, seguidament més coïncidències, m'ha trucat la Clara Prieto del diari de Cerdanyola (CERDANYOLA AL DIA) i hem parlat una estona.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A la tarda-nit ens hem ajuntat tots els peregrins de l'alberg i hem fet una Caimada entre tots. Orujo, grans de café, troços de poma, troços de taronge i sucre, ens ho hem passat pipa i hem brindat perquè tot el que queda vagi bé, seguidament un company valenciá i altres d'altres comunitats han cantat cançons de Nino Bravo, etc, i uns quants catalans, entre que destacaven la meva presencia i la del Dani (més que res per l'alçada) hem cantat l'himne del Barça.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ana tarda molt bonica on tothom ens hem respectat al màxim.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demà arriba un dels moments més importants d'aquest troç final del Camino de Santiago, arribar a Sarria, població on tota la gent ha de segellar dos cops la credencial cada dia per aconseguir el preuat premi que es la Compostelana, els últims 111km esperen a Sarria per arribar a Santiago de Compostela.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demà Etapa 40 entre Triacastela i Sarria de 24,1km. Vinga, vinga que anem a tope!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">------------------------------------------------------</div><i>CUENTA ATRÁS 10 - MARAVILLOSA GALICIA <br />
<br />
En cuanto tienes oportunidad de contemplar un lugar mágico y maravilloso, puedes hacerlo desde el momento que entras en Galicia por el monte O'Cebreiro. La 39 ª etapa y las que vengan hasta llegar a Fisterra serán un maravilloso espectáculo en todos los sentidos de la palabra. No hay duda de que este final del reto será un plato demasiado fuerte donde las sensaciones florecerán a cada paso y a cada mirada, pisar la historia y la cultura gallega es un placer al alcance de todo peregrino. Aconsejamos fervientemente a todo el que quiera hacer el Camino de Santiago que no hay que empezar desde casa, sólo hacer el Camino desde Galicia ya vale realmente la pena, paisajes, ríos cristalinos, la niebla, el verde, todo aquí está impregnado de magia, solamente falta tener imaginación y crear una ambientación digna de una película de fantasía. <br />
<br />
La etapa de hoy es toda una bajada desde O'Cebreiro hasta la pequeña población de Triacastela, podríamos decir que ha sido la última gran bajada hasta Santiago de Compostela y antes de iniciar el segundo reto que es llegar a Fisterra la primera semana de Agosto, pero vamos por partes .... <br />
<br />
Hemos salido del albergue de O'Cebreiro a las 6h en un ambiente húmedo y una niebla insistente, pensad que en Galicia una de las cosas que tiene tradicionalmente es su tiempo, mañanas nubladas y nubes y por la tarde sol con calor. Hemos cogido el frontal y con un grupo de peregrinos que ya hace unos días que vamos juntos, hemos ido como una procesión todos con la luz del frontal por un sendero perfectamente visible pero con el handicap que habíamos de encontrar las flechas amarillas, un trabajo una poco delicado con tanta niebla, una equivocación y podemos perder de vista el Camino. <br />
<br />
A 5km ya hemos visto la carretera LU-634 junto con una estatua de bronce dedicada a los peregrinos, un gigante de 4 metros a tu lado. Hemos cruzado la carretera y hemos empezado a bajar entre árboles y vegetación abundante, vemos que la niebla se va dispersando y de golpe todas las montañas de su lado nos producen la primera emoción ¡que guapo! que rural todo, pasamos Hospital de Condesa, una población totalmente rural, la Galicia rural que todos hemos visto en infinidad de reportajes y películas, el topónimo de Hospital de Condesa proviene de un hospital que se fundó en el siglo IX. <br />
<br />
Hemos vuelto a coger un sendero muy estrecho, y hemos podido comprobar la última gran subida de unos 500 metros con un fuerte desnivel, ya nos habían indicado que podríamos flipar por aquella subida, hombre, la verdad que han sido muy intensos, haciendo un esfuerzo realmente fuerte hasta que al cabo de 8 minutos hemos llegado al Alto do Poie, donde hay un bar y puedes sellar la credencial. Queremos decir que como tenemos una nueva credencial, haremos más de un sello al día para poder completar otra, queremos conseguir hacer dos largas credenciales. <br />
</i><div><i>Hemos cogido el lateral de la carretera, que maravilloso! y al cabo de 6,4 km hemos llegado a Fonfría, ya hace muchos años que desaparecieron los restos del convento de Sancti Spiritus donde se acogía a los peregrinos con "agua, sal, luz y cama con dos mantas ". Hemos ido a un bar a desayunar y relajarnos un poco, el tiempo seguía igual, incluso hacía un poco de frío. Hemos empezado la bajada hasta Triascastela 9,4 km en sendero de piedras, raíces, etc, teníamos que tener cuidado, ya que un error con el pie puede ser determinante para el resto del Camino Cuando llevábamos 5km he hecho un mal gesto con una piedra y he sufrido una pequeña torcedura como otras que he tenido muchas veces en diferentes lugares de Cataluña, un mal instantáneo, pero una recuperación en segundos, ha sido la primera y de momento la última torcedura desde que salimos de casa. <br />
<br />
Ya vemos a lo lejos entre bosques y magníficos parajes Triacastela, final de este hermosa etapa, la 39, hoy ya hemos empezado la cuenta atrás para llegar el próximo 5 de Agosto en Fisterra, digamos que hoy ya nos quedan 10 etapas para hacer historia en mi curriculum deportivo. <br />
<br />
Triacastela: el nombre de la villa proviene de los tres castillos que hubo antiguamente en este lugar, en la torre de la iglesia de santiago se pueden contemplar aún las figuras de los tres castillos. El Camino pasa por la calle principal de la villa, muy alargado, donde hubo varios hospitales e incluso una cárcel para peregrinos. <br />
<br />
Hemos ido al albergue municipal, donde hemos llegado los primeros. Después de ducharnos hemos querido dar info de mi proyecto a la persona de recepción que me ha atendido muy bien. También explico que hoy 25 de Julio es el día de Santiago, fiesta nacional en Galicia donde se celebra mucho, y eso quiere decir que no hay alcaldía abierta, por lo tanto, no hay visita de rigor. <br />
<br />
A las 13 horas, Javier Poza de Radio Cerdanyola me ha llamado en directo para hacer una entrevista para los informativos de Cerdanyola del Vallès, 8 minutos de gloria, seguidamente más coincidencias, me ha llamado Clara Prieto del diario de Cerdanyola (CERDANYOLA AL DÍA) y hemos hablado un rato. <br />
<br />
Por la tarde-noche nos hemos juntado todos los peregrinos del albergue y hemos hecho una Caimada entre todos. Orujo, granos de café, trozos de manzana, trozos de naranja y azúcar, nos lo hemos pasado pipa y hemos brindado para que todo lo que queda vaya bien Seguidamente un compañero valenciano y otros de otras comunidades han cantado canciones de Nino Bravo, etc , y unos cuantos catalanes, entre los que destacabamos mi presencia y la de Dani (más que nada por la altura) hemos cantado el himno del Barça. Una tarde muy bonita donde todo el mundo nos hemos respetado al máximo. <br />
<br />
Mañana llega uno de los momentos más importantes de este trozo final del Camino de Santiago, llegar a Sarria, población donde toda la gente tiene que sellar dos veces la credencial cada día para conseguir el preciado premio que es la Compostelana, los últimos 111km esperan a Sarria para llegar a Santiago de Compostela. <br />
<br />
Mañana Etapa 40 entre Triacastela y Sarria de 24,1 km. ¡Venga, venga que vamos a tope!</i><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-36837558844835501572011-07-26T17:26:00.000+02:002011-07-26T17:26:58.215+02:00Etapa 38: Vilafranca del Bierzo - O'Cebreiro (28,4kms)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">24/07/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 6 hores, 13 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicU12VuD6Y-fr5DvkUBAJ3ziwV1ea3bi1gJWFPnID1Lh0iCM4tTSZiVWMnEFC_NPha8bpTNJAmnNCnVfH0ejcUc4zJUmPNLBbpbJdK_nGQvLeHcQhV8r7cZPZwrYntdKliSLszHjPMiet9/s1600/37+Villafranca+del+Bierzo+-+O+Cebreiro+28.4km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicU12VuD6Y-fr5DvkUBAJ3ziwV1ea3bi1gJWFPnID1Lh0iCM4tTSZiVWMnEFC_NPha8bpTNJAmnNCnVfH0ejcUc4zJUmPNLBbpbJdK_nGQvLeHcQhV8r7cZPZwrYntdKliSLszHjPMiet9/s320/37+Villafranca+del+Bierzo+-+O+Cebreiro+28.4km.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">BYE, BYE LEON, VISCA GALICIA, TERRA DE MEUS AMORES</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Etapa totalment vital on entrarem finalment a la última comunitat autonòma "GALICIA", després de recórrer gairebé tota la part més amplia del territori espanyol, avui ja hem fet el pas més important, aconseguir passar i anar directament a la glòria més absoluta (FISTERRA). Una etapa que apart de llarga ha estat la més dura des de que vem començar aquest repte al Camino de Santiago.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Farem desnivell com feia molt de temps que el trobavem a faltar, pensem que per nosaltres serà algo més fàcil que per altre gent, ja que a aquestes alçades les cames segons on trepitgen potser tot un infern, una torçada, un esguinç o vés a saber.... ens podem quedar fora del repte, ara que ja estem fent la crònica d'avui, podem dir que ens ha costat molt, pero finalment ha sigut una epopeya en lletres ben grans.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit de Villafranca del Bierzo a les 6h en punt ja que sería un matí llarg per afrontar la pujada més dura de tot el camino, uns 8 km de forta pujada per aconseguir arribar a O'Cebreiro a 1400m d'alçada. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit agafant la carretera fins a Pereje, als voltants tot de muntanyes realment boniques, una vegetació com feia temps que no veiem, rius, etc. Hem seguit fins a Trabadelo ja a uns 12 km de Villafranca, al peu mateix del riu Valcarce. El paisatge d'aquesta població mostra nombroses parcel.les minifundistes del terreny, és característica de les terres gallegues a les que el pelegrí s'aproxima, al bell mig de la població es troba l'esglesia de San Nicolás, del segle XVII. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Marxem agafant sempre el paral.lel de la Nacional IV, sense deixar-la, hem arribat a Ambasmestas, una vila situada a la confluència dels rius Valcarce i Balboa. Ens hem trobat passant a la mateixa gent d'aquests anteriors dies. Abans de sortir del poble, ens hem parat amb en Dani a esmorçar a una fleca, vaja, vaja, quina olor que sortia a dins d'ella! hem demanat un entrepà de llonganissa, mare meva! hem provat com l'altre dia un dels millors entrepans que hem provat mai, el pà gallec sortit del forn, una maravella, i per postres un troç de coca feta de pera i formatge, una altre delicia. Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem tornat a agafar el costat de la carretera fins arribar a l'últim poble abans de començar la gran pujada d'aquest Camino de Santiago (RUITELÁN), petita localitat que conserva una modesta església románica del segle XI. de Ruitelan a O Cebreiro hi han uns 8,5km. Tothom ens ha parlat de la llarga pujada que no s'acaba mai, bé, anem a comprovar-ho....</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A l'alçada de Herrerias, hem deixat finalment l'asfalt i ha començat el sender que ens portará a l'entrada de GALICIA. El terreny comença a pujar fort, moltíssima pedra i un 13% de desnivell al seu inici. Encara tinc en ment la pujada des d'Andorra fins al refugi de Perafita, la mateixa sensació. Anem agafant alçada i ja veiem les muntanyes pelades, segur que a l'hivern tot está nevat. Ens aturem a La Faba, un poblet molt rural, aquí ja tot sembla galleg, el parlar, les cases, la gent, etc. Fem una parada de 5 minuts per agafar aire. Tornem agafar el mateix sender, a la llunyania ja veiem un espai obert on podem observar un cotxe parat, aquell es el nostre destí, la carretera que hem deixat a Ruitelan, també porta a O'CEbreiro pero sols per cotxes i Bicicletes.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Portem quasi 1 hora de pujada dura, pasem a gent, i ara toca un dels altres moments que recordarem tota la vida, la fita del final de Lleó i el començament de GALICIA, un premi a tot un repte. Ens hem emocionat molt, fotos per tots cantons, després de quasi 1000km desde que vem sortir el passat 12 de Juny desde Cerdanyola, per fí ja hem trobat el senyal que tothom espera durant el Camino de Santiago, cada dia estem emocionats per algun motiu. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Una vegada travessats aquesta linea, sols ens queda 2km per arribar a O'Cebreiro, final d'aquesta 38a etapa. Portem 1:30h de sender, aquests últims metres han sigut els mes llargs de tot, pero finalment la felicitat es inmensa, cases típicas gallegues donant la benvinguda a un dels punts més importants del Camino (O'CEBREIRO) a 1400m d'alçada. Quina felicitat tant gran! hem arribat cansats, pero amb la satisfacció de la feina feta, arribar fins aquí.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">O'Cebreiro es un petit poblat de pedra format per singulars vivendes d'estil celta, l'esglesia de Santa Maria la Real es una senzilla construcció romànica del segle XI sotmesa fa uns anys a una valuosa imatge románica del segle XII. També trobem un calze i una paterna románics i un relicari obsequi dels Reis Catòlics durant la seva peregrinació l'any 1486.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demá etapa 39 entre O Cebreiro i Triacastela de 21,1km a la provincia de Lugo. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">-----------------------------------------------</div><i>BYE, BYE LEON, VIVA GALICIA, TIERRA DE MIS AMORES <br />
<br />
Etapa totalmente vital donde entraremos finalmente en la última comunidad autónoma "GALICIA", tras recorrer casi toda la parte más amplia del territorio español, hoy ya hemos dado el paso más importante, conseguir pasar e ir directamente a la gloria más absoluta (FISTERRA) . Una etapa que aparte de larga ha sido la más dura desde que empezamos este reto del Camino de Santiago. <br />
Haremos desnivel como hacía mucho tiempo que encontrábamos en falta, pensamos que para nosotros será algo más fácil que para otra gente, ya que a estas alturas las piernas según donde pisan quizás se convierte en todo un infierno, una torcedura, un esguince o vete a saber .... nos podemos quedar fuera del reto, ahora que ya estamos haciendo la crónica de hoy, podemos decir que nos ha costado mucho, pero finalmente ha sido una epopeya en letras bien grandes. <br />
<br />
Hemos salido de Villafranca del Bierzo a las 6h en punto ya que sería una mañana larga para afrontar la subida más dura de todo el camino, unos 8 km de fuerte subida para conseguir llegar a O'Cebreiro a 1400m de altura. <br />
<br />
Hemos salido tomando la carretera hasta Pereje, en los alrededores todo de montañas realmente bonitas, una vegetación como hacía tiempo que no veiamos, ríos, etc. Hemos seguido hasta Trabadelo ya a unos 12 km de Villafranca, al pie mismo del río Valcarce. El paisaje de esta población muestra numerosas parcelas minifundistas del terreno, es característica de las tierras gallegas a las que el peregrino se aproxima, en el centro de la población se encuentra la iglesia de San Nicolás, del siglo XVII. <br />
<br />
Vamos cogiendo siempre el paralelo de la Nacional IV, sin dejarla, hemos llegado a Ambasmestas, una villa situada en la confluencia de los ríos Valcarce y Balboa. Nos hemos encontrado pasando a la misma gente de estos anteriores días. Antes de salir del pueblo, nos hemos parado con Dani a desayunar a una panadería, vaya, vaya, ¡qué olor que salía dentro de ella! hemos pedido un bocadillo de longaniza, ¡madre mía! hemos probado como el otro día uno de los mejores bocadillos que hemos probado nunca, el pan gallego salido del horno, una maravilla, y de postre un trozo de torta hecha de pera y queso, otra delicia.¡¡¡¡¡¡Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh !!!!! <br />
<br />
Hemos vuelto a coger el lado de la carretera hasta llegar al último pueblo antes de empezar la gran subida de este Camino de Santiago (RUITELÁN), pequeña localidad que conserva una modesta iglesia románica del siglo XI. de Ruitelan en O Cebreiro hay unos 8,5 km. Todo el mundo nos ha hablado de la larga subida que no se acaba nunca, bueno, vamos a comprobarlo .... <br />
<br />
A la altura de Herrerias, hemos dejado finalmente el asfalto y ha comenzado el sendero que nos llevará a la entrada de GALICIA. El terreno empieza a subir fuerte, muchísima piedra y un 13% de desnivel en su inicio. Todavía tengo en mente la subida desde Andorra hasta el refugio de Perafita, la misma sensación. Vamos cogiendo altura y ya vemos las montañas peladas, seguro que en invierno todo está nevado. Nos detenemos en La Faba, un pueblecito muy rural, aquí ya todo parece gallego, el hablar, las casas, la gente, etc. Hacemos una parada de 5 minutos para coger aire.</i><div><i>Volvemos coger el mismo sendero, a lo lejos ya vemos un espacio abierto donde podemos observar un coche parado, aquel es nuestro destino, la carretera que hemos dejado en Ruitelan, también lleva a O'Cebreiro pero sólo para coches y bicicletas. <br />
<br />
Llevamos casi 1 hora de subida dura, pasamos a gente, y ahora toca otro de los momentos que recordaremos toda la vida, la meta del final de León y el comienzo de GALICIA, un premio a todo un reto. Nos hemos emocionado mucho, fotos por todos lados, después de casi 1000km desde que salimos el pasado 12 de Junio desde Cerdanyola, por fin ya hemos encontrado la señal que todo el mundo espera durante el Camino de Santiago, cada día estamos emocionados por algún motivo. <br />
Una vez atravesados esta linea, solo nos queda 2km para llegar a O'Cebreiro, final de esta 38 ª etapa. Llevamos 1:30 h de sendero, estos últimos metros han sido los más largos de todo, pero finalmente la felicidad es inmensa, casas típicas gallegas dando la bienvenida a uno de los puntos más importantes del Camino (O'Cebreiro) a 1400m de altura. ¡Qué felicidad tan grande! hemos llegado cansados, pero con la satisfacción del trabajo hecho, llegar hasta aquí. <br />
<br />
O'Cebreiro es un pequeño poblado de piedra formado por singulares viviendas de estilo celta, la iglesia de Santa María la Real es una sencilla construcción románica del siglo XI sometida hace unos años en una valiosa imagen románica del siglo XII.También encontramos un cáliz y una paterna románicos y un relicario obsequio de los Reyes Católicos durante su peregrinación el año 1486. <br />
<br />
Mañana etapa 39 entre O Cebreiro y Triacastela de 21,1 km en la provincia de Lugo.</i></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-37035181953456679162011-07-26T17:09:00.000+02:002011-07-26T17:09:35.819+02:00Etapa 37: Ponferrada - Vilafranca del Bierzo (24,1 kms)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">23/07/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 5 hores, 15 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQsyQ7Q2RzrB-FUADbTpUfaryXpRIggqjsL1JnGDww7Tlr154bysPed0PWD1hIxeDho7thbWbbmNej6k3fX_M-2CU570Am6fo6jy6Zc2mybNImNw6PmgwPuTfPX2PK3B_u8ligv0nJUmqH/s1600/36+Ponferrada+-+Villafranca+dedl+Bierzo++24.1km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQsyQ7Q2RzrB-FUADbTpUfaryXpRIggqjsL1JnGDww7Tlr154bysPed0PWD1hIxeDho7thbWbbmNej6k3fX_M-2CU570Am6fo6jy6Zc2mybNImNw6PmgwPuTfPX2PK3B_u8ligv0nJUmqH/s320/36+Ponferrada+-+Villafranca+dedl+Bierzo++24.1km.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">UN REGAL COM LA "COPA DE UN PINO"</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Avui dia 23 serà la continuació d'una altra etapa per la zona del Bierzo, on a més celebrarem el dia del meu aniversari (40 ANYS), un aniversari molt celebrat i amb moltes sorpreses que anirem desvetllant durant aquest dia tant impresionat. Ha sigut una jornada inmensa en tots els sentits, la consolidació d'un tasca feta.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ens hem anat de l'Alberg de Ponferrada a les 6:20 en direcció Villafranca del Bierzo, una etapa totalment planera, ja que la jornada d'ahir vem fer bastant desnivell desde Foncebadon, agafant el costat de la carretera en direcció Columbianos fins a Camponarava a uns 9,5km Tot el camí sempre per asfalt, el desnivell quasi ineccistent, hem anat junts un bon troç amb el nostre company austriac, un catxondo peregrí en molt bon rotllo.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A l'arribar a Cascabelos ens hem parat a esmorçar en un bar al costat de la carretera, un bon entrepà i una coca-cola, sabem que avui tenim una etapa de molt plaer i poc esforç. Demà farem la més costosa en tots els sentits, de moment a disfrutar de tot plegat. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem compartit l'esmorçar amb un xicot galleg, de Santiago de Compostela. Al marxar ell, s'ha deixat el seu pal, m'he donat compte i me l'he emportat. Al cap de uns kilometres finalment he trobat al amo del preuat objecte.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem començat a pujar de terreny, al cap de 30 minuts hem vist a la llunyania una caravana de gent juntament amb Protecció Civil, Guardia Local i Ambulàncies, vaja quina coïncidencia! es una excursió dels organitzadors de les II trobades de peregrins mundial que aquest any es celebra a Villafranca del Bierzo. He estat parlant amb alguna persona de l'organització i li he comentat el meu projecte, ells m'han animat a trucar a María Laia, la presidenta de l'associació mundial. Ahir a la tarda un peregrí que vaig coneixer a Ponferrada i que coneix aquesta noia amb va donar el seu movil, avui a la tarda farem la trucada per veure si podem aconseguir explicar-l'hi el Projecte a ella.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Finalment hem arribat a Villafranca del Bierzo. Enmarcada a la vall del Valcarce, Villafranca compta amb un important patrimoni històric i arquitectònic. Als carrers que envolten la Calle del Agua, flanquejada per nombroses cases senyorials d'imponent aspecte, es poden visitar l'esglesia de San Francisco, la Colegiata de Santa María i l'Historic Hostal del Comercio. L'esglesia de Santiago, del segle XIII, obre la seva porta del Perdón els anys jacobeus i permet als peregrins que no puguin continuar la ruta guanyar el jubileu com si haguéssin arribat a Santiago. Hem quedat amb en Dani per anar a menjar al restaurant "EL PADRINO", un local realment de poble peró altament recomenat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A la sortida he fet la trucada del dia i potser la més important desde que estic fent aquest Camino, he parlat amb María Laia. Ella sabia tot el que l'hi va explicar Santos, i ella ha dit "QUEDEMOS EN EL TEATRO A LAS 17:45 HORAS", el meu dubte es que potser podria fer una xerrada amb ella i donar-li propaganda de tot plegat. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Com un clau a les 17:50h encara no ha arribat María i al cap de 20 minuts ha aparescut una noia jove que ha vingut cap el teatre, m'he presentat, i tant va la cosa que m'ha dit "PREPARA UNA PRESENTACIÓN TUYA QUE SALDRÁS A EXPLICARLO A TODO EL MUNDO", no es possible!... es genial! podré participar a la II trobada de peregrins a Villafranca, la única que es celebra a tot el món.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">El Dani i jo hem entrat al teatre i ens han col.locat a primera fila, li he demanat a en Dani que ho gravés en video. A les 19 hores a començat la conferencia. María Laia ha començat a presentar l'event. Escriptors, hospitalaris, periodistes, etc, què fort! es la meva oportunitat de fer gran el Projecte. Passáven les 20:00 hores i m'ha presentat la María segons el full que li he donat. He sortit a l'escenari i, vinga 15 minuts sense parar explicant tot el meu Projecte, gens nerviós, ha anat massa bé. Al final la gent ha aplaudit i tot feliç he pogut donar veu de la PSP a tothom.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Periodistes portuguessos, m'han demanat propaganda com l'altra gent. Aquest si que ha sigut un regal grandiós pel meu aniversari, ha sigut " UN REGAL, COMO LA COPA DE UN PINO". També podem explicar que un autor i sense donar noms m'ha proposat que en el proper llibre que escriurà, on explicará contes fets a partir de l'experiència dels peregrins (ja porta 3 editats), preparará un conte per explicar la PSP, que fort! es gravissim! es genial! això si que arribará molt lluny.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Encara avui i després d'un parell de dies estic en un núvol, es una passada. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Al sortir del Teatre he anat a comprar 2 botelles de ví per cel·lebrar amb la gent que hem fet més amistat en aquests dies de peregrinatge i fer un brindis per el meu "40 ANIVERSARI". </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Encara es guardava una última sorpresa, la gent de l'alberg havien preparat de forma improvitzada una celebració per felicitar-me l'aniversari, en Dani ha sigut el responsable de tot plegat. Han tret un pastís amb dues espelmes i m'han cantat el cumpleaños feliz i també una familia de brasilenys ho han fet amb el seu idioma. Una colla de 7 persones m'han regalat un llibre tot ells i també una foto del dia de Foncebadón on tots els dels albergs ens vem fer una foto amb la lona de "UNIDOS CONTRA LA PARÁLISIS SUPRANUCLEAR PROGRESIVA", genial, genial, genial! He tornat a ser l'home més feliç del món, quina passada.....</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demà farem la 38 etapa entre Villafranca del Bierzo i O Cebreiro de 28,4km on finalment deixarem la Provincia de Leon i ens endinsarem a la Comunitat de Galicia, a la provincia de Lugo, un altre dia segur impresionant.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">-------------------------------------------</div><i>UN REGALO COMO LA "COPA DE UN PINO" <br />
<br />
Hoy día 23 será la continuación de otra etapa en la zona del Bierzo, donde además celebraremos el día de mi cumpleaños (40 AÑOS), un aniversario muy celebrado y con muchas sorpresas que iremos desvelando durante este día tan impresionante. Ha sido una jornada inmensa en todos los sentidos, la consolidación de un trabajo realizado. <br />
<br />
Nos hemos ido del Albergue de Ponferrada a las 06:20h en dirección Villafranca del Bierzo, una etapa totalmente llana, ya que la jornada de ayer hicimos bastante desnivel desde Foncebadón, tomando el lado de la carretera en dirección Columbianos hasta Camponarava a unos 9,5 km. Todo el camino siempre por asfalto, el desnivel casi inexistente, hemos ido juntos un buen trozo con nuestro compañero austriaco, un cachondo peregrino de muy buen rollo. <br />
<br />
Al llegar a Cascabelos nos hemos parado a desayunar en un bar junto a la carretera, un buen bocadillo y una coca-cola, sabemos que hoy tenemos una etapa de mucho placer y poco esfuerzo. Mañana haremos la más costosa en todos los sentidos, de momento a disfrutar de todo. <br />
Hemos compartido el desayuno con un chico gallego, de Santiago de Compostela. Al marchar él, ha dejado su palo, me he dado cuenta y me lo he llevado. Al cabo de unos kilómetros finalmente he encontrado al dueño del preciado objeto. <br />
<br />
Hemos empezado a subir de terreno, a los 30 minutos hemos visto a lo lejos una caravana de gente junto con Protección Civil, Guardia Local y Ambulancias, vaya, ¡qué coincidencia! es una excursión de los organizadores de las II jornadas de peregrinos mundial que este año se celebra en Villafranca del Bierzo. He estado hablando con alguna persona de la organización y le he comentado mi proyecto, ellos me han animado a llamar a María Laia, la presidenta de la asociación mundial. Ayer por la tarde un peregrino que conocí en Ponferrada y que conoce a esta chica me dió su movil, hoy por la tarde haremos la llamada para ver si podemos conseguir explicarle el Proyecto a ella. <br />
<br />
Finalmente hemos llegado a Villafranca del Bierzo. Enmarcada en el valle del Valcarce, Villafranca cuenta tiene un importante patrimonio histórico y arquitectónico. En las calles que rodean la Calle del Agua, flanqueada por numerosas casas señoriales de imponente aspecto, se pueden visitar la iglesia de San Francisco, la Colegiata de Santa María y el Histórico Hostal del Comercio. La iglesia de Santiago, del siglo XIII, abre su puerta del Perdón los años jacobeos y permite a los peregrinos que no puedan seguir la ruta ganar el jubileo como si hubieran llegado a Santiago. Hemos quedado con Dani para ir a comer al restaurante "EL PADRINO", un local realmente de pueblo pero altamente recomendado. <br />
<br />
A la salida he hecho la llamada del día y quizá la más importante desde que estoy haciendo este Camino, he hablado con María Laia. Ella sabía todo lo ya que se lo explicó Santos, y ella ha dicho: "QUEDEMOS EN EL TEATRO EN LAS 17:45 HORAS", mi duda es que quizás podría hacer una charla con ella y darle propaganda de todo. <br />
Como un clavo estaba allí a las 17:50 h. Todavía no ha llegado María y al cabo de 20 minutos ha aparecido una chica joven que ha venido hacia el teatro. Me he presentado, y al tanto de lo que me ha dicho "PREPARA UNA PRESENTACIÓN TUYA QUE SALDRÁS PARA EXPLICARLO A TODO EL MUNDO ", ¡no es posible! ... ¡es genial! podré participar en el II Encuentro de peregrinos en Villafranca, la única que se celebra en todo el mundo!<br />
<br />
Dani y yo hemos entrado en el teatro y nos han colocado en primera fila, le he pedido a Dani que lo grabara en video. A las 19 horas ha empezado la conferencia. María Laia ha comenzado a presentar el evento. Escritores, hospitalarios, periodistas, etc, ¡que fuerte! es mi oportunidad de hacer grande el Proyecto. Pasaban las 20:00 horas y me ha presentado María según la hoja que le he dado. He salido al escenario y, venga 15 minutos sin parar explicar todo mi Proyecto, nada nervioso...ha ido muy bien. Al final la gente ha aplaudido y todo feliz he podido dar voz de la PSP en todo el mundo. <br />
<br />
Periodistas portugueses, me han pedido propaganda como los demás. Este si que ha sido un regalo grandioso para mi cumpleaños, ha sido "UN REGALO, COMO LA COPA DE UN PINO". También podemos explicar que un autor y sin dar nombres, me ha propuesto que en el próximo libro que escribirá, donde explicará cuentos hechos a partir de la experiencia de los peregrinos (ya lleva 3 editados), preparará un cuento para explicar la PSP, ¡que fuerte! ¡es gravísimo! ¡es genial! eso si que llegará muy lejos. <br />
<br />
Todavía hoy y después de un par de días estoy en una nube, es una pasada. <br />
Al salir del Teatro he ido a comprar 2 botellas de vino para celebrar con la gente que hemos hecho más amistad en estos días de peregrinaje y hacer un brindis por mi "40 ANIVERSARIO". <br />
<br />
Aún se guardaba una última sorpresa. La gente del albergue habían preparado de forma improvisada una celebración para felicitarme el cumpleaños, Dani ha sido el responsable de todo. Han sacado un pastel con dos velas y me han cantado el cumpleaños feliz y también una familia de brasileños lo han hecho con su idioma. Un grupo de 7 personas me han regalado un libro todos ellos y también una foto del día de Foncebadón donde todos los del albergue nos hicimos una foto con la lona de "UNIDOS CONTRA LA PARÁLISIS SUPRANUCLEAR PROGRESIVA", ¡genial, genial, genial! He vuelto a ser el hombre más feliz del mundo, qué pasada ..... <br />
<br />
Mañana haremos la 38 etapa entre Villafranca del Bierzo y O Cebreiro de 28,4 km donde finalmente dejaremos la Provincia de León y nos adentraremos en la Comunidad de Galicia, en la provincia de Lugo, otro día seguro impresionante.....</i>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-78195356058882867922011-07-22T23:21:00.000+02:002011-07-22T23:21:28.399+02:00Etapa 36: Foncebadón - Ponferrada ( 27,8km )<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">22/07/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 6 hores, 6 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeAHMIU62P6peDmEN-gbH8FKiNzRHSLSORUOSCOInh745HhjYxfZejyfagKqLDouSjCQ8A0ga8F6JouG8eLFF-iKT298lT_QSWGaEXCOwA3odG4f2NbfQYggX6VEgpPsXhTGgErOFEgA6L/s1600/35+Foncebad%25C3%25B3n+-+Ponferrada++27.3km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeAHMIU62P6peDmEN-gbH8FKiNzRHSLSORUOSCOInh745HhjYxfZejyfagKqLDouSjCQ8A0ga8F6JouG8eLFF-iKT298lT_QSWGaEXCOwA3odG4f2NbfQYggX6VEgpPsXhTGgErOFEgA6L/s320/35+Foncebad%25C3%25B3n+-+Ponferrada++27.3km.jpg" width="320" /></a></div><br />
JORNADA EMOTIVA<br />
<br />
Etapa molt emotiva la que hem viscut avui dia 22 de Juliol, on hem pogut viure un dels moments més importants del nostre Camino de Santiago, l'emoció ha vingut per totes bandes, recordant a tanta gent que hi són i altres que s'han marxat ja fa un temps i que avui ens unim tots plegats a la Cruz de Ferro, un lloc tant màgic pel pelegrinatge, que per qualsevol que arriba de molt lluny o no tant, es una fita més que important, a partir d'aquí ja tot es una realitat, tot el que es viurà aquest propers dies encara serà més important.<br />
<br />
Abans de narrar la crònica d'ahir, sols dir que vem tornar a triomfar al sopar de germanor a l'alberg de Fonzebadón on abans de sopar tots van escoltar el perqué del meu projecte, etc, etc, després d'aplaudiments i felicitacions de tothom, vaig tenir que donar 33 targetes de la propaganda que porto per donar info de la PSP i amb el fred a les 21hores vem sortir al carrer d'avant de l'església a fer 16 fotos amb les cameres de gairabé la meitat de la gent.<br />
També explicar que un dels pelegrins, que és professor a una escola de Madrid, em va dir que cada any es dona un projecte solidari als alumnes per fer un treball conjunt i que aquest any es farà sobre el projecte solidari per donar la veu de la Paràlisi Supranuclear Progressiva. Mare meva quin luxe! aixó ja era l'últim que em podía passar.<br />
<br />
Bá, anem a comentar l'etapa d'avui...<br />
<br />
Hem sortit una mica més tard de l'habitual, a les 6:20h, ja que per arribar a la Cruz de Ferro, amb els primers ratxos de sol, es molt bonic poder explicar-ho in situ, a més serà un moment molt especial que ho recordarem tota la vida.<br />
Hem començat com haviem acabat ahir, pujant i pujant entre boscos inmensos i alfons els cims del Bierzo totalment pelats per culpa de la neu de l'hivern, un panorama totalment bucòlic. Veiem al fons el sol que va sortint a la llunyania, cada cop que ens acostem al moment màgic es fa realitat, com si no volguéssim, veiem un petit monticle amb un pal de fusta i a la seva punta una creu, i decorada amb molts records de la gent que va deixant la seva empremta al pal de 4 metres de llarg, a la base totes les pedres que han deixat com petites culpes que portaven desde casa la gent i així les han deixat per oblidar els errors de la vida, quant més gran es la pedra més errors hem fet a la vida. Aquí ens hem emocionat molt, hem plorat com altres dies... aquí tot costa poc, tot es important, nostàlgic.<br />
<br />
Encara recordo la cinta que em va donar el Pablo, un dels meus millors amics que el primer dia quan vem fer l'etapa entre Cerdanyola i Montserrat, va agafar d'un arbre, el destí té aquesta coses i després de més de 900km hem pogut penjar-les amb els demés objectes de la gent, ha sigut un dels moments. Seguidament, he deixat la meva petita pedra, "LA VERITAT QUE NO TINC GAIRES CULPES", i l'hem deixada amb les altres, he trucat al Pablo, no hi era, després a la seva dona la Patricia, tampoc m'ha agafat el telefón. Al cap de 5 minuts la trucada d'ella, m'he posat a plorar perquè m'ha sortit del cor, crec que desde que vaig a començar a aquesta aventura, mai havia plorat tant com ara. He pensat molt amb la Montse, la meva Montse, tant lluny d'aquí pero sempre el meu costat (EL MEU COR), es molt forta l'emoció que tinc en pensar en ella. De la meva mare "LA PILAR", no cal dir el que penso, segur que ella avui estava al meu costat, també el meu pare, els meus amics i companys de Cerdanyola del Vallès, que els tinc que donar molt, també els porto molt endins, etc, etc. Crec que avui he viscut un dels meus millors moments, segur que els que vinguin, encara serán molt forts.<br />
<br />
Després, hem començat a planejar per la zona, fins que hem fet una baixada bastant dura fins a Manjarin on encara hem pogut viure el lloc on hi ha l'Ultim Templario, un personatge que viu entre l'imaginació, ell es creu que es l' últim cavaller templari, és un indret també molt especial.<br />
<br />
Hem seguit baixant, bastant tècnic per senders em molta pedra fins a arribar al Acebo, un poblet molt bonic on ja per arredonir la jornada hem esmorçat a un bar on els propietaris són de Reus (QUINA PASSADA), tenen productes catalans, fuet, pastisets, botifarra, etc. He demanat un entrepà de fuet i la veritat que he menjat el millor entrepà de fuet fora de les meves terres, quina sensació tant saborosa! "de muerte".<br />
<br />
Ara agafem durant 5km la carretera que para a Ponferrada. Des de la llunyania ja es veu la ciutat. Hem passat poblets d'encant, M'AGRADARÍA PODER ANAR A VIURE AQUÍ, quina delicia de carrers, cases adornades amb flors, el Camino de Santiago ens dona molts cops sensacions inolvidables, la seva gent educada, sempre dient (BUENOS DIAS, BUEN CAMINO).<br />
<br />
Hem tornat a fer baixada tècnica i després de 8km ja hem arribat a Molinaseca, l'últim poble abans d'arribar a Ponferrada. Tornem a passar per una passada de poble amb tots els seus carrers adornats i de comte de fades TORNO A DIR-HO, JO VULL VIURE ALLÍ!<br />
<br />
Finalment hem arribat a Ponferrada. El nom de la ciutat prové del pont de ferro que el bisbe d'Astorga va fer construir en el segle XI per als pelegrins a Santiago. A la vora del riu Sil s'aixeca el castell dels templers construit a finals del segle XII. Es una autèntica fortalesa, l'interior de la qual és románic i la resta gòtic. Els peregrins àvids d'arquitectura histórica poden visitar també la renaixentista Basílica de Nuestra Señora de la Encina, del segle XVI.<br />
<br />
Hem anat a l'alberg de Ponferrada que està dedicat al patró de Suissa, perqué el fundador d'ell va ser un suis que va pagar a Ponferrada l'alberg amb els seus diners.<br />
<br />
Demá 37 etapa entre Ponferrada i Villafranca del Bierzo de 28,9km on ja ens faltará un dia per arribar a Galicia.<br />
-----------------------------------------------------<br />
<i>JORNADA EMOTIVA <br />
<br />
Etapa muy emotiva la que hemos vivido hoy día 22 de Julio, donde hemos podido vivir uno de los momentos más importantes de nuestro Camino de Santiago, la emoción ha venido por todos lados, recordando a tanta gente que son y otros que se han marchado ya hace un tiempo y que hoy nos unimos a ellos en la Cruz de Hierro, un lugar tan mágico para la peregrinación, que cualquiera que llega de muy lejos o no tanto, es una meta más que importante, a partir de aquí ya todo es una realidad, todo lo que se vivirá estos próximos días todavía será más importante. <br />
<br />
Antes de narrar la crónica de ayer, sólo decir que hemos vuelto a triunfar en la cena de hermandad en el albergue de Fonzebadón donde antes de cenar todos escucharon el porqué de mi proyecto, etc, etc, después de aplausos y felicitaciones de todos, tuve que dar 33 tarjetas de la propaganda que llevo para dar info de la PSP y con el frío, a las 21 horas hemos salido a la calle y delante de la iglesia hemos hecho unas 16 fotos con las cámaras de casi la mitad de la gente. <br />
También explico que uno de los peregrinos, que es profesor en una escuela de Madrid, me dijo que cada año se da un proyecto solidario a los alumnos para hacer un trabajo conjunto y que este año se hará sobre el proyecto solidario para dar la voz de la parálisis supranuclear progresiva. Madre mía qué lujo! esto ya era lo último que me podía pasar!<br />
<br />
Bueno, vamos a comentar la etapa de hoy ... <br />
<br />
Hemos salido un poco más tarde de lo habitual, a las 6:20 h, para llegar a la Cruz de Hierro con los primeros rallos de sol, es muy bonito poder explicarlo in situ, además será un momento muy especial que lo recordaremos toda la vida. <br />
</i><div><i>Hemos empezado como habíamos terminado ayer, subiendo y subiendo entre bosques inmensos y alfons, las cumbres del Bierzo totalmente peladas por culpa de la nieve del invierno, un panorama totalmente bucólico. Vemos al fondo el sol que va saliendo a lo lejos, cada vez que nos acercamos al momento mágico, se hace realidad, como si no quisiéramos, vemos un pequeño montículo con un palo de madera y en su punta una cruz, decorada con muchos recuerdos de la gente que va dejando su huella en el palo de 4 metros de largo, en la base todas las piedras que han dejado como pequeñas culpas que llevaban desde casa y así las han dejado para olvidar los errores de la vida, cuanto más grande es la piedra más errores hemos hecho en la vida. Aquí nos hemos emocionado mucho, hemos llorado como otros días ... aquí todo cuesta poco, todo es importante, nostálgico. <br />
<br />
Aún recuerdo la cinta que me dio Pablo, uno de mis mejores amigos que el primer día cuando hicimos la etapa entre Cerdanyola y Montserrat, tomó de un árbol. El destino tiene estas cosas y después de más de 900km hemos podido colgar con los demás objetos de la gente, ha sido uno de los momentos. Seguidamente, he dejado mi pequeña piedra, "LA VERDAD QUE NO TENGO MUCHOS ERRORES", y la hemos dejado con las otraS. He llamado a Pablo, no estaba, luego a su esposa Patricia, tampoco me ha cogido el telefono. Al cabo de 5 minutos la llamada de ella. Me he puesto a llorar porque me ha salido del corazón, creo que desde que voy a empezar a esta aventura, nunca había llorado tanto como ahora. He pensado mucho en Montse, mi Montse, tan lejos de aquí pero siempre a mi lado (MI CORAZÓN), es muy fuerte la emoción que tengo al pensar en ella. De mi madre "LA PILAR", no es necesario decir lo que pienso, seguro que ella hoy estaba a mi lado, también mi padre, mis amigos y compañeros de Cerdanyola del Vallès, que les tengo que dar mucho, también les llevo muy adentro, etc, etc.Creo que hoy he vivido uno de mis mejores momentos, seguro que los que vengan, aún serán más fuertes. <br />
<br />
Después hemos empezado a planear por la zona hasta que hemos hecho una bajada bastante dura hasta Manjarín donde todavía hemos podido ver el lugar donde está el Ultimo Templario, un personaje que vive entre la imaginación, él se cree que se el último caballero templario, es un lugar también muy especial. <br />
<br />
Hemos seguido bajando, bastante técnico por senderos me mucha piedra hasta llegar al Acebo, un pueblecito muy bonito donde ya por redondear la jornada hemos desayuno en un bar donde los propietarios son de Reus (QUÉ PASADA), tienen productos catalanes, fuets, pastisets , butifarra, etc. He pedido un bocadillo de fuet y la verdad que he comido el mejor bocadillo de fuet fuera de mis tierras, qué sensación tan sabrosa! "De muerte". <br />
<br />
Ahora cogemos durante 5km la carretera que para en Ponferrada. Desde la lejanía ya se ve la ciudad. Hemos pasado pueblos de encanto, me gustaría poder IR A VIVIR AQUÍ, qué delicia de calles, casas adornadas con flores, el Camino de Santiago nos da muchas veces sensaciones inolvidables, su gente educada, siempre diciendo BUENOS DIAS, BUEN CAMINO. <br />
<br />
Hemos vuelto a hacer bajada técnica y después de 8km ya hemos llegado a Molinaseca, el último pueblo antes de llegar a Ponferrada. Volvemos a pasar por un maravilla de pueblo con todas sus calles adornadas y de cuento de hadas VUELVO A DECIRLO, YO QUIERO VIVIR ALLÍ! <br />
<br />
Finalmente hemos llegado a Ponferrada. El nombre de la ciudad proviene del puente de hierro que el obispo de Astorga hizo construir en el siglo XI para los peregrinos a Santiago. A orillas del río Sil se levanta el castillo de los templarios construido a finales del siglo XII. Es una auténtica fortaleza, el interior es románico y el resto gótico. Los peregrinos ávidos de arquitectura histórica pueden visitar también la renacentista Basílica de Nuestra Señora de la Encina, del siglo XVI. <br />
<br />
Hemos ido al albergue de Ponferrada que está dedicado al patrón de Suiza, porque el fundador de él fue un suizo que pagó en Ponferrada el albergue con su dinero. <br />
<br />
Mañana 37 etapa entre Ponferrada y Villafranca del Bierzo de 28,9 km que ya nos faltará un día para llegar a Galicia.</i></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-37171135657099918022011-07-22T22:54:00.000+02:002011-07-22T22:54:03.607+02:00Etapa 35: Astorga - Fonzebadón (25,9 kms)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">21/7/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 5 hores, 32 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4KKuETN_WUBOVipbLVMHia4zYQshEoUhtJaEOKsmJ4IgybWIJRwREZW4tOritI8GNosO7Vd053f6soVv2L6ISJQKUKX5uFUqo0IUPd86mOIbY7jXwg9dCSoagXTeAW3CzlpWxO0-X4JW/s1600/34+Astorga+-+Foncebad%25C3%25B3n+25.9km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4KKuETN_WUBOVipbLVMHia4zYQshEoUhtJaEOKsmJ4IgybWIJRwREZW4tOritI8GNosO7Vd053f6soVv2L6ISJQKUKX5uFUqo0IUPd86mOIbY7jXwg9dCSoagXTeAW3CzlpWxO0-X4JW/s320/34+Astorga+-+Foncebad%25C3%25B3n+25.9km.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">A LES PORTES DEL BIERZO</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Finalment toca canviar de paisatge, molts dies i kilòmetres sempre amb la crònica de la plenúria. Ara si disfrutarem abans d'arribar a Santiago de Compostela.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El bierzo es un massís muntanyós que ens fa de barrera per aconsseguir arribar a Galicia la setmana vinent. Cims realment notables, vegetació humida, arbres, verd i més verd. Aquí la temperatura és molt fresca per la temporada que estem.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Aquest matí hem sortit amb 7 graus de temperatura. Ara veiem, a on estem, i sino mireu a un mapa...ens queda el millor del camino on tot es prou curt per arribar sense problemes al final. Avui ens queden 310 kilòmetres per arribar a Fisterra, 900 kilòmetres fets, un repte totalment èpic. Les ganes intactes i el projecte cada cop arriba amb més força al final.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hem fet nit possiblement al millor alberg des de que vem començar aquest camino, un 5 estrelles on tothom es prou educat i col·laborador per aconsseguir ser el millor de tots els albergs. Recomenable de totes totes. Les Esclaves de Maria sempre el recordarem com el millor dels albergs que hem visitat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hem sortit a les 6h en direcció Fonzebadón, un poblet molt petit, 8 o 9 cases a 26 kilòmetres d'Astorga, pero increïble per tot el seu entorn. Sortint d'Astorga hem anat pràcticament tot el camí paral·lels a la carretera. A la llunyania, les muntanyes es van acostant, el paisatge també, després de 900 kilòmetres tot ha canviat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hem passat Murias de Requivaldo, Castrillo de los Polvacedales, Santa Catalina de Chomoza. El desnivell del terreny pujant, fins que hem arribat al poble del Ganso. Hem anat a esmorzar al Bar Cowboy, un antic garatge reconvertit en bar on el propietari es un autèntic amant de tot el relacionat amb el western, un tio molt amable i una mica boig. El bar decorat amb tot tipus de simbols de western, ens hem trovat molt agust allà.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Al sortir del Ganso ja he començat la primera gran pujada que ens portarà al cim on està la Cruz de Ferro, un autèntic totem del pelegrinatge del Camino, on arribarem gairebé quan surti el sol. Serà un matí memorable que potser viurem intensament.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Després de pujar a 1800 metres, hem arribat a Fonzebadón, un poble molt petit. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Estem hospedats al segon alberg més antic del Camino, data del 1100. Tot el manteniment està paga integrament amb els donatius dels pelegrins.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">A la tarda hem col·laborat en el sopar de germanor. Tothom ajuda sense cap tipus de problema, uns posen els plats, uns altres cuinen, etc....Hem menjar potser la sopa d'all més bona que he tastat mai. Després cadascú s'ha presentat i jo, davant de tothom, he pogut parlar del projecte solidari, amb aplaudiments al finalitzar. Jo, molt ilusionat i molt emocionat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Seguidament tots hem sortit de l'alberg i durant 5 minuts hem estat fent unes 17 o 18 fotos amb totes les càmares que hi havia amb la gent. Increïble! em sento molt important.....això val molt la pena.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Una noia ha fet una classe pràctica de papiroflexia, manualitats amb paper, molt bonic tot, pero molt difícil. Tot ha anat com una seda.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Demà, ante-penúltima etapa abans d'arribar a Galicia. Etapa 36 entre Fonzebadón i Ponferrada de 27 kms.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">--------------------------------------------------------</div><i>A LAS PUERTAS DEL BIERZO <br />
<br />
Finalmente toca cambiar de paisaje, muchos días y kilómetros siempre con la crónica de la planicie. Ahora si que disfrutaremos antes de llegar a Santiago de Compostela. <br />
<br />
El bierzo es un macizo montañoso que nos hace de barrera para llegar a Galicia la próxima semana. Cumbres realmente notables, vegetación húmeda, árboles, verde y más verde. Aquí la temperatura es muy fresca para la temporada en la que nos encontramos. Esta mañana hemos salido con 7 grados de temperatura. Ahora vemos donde estamos, y sino mirad en un mapa ... nos queda lo mejor del camino, donde todo es bastante corto para llegar sin problemas al final. Hoy nos quedan 310 kilómetros para llegar a Fisterra, 900 kilómetros hechos, un reto totalmente épico. Las ganas intactas y el proyecto cada vez llega con más fuerza al final. <br />
<br />
Hemos hecho noche posiblemente en el mejor albergue desde que empezamos este camino, un 5 estrellas donde todo el mundo es bastante educado y colaborador para conseguir ser el mejor de todos los albergues. Recomendable de todas todas. Las Esclavas de María, siempre le recordaremos como el mejor de los albergues que hemos visitado. <br />
<br />
Hemos salido a las 6h en dirección Fonzebadón, un pueblecito muy pequeño, 8 o 9 casas a 26 kilómetros de Astorga, pero increíble por todo su entorno. Saliendo de Astorga hemos ido prácticamente todo el camino paralelos a la carretera. A lo lejos, las montañas se van acercando, el paisaje también, después de 900 kilómetros todo ha cambiado. <br />
<br />
Hemos pasado Murias de Requivaldo, Castrillo de los Polvacedales, Santa Catalina de Chomoza. El desnivel del terreno subiendo, hasta que hemos llegado al pueblo del Ganso. Hemos ido a desayunar en el Bar Cowboy, un antiguo garaje reconvertido en bar donde el propietario es un auténtico amante de todo lo relacionado con el western, un tío muy amable y un poco loco. El bar decorado con todo tipo de símbolos de western, nos hemos encontrado muy a gusto allí. <br />
<br />
Al salir del Ganso ya he empezado la primera gran subida que nos llevará a la cima donde está la Cruz de Ferro, un auténtico totem de la peregrinación del Camino, donde llegaremos casi cuando salga el sol. Será una mañana memorable que quizás viviremos intensamente. <br />
<br />
Después de subir a 1800 metros, hemos llegado a Fonzebadón, un pueblo muy pequeño. <br />
Estamos hospedados en el segundo albergue más antiguo del Camino, datado del 1100. Todo el mantenimiento se paga íntegramente con los donativos de los peregrinos. <br />
<br />
Por la tarde hemos colaborado en la cena de hermandad. Todo el mundo ayuda sin ningún tipo de problema, unos ponen los platos, otros cocinan, etc .... Hemos cocinado quizás la sopa de ajo mejor que he probado nunca. Después, cada uno se ha presentado y yo, delante de todos, he podido hablar del proyecto solidario, con aplausos al finalizar. Yo, muy ilusionado y muy emocionado. <br />
Seguidamente todos hemos salido del albergue y durante 5 minutos hemos estado haciendo unas 17 o 18 fotos con todas las cámaras que había con la gente. Increíble! me siento muy importante ..... esto vale mucho la pena. Luego, una chica ha hecho una clase práctica de papiroflexia, manualidades con papel, muy bonito todo, pero muy difícil. La verdad es que la jornada de hoy ha ido como una seda. <br />
<br />
Mañana, ante-penúltima etapa antes de llegar a Galicia. Etapa 36 entre Fonzebadón y Ponferrada de 27 kms.</i>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-78631606446532880362011-07-20T22:28:00.000+02:002011-07-20T22:28:31.591+02:00Etapa 34 San Martín del Camino - Astorga 23,7 km<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">20/07/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Tram fet en 4 hores, 44 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmc2KLIJfe49-xDtkOrAT0HYbG2khGdko8VTlgwVp4MAB7W969xlOoOLq8DmvKAnWxklzapsKMuVXH9TkZJNN6gWPUtP3NH_2KLgwVy8oKSBIqR6D68sHpHn1X08vZW4DvI_uip-gyi8eB/s1600/33+San+Mart%25C3%25ADn+del+Camino+-+Astorga++24.2km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmc2KLIJfe49-xDtkOrAT0HYbG2khGdko8VTlgwVp4MAB7W969xlOoOLq8DmvKAnWxklzapsKMuVXH9TkZJNN6gWPUtP3NH_2KLgwVy8oKSBIqR6D68sHpHn1X08vZW4DvI_uip-gyi8eB/s320/33+San+Mart%25C3%25ADn+del+Camino+-+Astorga++24.2km.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
URGÈNCIA, TENIM QUE ARRIBAR A ASTORGA<br />
<br />
Etapa 34. Avui no tenim gairebé temps per disfrutar de tot plegat, ja que tenim una urgència bastant desagradable, pero amb la idea de denunciar el que vem viure ahir a la tarda al Bar Los Picos de San Martín del Camino, nervis a flor de pell, ja que després de viure uns aconteixements desagradables quan ens vem aseure per escriure la nostre crónica i mirar el nostre correu electrònic. Vaig veure que la pantalla es feia petita i que les lletres canviavem de tamany. Algún C....... en algún lloc d'Internet amb va robar els codis per poder accedir a les comptes. Aquí no cal fer el burro, ja que avui en dia els delictes del cyberinternet són perillosos i et poden buscar molts problemes.<br />
<br />
Així que avui toca fer la etapa de forma més ràpida del normal, jo diría quasi correns "URGENCIA, TENIM QUE ARRIBAR A ASTORGA.<br />
<br />
Hem iniciat la marxa a les 6 en punt, el Dani i jo hem anat junt les primeres dues hores del Camino, ja que encara era aviat per arribar a Astoga, a bon pas i sense defallir, hem arribat a 7,5km a Puente de Orbigo, es pot dir que no té res d'especial, vinga, vinga el temps es or....<br />
<br />
Hem arribat a 2,6km a l'Hospital de Orbigo, on creua el pont de 19 arcades, que part d'ell ara mateix està en obres sobre el riu Órbigo, es conegut pel llegendari succés del Paso Honroso que protagonitzà el 1434 el cavaller Suero de Quiñones. Quiñones desafià durant 30 dies a més de 300 cavallers i els obligà a reconeixer la superioritat de la seva dona. Després, com no podia ser d'altra manera, peregrinà a Santiago.<br />
<br />
Es bastant espectacular aquest pont que sembla divideixi el nou i l'antic Hospital de Orbigo. Encara no hem parat a esmorçar, fins que a 2,6km hem entrat a Santibáñez de Valdeiglesias on hem fet parada a un únic bar, i que la veritat no recomenem ja que ens la clavat de preu per un entrepá i una Coca-Cola (5€), quina vergonya! si algun cop he de tornar a parar aquest poblet, lo tiene claro!<br />
<br />
Ara sí que ve lo bó. Son les 8h i 20 minuts, cames vinga, ràpids, ràpids, cap a Astorga i fer la denúncia pertinent a la Guardia Civil. Hem fet els últims 12km en temps record: 1 hora i mitja<br />
Pim-pam, des de que hem sortit de Santibáñez de Valdeiglesias ja el paisatge s'ha fet més interessant, petites pujades, senders en molta pedra, això es el que ens trobarem aquest propers dies, l'entrada a les muntanyes del Bierzo, l'ultim escull abans d'arribar a Santiago de Compostela, pero això encara está un pelet lluny, sols una mica. Finalment hem entrat a Astorga.<br />
<br />
Hem demanat a la gent on podría trobar la Guardia Civil per fer la denúncia, mala sort, es a l'altre banda del poble, gairabé a la sortida d'Astorga, en aquest moments, ja no importa si anem lents o ràpids, l'important es fer-ho desseguida. Arribo després de 20 minuts d'entrar a Astorga. Surt un guardia i ens pregunta el que volem, li donem una mica d'explicació, i ens diu que tenim que esperar 1 hora, oh, no! sempre les coses importants de vegades són lentes.<br />
<br />
Finalment m'han fet passar a una oficina amb un guardia de paisà, se suposa que es l'administrador, m'ha començat a fer preguntes de tota mena, semblava un interrogatori d'un acusat. Molt bé la feina dels dos guardias civils, m'han donat una còpia firmada i la veritat que m'he tret un pes molt gran. Més tranquil, hem anat a l'alberg de las Esclavas de María que el regenten els amics del Camino per el seu pas a Lleó, un edifici molt bonic al costat mateix de la part del barri históric, l'interior molt ben acurat, un dels millors albergs que farem nit avui, net com una patena, un patí inmens i la gran hospitalitat del seus voluntaris.<br />
<br />
Després de dutxar-nos, hem anat a fer treball del nostre Projecte, novament avui ha tornat a ser un dia excepcional amb la gent d'Astorga, la porta gran per tot el que estic donant la veu. He anat a l'ajuntament a intentar parlar amb l'alcalde, bé es alcaldessa (Sra. Victorina Alonso Fernandez), a l'entrada ens ha enviat a la segona planta a Assumptes Socials, i ens ha rebut la Concejal de benestar social i familia, la Sra. Mercedes Gonzalez Rojo, ha sigut encantadora, una passada, després de gairabé 10 minuts, li he comentat de fer-nos una foto, i ella m'ha dit (TAMBIÉN NOS LA HAREMOS CON LA ALCALDESA ), jope! vaya subidón, ha cridat a la Sra Victorina Alonso Fernandez i m'ha comentat que es metgessa i que li interessa molt tot el relacionat amb els projectes, hem anat a la sala on presideix l'alcaldía i amb el fotògraf oficial d'ella ens ha fet 6 fotos amb la lona, oh, oh, ohhhhhhhhhhhhhhh!!!! jo al mig i la concejal per una banda i l'alcaldessa per l'altre com sí d'algú important es tractés.<br />
<br />
En sortir, encara més bones noticies, les fotos es publicarán en diversos diaris i en una referència del meu Projecte, increïble, impactant, el meu Projecte Solidari torna a fer una pujada d'adrenalina, vinga, una altre càrrega de moral, i ja van moltes.<br />
<br />
S'ha despedit de mí amb alguns contactes sota del meu braç, a la radio (LA COPE), el diari d'Astorga, etc.... Aixó es un altre regal impactant. Hem trucat a Ricardo que treballa a LA COPE, i m'ha dit que m'arribés a donar info del meu Projecte, m'ha donat totes les facilitats, demà a partir de les 12h em trucaràn per fer entrevista.<br />
<br />
Aquesta tarda ens toca anar al diari d'Astorga i fer propaganda a l'alberg.<br />
<br />
Demá etapa 34 entre Astorga i Foncebadón de 25,6km, la penúltima abans del últim parón fins a Santiago de Compostela.<br />
------------------------------------------------------------<br />
<br />
<i>URGENCIA, TENEMOS QUE LLEGAR A ASTORGA <br />
<br />
Etapa 34. Hoy no tenemos casi tiempo para disfrutar de todo , ya que tenemos una urgencia bastante desagradable, con la idea de denunciar lo que hemos vivimos ayer por la tarde en el Bar Los Picos de San Martín del Camino. Nervios a flor de piel, ya que después de vivir unos acontecimientos desagradables cuando nos sentamos para escribir nuestra crónica y mirar nuestro correo electrónico. Vi que la pantalla se hacía pequeña y que las letras cambiaban de tamaño. Algún C. ......desde algún lugar en Internet robó los códigos para poder acceder a mis cuentas. Aquí no hay que hacer el burro, ya que hoy en día los delitos del cyberneticos son peligrosos y pueden dar muchos problemas. <br />
<br />
Así que hoy toca hacer la etapa de forma más rápida de lo normal, yo diría casi corriendo "URGENCIA, TENEMOS QUE LLEGAR A ASTORGA". <br />
<br />
Hemos iniciado la marcha a las 6 en punto, Dani y yo hemos ido juntos las primeras dos horas del Camino, ya que aún era pronto para llegar a Astoga, a buen paso y sin desfallecer, hemos llegado a 7,5 km en Puente de Orbigo, se puede decir que no tiene nada de especial, venga, venga el tiempo es oro .... <br />
<br />
Hemos llegado a 2,6 km en el Hospital de Orbigo, donde cruza el puente de 19 arcos, que parte de él ahora mismo está en obras sobre el río Órbigo, es conocido por el legendario suceso del Paso Honroso que protagonizó en 1434 el caballero Suero de Quiñones. Quiñones desafió durante 30 días a más de 300 caballeros y los obligó a reconocer la superioridad de su mujer. Después, como no podía ser de otra manera, peregrinó a Santiago. <br />
<br />
Es bastante espectacular este puente que parece que divida el nuevo y el antiguo Hospital de Orbigo. Todavía no hemos parado a desayunar, hasta que a 2,6 km hemos entrado en Santibáñez de Valdeiglesias donde hemos hecho parada en un único bar, y que la verdad no recomendamos ya que nos la clavado de precio por un bocadillo y una Coca-Cola (5 €), qué vergüenza! si alguna vez tengo que volver a parar a este pueblo, lo tienen claro! <br />
<br />
Ahora sí que viene lo bueno. Son las 8h y 20 minutos, piernas venga, rápidos, rápidos, hacia Astorga y hacer la denuncia pertinente a la Guardia Civil. Hemos hecho los últimos 12km en tiempo record: 1 hora y media.<br />
Pim-pam, desde que hemos salido de Santibáñez de Valdeiglesias ya el paisaje se ha hecho más interesante, pequeñas subidas, senderos con mucha piedra, eso es lo que nos iremos encontrando estos próximos días, la entrada a las montañas del Bierzo, el último escollo antes de llegar a Santiago de Compostela, pero esto todavía está un pelín lejos, sólo un poco. Finalmente hemos entrado en Astorga. <br />
<br />
Hemos preguntado a la gente donde podría encontrar la Guardia Civil para hacer la denuncia, mala suerte, es al otro lado del pueblo, casi a la salida de Astorga, en estos momentos, ya no importa si vamos lentos o rápidos, lo importante es hacerlo enseguida. Llego después de 20 minutos de entrar en Astorga. Sale un guardia y nos pregunta lo que queremos, le damos un poco de explicación, y nos dice que tenemos que esperar 1 hora, oh, no! las cosas importantes a veces son lentas. <br />
<br />
Finalmente me han hecho pasar a una oficina con un guardia de paisano, se supone que es el administrador, ha empezado a hacer preguntas de todo tipo, parecía un interrogatorio de un acusado. Muy bueno el trabajo de los dos guardias civiles, me han dado una copia firmada y la verdad que me he quitado un peso muy grande. Más tranquilo, hemos ido al albergue de las Esclavas de María que regentan los amigos del Camino por su paso por León, un edificio muy bonito al lado de la parte del barrio histórico, el interior muy bien cuidado, uno los mejores albergues en el que haremos noche hoy, limpio como una patena, un patío inmenso y la gran hospitalidad de sus voluntarios. <br />
<br />
Después de ducharnos, hemos ido a hacer trabajo de nuestro Proyecto, nuevamente hoy ha vuelto a ser un día excepcional con la gente de Astorga, la puerta grande por todo lo que estoy dando la voz. He ido al ayuntamiento a intentar hablar con el alcalde, bien la alcaldesa (Sra. Victorina Alonso Fernández), a la entrada nos ha enviado a la segunda planta Asuntos Sociales, y nos ha recibido la Concejal de Bienestar Social y familia, la Sra. Mercedes González Rojo. Ha sido encantadora, una pasada, después de casi 10 minutos, le he comentado de hacernos una foto, y ella me ha dicho "TAMBIÉN NOS LA HAREMOS CON LA ALCALDESA", Jope! vaya subidón, ha llamado a la Sra. Victorina Alonso Fernández y me ha comentado que ella es médico y que le interesa mucho todo lo relacionado con los proyectos. Hemos ido a la sala donde preside la alcaldía y con el fotógrafo oficial de ella nos ha hecho 6 fotos con la lona, oh, oh, ohhhhhhhhhhhhhhh!! yo en medio y la concejal por un lado y la alcaldesa por el otro como sí de alguien importante se tratara. <br />
<br />
Al salir, aún más buenas noticias, las fotos se publicarán en varios diarios y en una referencia de mi Proyecto, increíble, impactante, el Proyecto Solidario vuelve a hacer una subida de adrenalina, venga, otra carga de moral, y ya són muchas. <br />
<br />
Se ha despedido de mí y yo, con algunos contactos debajo de mi brazo: la radio (LA COPE), el diario de Astorga, etc .... Esto es otro regalo fenomenal. Hemos llamado a Ricardo que trabaja en LA COPE, y me ha dicho que dará info de mi Proyecto. Me ha dado todas las facilidades, mañana a partir de las 12h me llamarán para hacer la entrevista. <br />
<br />
Esta tarde nos toca ir al diario de Astorga y a hacer propaganda en el albergue. <br />
<br />
Mañana etapa 34 entre Astorga y Foncebadón de 25,6 km, la penúltima antes del último parón hasta Santiago de Compostela.</i>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-75032821996930020562011-07-20T22:06:00.000+02:002011-07-20T22:06:20.763+02:00Etapa 33: León - San Martín del Camino (28,4 kms)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">18/07/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 5 hores, 13 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBhip0xDghnNeOss7babNlb_N-U56IOAaQgBDn8VLYZ4vUYVMm5hgWF9v0_Z0dwc-M52Q1cDGfg6wfh7DV9a0daFqTApORsJ31rGVTqgNS9N8kOtwPMxIVXt13hxsogQgBF45UZA5P-pSX/s1600/32+Leon+-+San+Mart%25C3%25ADn+del+Camino++25.9km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBhip0xDghnNeOss7babNlb_N-U56IOAaQgBDn8VLYZ4vUYVMm5hgWF9v0_Z0dwc-M52Q1cDGfg6wfh7DV9a0daFqTApORsJ31rGVTqgNS9N8kOtwPMxIVXt13hxsogQgBF45UZA5P-pSX/s320/32+Leon+-+San+Mart%25C3%25ADn+del+Camino++25.9km.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">BRAVO, EL DIARIO DE LEÓN FA MÉS GRAN EL PROJECTE SOLIDARI 2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Avui 19 de Juliol tornem a reeempendrE el nostre repte cap a Ponferrada on arribarem el proper 22 de Juliol ja en vistes a Santiago de Compostela.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Després de fer parada a Lleó, aquesta setmana serà curta perquè sols tenim 4 etapes abans d'arribar el nostre destí següent. Caminarem 107 km i ja sols ens quedarà 297 kilòmetres fins a Fisterra, final d'aquesta gran aventura.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Al despertar-nos aquest matí sabem que serà un gran dia en qüestió del nostre projecte, ja que El Diario de Leon ens obrirà una nova porta i encara serà més important tot plegat. Pero anem explicant tot el que hem viscut avui, coses molt positives i d'altres de no tant.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit a les 6h per retrobar el Camino. Hem tingut que buscar les fletxes groges que, sort del mapa de Lleó, perqué sense ell, poder ens haguéssim equivocat i huariem perdut molt de temps. Hem seguit el curs del riu en direcció al centre i al pont que travessa en direcció Oviedo i Astorga hem vist finalment les senyals grogues, també com de costum ja hem vist pelegrins amb les motxiles tot reprenent el Camino.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aquí hem trobat un munt de carrers al costat de les cases tot seguint la N-120, fent amics amb l'asfalt, hem començat a passar ler les típicas naus industrials, un paisatge gens bonic, s'ha suposa que encara som a les afores de LLeó.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Trobajo del Camino es una barriada els afores de Lleó que es confón amb la gran ciutat. Al poble La Virgen del Camino, un poble on hi ha el centre Mariá més important de la provincia i a l'entrada hi ha unes imatges obra del català Subirachs. Tot segueix igual, cap paisatge destacable. Aleshores, ha arribat la noticia més important fins avui, la Montse m'ha trucat i m'ha comfirmat que EL DIARIO DE LEÓN ja han publicat l'entrevista que ens van fer ahir, quines ganes de poder obtenir aquest diari.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">M'ha narrat l'entrevista per telèfon i la veritat que ha sigut impressionant, EL DIARIO DE LEON, el Nº1 de la informació diària a la autonomia de CASTELLA I LLEÓ. Hem arribat a Villadangos del Paramo on hem entrat a un bar i he demanat el diari, si, si pagina 6 o 7, ja n'hi m'enrecordo, més de mitja pàgina i la foto en color, encara més genial, flipant pepinillos, les altres noticies del diari quedan petites al costat d'ella. Bravo, el Diari de Leon fa més gran el Projecte Solidari 2011 contra la PSP.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem tornat a reempendre el camí i després de 13km ja hem arribat a San Martín del Camino on a l'entrada hi ha l'alberg Santa Ana on hem arribat els primers. Ens hem hospedat i ha vingut una noticia dolenta, la Montse m'ha informat de que la tia d'ella, que s'anomena com ma mare Pilar l'han tingut que portar a la Clínica Platon, esperem que sols sigui poca cosa el que tingui, ànims Pilar segur que tot anirá bé!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A la tarda ha vingut la segona noticia negativa, que potser també es prou greu. Al escriure el meu email i blog, no he pogut accedir, aixo no es bona senyal, no sé fins quan podré restablir un altre cop les cròniques diàries, un C--------- m'ha pres els codigs d'accessos, demà anirem a Astorga a fer la denúncia pertinent a la Guardia Civil.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Esperem que demà sigui un dia plens d'il.lusió i noticies positives amb l'etapa 34, San Martín del Camino i Astorga de 28,4km.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">--------------------------------------------------------------</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;"><span style="background-color: white;" title="BRAVO, EL DIARIO DE LEÓN FA MÉS GRAN EL PROJECTE SOLIDARI 2011"><br />
</span></span></div><i>BRAVO, EL DIARIO DE LEÓN HACE MÁS GRANDE EL PROYECTO SOLIDARIO 2011 <br />
<br />
Hoy 19 de Julio volvemos a reeempender nuestro reto hacia Ponferrada donde llegaremos el próximo 22 de Julio ya con vistas en Santiago de Compostela. <br />
<br />
Después de hacer parada en León, esta semana será corta porque sólo tenemos 4 etapas antes de llegar nuestro destino siguiente. Caminaremos 107 km y ya sólo nos quedará 297 kilómetros hasta Fisterra, final de esta gran aventura. <br />
<br />
Al despertarnos esta mañana sabemos que será un gran día en cuestión de nuestro proyecto, ya que El Diario de León nos abrirá una nueva puerta y todavía será más importante todo. Pero vamos explicando todo lo que hemos vivido hoy, cosas muy positivas y otras no tanto....<br />
<br />
Hemos salido a las 6h para encontrar el Camino. Hemos tenido que buscar las flechas amarillas que, suerte de mapa de León, porque sin él, nos hubiéramos equivocado y habríamos perdido mucho tiempo. Hemos seguido el curso del río en dirección al centro y en el puente que atraviesa en dirección Oviedo y Astorga hemos visto finalmente las señales amarillas, también como de costumbre ya hemos visto peregrinos con las mochilas retomando el Camino. <br />
<br />
Aquí hemos encontrado un montón de calles junto a las casas siguiendo la N-120, haciendo amigos con el asfalto, hemos empezado a pasar las típicas naves industriales, un paisaje nada bonito, se supone que todavía estamos en las afueras de León. <br />
<br />
Trobajo del Camino es una barriada las afueras de León que se confunde con la gran ciudad. </i><div><i>En el pueblo La Virgen del Camino, un pueblo donde está el centro María más importante de la provincia ya la entrada hay unas imágenes obra del catalán Subirachs. Todo sigue igual, ningún paisaje destacable. Entonces, ha llegado la noticia más importante hasta la fecha, Montse me ha llamado y me ha confirmado que EL DIARIO DE LEÓN ya ha publicado la entrevista que nos hicieron ayer, qué ganas de poder obtener este diario!<br />
<br />
Narré la entrevista por teléfono y la verdad que ha sido impresionante, EL DIARIO DE LEON, el N º 1 de la información diaria a la autonomía de CASTILLA Y LEÓN. Hemos llegado a Villadangos del Paramo donde hemos entrado a un bar y he pedido el diario, si, si pagina 6 o 7, ya no me acuerdo, más de media página y la foto en color, aún más genial, flipando pepinillos, las otras noticias del diario quedan pequeñas al lado de ella. Bravo, el Diario de León hace más grande el Proyecto Solidario 2011 contra la PSP. <br />
<br />
Hemos vuelto a reemprender el camino y después de 13km ya hemos llegado a San Martín del Camino en la entrada está el albergue Santa Ana donde hemos llegado los primeros. Nos hemos hospedado y ha venido una noticia mala, Montse me ha informado de que la tía de esta, que se llama como mi madre Pilar, la han tenido que ingresar de urgencias en la Clínica Platón, esperamos que sólo sea poco el que tenga, ánimos Pilar seguro que todo irá bien! <br />
<br />
Por la tarde ha venido la segunda noticia negativa, que quizá también es bastante grave. Al escribir mi email y blog, no he podido acceder, eso no es buena señal, no sé hasta cuándo podré restablecer de nuevo las crónicas diarias, un C --------- me ha tomado los códigos de accesos, mañana iremos a Astorga a hacer la denuncia pertinente a la Guardia Civil. <br />
<br />
Esperamos que mañana sea un día llenos de ilusión. Ilusión y noticias positivas con la etapa 34, San Martín del Camino y Astorga de 28,4 km.</i><div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-43099746143947956262011-07-18T18:29:00.000+02:002011-07-18T18:29:56.309+02:00CRÓNICA DIA DE DESCANS A LLEÓToca dia de descans merescut. Avui ni rellotge ni escoltar la gent aixecant-se per començar a fer el Camino de Santiago. Volem tranquilitat per agafar forçes de cara al dimarts on començarem el nostre camí cap a Ponferrada ja a les portes gairabé de Galicia.<br />
<br />
Eren les 9 del matí. Una dutxa ràpida i a esmorçar, ja que a partir de les 10h fins a les 12:30h tanquen l'alberg per netejar.<br />
<br />
Ens hem apropat a un cafè per menjar alguna cosa, aquí la temperatura es prou fresca, quina diferència de fa 15 dies on vem patir calor realment intensa, de moment des de que vem deixar Burgos, poca calor.<br />
<br />
A Lleó podem visitar la plaça de San Marcelo on podem contemplar l'antic ajuntament, un edifici barroc del segle XVII, i la Casa Botines, projectada per Gaudí. La presència de la imatge de Sant Jordi a la façana d'aquest edifici s'explica pel fet que el seu fundador era català. Es obligada la visita a la catedral, que és la mostre més important del gòtic del pais. Quan visites el seu interior, el visitant comprén inmediatament perque es diu d'aquest edifici que està fet amb més vidre que de pedra.<br />
<br />
També es pot visitar el convent de San marcos, antic hospital per a peregrins i la imponent Colegiata de San Isidoro del segle XII.<br />
<br />
Ens hem despedit d'en Dani ja que toca fer tasca de info del meu Projecte Solidari contra la PSP i ell cap a la catedral. Jo, vinga, cap a la redacció del Diario de León, on ens ha atès una empleada una mica estúpida, pero s'ha preocupat de trucar a la redacció del diari ja que on he anat no hi ha cap redactor per atendre'm. M'ha demanat el número del meu mòbil i m'ha dit que em truquerien. Seguidament em anat a buscar la televisió autonómica de Lleó. Ens hem hagut de desplaçar fins al final de la ciutat. Hem tingut que desplaçar-nos per intentar parlar amb algú, igualment ens han demanat un telèfon de contacte per parlar amb mí. Segona missió feta.<br />
<br />
Hem anat cap al centre per trobar unes altres sabatilles per continuar fent el Camino, ja que les que porto estàn una mica fetes pols. Buscant, buscant, hem trobat unes de la marca NOTTON, marca espanyola de botes per a muntanya, feia un munt de temps que no había vist d'aquesta marca, una de les primeres botes que em vaig comprar ja fa 7 anys van ser unes NOTTON, l'experiència va ser fantàstica, una de les millors que he portat mai. Espero arribar a Fisterra amb aquest calçat, el més important es no tenir cap butllofa durant aquests propers dies, cuidar els peus serà molt important.<br />
<br />
A les 13 hores, ens han donat una altre bona noticia els mitjans de comunicació de Lleó. M'ha trucat una redactora del Diario de León, per explicar-li el meu Projecte i després de gairabé 10 minuts m'ha dit que vindría a la catedral un fotógraf per fer una sessió de fotos i inclouria la noticia del Projecte.<br />
Vinga, una altre bona noticia avui 18 de Juliol, es tornen a moure les gents d'aquestes terres. Estem parlant del diari més llegit a l'autonomía de Castilla-Lleó.<br />
<br />
Ja amb l'adrenalina a "tutti pleni" hem anat a menjar alguna cosa i a tornar a visitar una mica més Lleó, esperant que algú em truqui de la televisió, ara bé, si no fós possible, no passaría rés, tot no pot ser. Ja amb tot el que estem veient, és benvinguda qualsevol noticia referent al meu repte.<br />
<br />
Demà comença la 6ª part d'aquest Camino de Santiago que ens portarà fins a Ponferrada el proper divendres 22 de Juliol, allà farem l'últim descans abans d'arribar a Santiago de Compostela. Uns 107km ens separen d'aquestes dues ciutats. Durant aquest 4 dies farem nit a Sant Martín del Camino, Astorga, Foncebadón i Ponferrada on farem parada i dia de descans el proper dia 23 de Juliol, día que cumpliré els meus primers 40 anys.<br />
<br />
Demá etapa número 33 entre LLeó i Sant Martín del camino de 25km.<br />
<br />
-------------------------------------------<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;"><span style="background-color: white;" title="Toca dia de descans merescut."><br />
</span></span><br />
<i>Toca día de descanso merecido. Hoy ni reloj ni escuchar a gente levantándose para empezar a hacer el Camino de Santiago. Queremos tranquilidad para coger fuerzas de cara al martes donde empezaremos nuestro camino hacia Ponferrada ya a las puertas de Galicia. <br />
<br />
Eran las 9 de la mañana. Una ducha rápida y desayuno, ya que a partir de las 10h hasta las 12:30h cierran el albergue para limpiar. <br />
<br />
Nos hemos acercado a un café para comer algo, aquí la temperatura es bastante fresca, qué diferencia hace 15 días donde hemos sufrido calor realmente intensa, de momento desde que dejamos Burgos, poco calor. <br />
<br />
En León podemos visitar la plaza de San Marcelo donde podemos contemplar el antiguo ayuntamiento, un edificio barroco del siglo XVII, y la Casa Botines, proyectada por Gaudí. La presencia de la imagen de San Jorge en la fachada de este edificio se debe a que su fundador era catalán. Es obligada la visita a la catedral, que es la muestra más importante del gótico del país. Cuando visitas su interior, el visitante comprende inmediatamente porque se dice de este edificio que está hecho con más vidrio que de piedra. <br />
<br />
También se puede visitar el convento de San marcos, antiguo hospital para peregrinos y la imponente Colegiata de San Isidoro del siglo XII. <br />
<br />
Nos hemos despedido de Dani ya que toca hacer labor de info de mi Proyecto Solidario contra la PSP, él se ha ido hacia la catedral. Yo, venga, a la redacción del Diario de León, donde nos ha atendido una empleada un poco estúpida, pero se ha preocupado de llamar a la redacción del diario ya que donde he ido no hay redactor para atenderme. Me ha pedido el número de mi móvil y me ha dicho que me llamarían. Seguidamente me he ido a buscar la televisión autonómica de León. Nos hemos tenido que desplazar hasta el final de la ciudad, una vez allí nos han pedido un teléfono de contacto para hablar conmigo. Segunda misión realizada. <br />
<br />
Hemos ido hacia el centro para encontrar otras botas para continuar haciendo el Camino, ya que las que llevo están un poco hechas polvo. Buscando, buscando, hemos encontrado unas de la marca NOTTON, marca española de botas para montaña. Hacía un montón de tiempo que no habia visto de esta marca Una de las primeras botas que me compré hace 7 años fueron unas NOTTON, la experiencia fue fantástica, una de las mejores que he llevado nunca. Espero llegar a Fisterra con este calzado, lo más importante es no tener ninguna ampolla durante estos próximos días, cuidar los pies será muy importante. <br />
<br />
A las 13 horas, nos han dado otra buena noticia los medios de comunicación de León. Me ha llamado una redactora del Diario de León, para que le explicase mi proyecto y después de casi 10 minutos me ha dicho que vendría a la catedral un fotógrafo para hacer una sesión de fotos e incluiría la noticia del Proyecto. <br />
¡Venga, otra buena noticia hoy 18 de Julio, se vuelven a mover las gentes de estas tierras. Estamos hablando del diario más leído en la autonomía de Castilla y León!<br />
<br />
Ya con la adrenalina a "tutti pleni" hemos ido a comer algo y a visitar un poco más León, esperando que alguien me llame de la televisión, ahora bien, si no fuera posible, no pasaría nada, todo no puede ser . Ya con todo lo que estamos viendo, es bienvenida cualquier noticia referente a mi reto. <br />
<br />
Mañana comienza la 6 ª parte de este Camino de Santiago que nos llevará hasta Ponferrada el próximo viernes 22 de Julio, allí haremos el último descanso antes de llegar a Santiago de Compostela. Unos 107km nos separan de estas dos ciudades. Durante estos 4 días haremos noche en San Martín del Camino, Astorga, Foncebadón y Ponferrada donde pararemos haciendo un día de descanso el próximo día 23 de Julio, día en que cumpliré mis primeros 40 años.<br />
<br />
Mañana etapa número 33 entre León y San Martín del camino de 25km.</i>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-60788129700366468852011-07-17T10:02:00.171+02:002011-07-18T18:10:37.290+02:00Etapa 32: Mansilla de las Mulas - León (18 kms)17/7/2011<br />
Tram fet en 4 hores, 25 minuts<br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqyShuJdq6s4_fqWZWhte8rkDAmqdSLIz9hFuY_Rt4Msa02bdycAlFh8wORIYtJvJf0jP_G1uZ3mR_EpUZ-InhJ4XknyHNgV2aWz-orNK8GUDktCeq4OPKrx2lpEdnnj4LnMG28jtPK1pf/s1600/31+Mansilla+de+las+Mulas+-+Leon++17.5km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqyShuJdq6s4_fqWZWhte8rkDAmqdSLIz9hFuY_Rt4Msa02bdycAlFh8wORIYtJvJf0jP_G1uZ3mR_EpUZ-InhJ4XknyHNgV2aWz-orNK8GUDktCeq4OPKrx2lpEdnnj4LnMG28jtPK1pf/s320/31+Mansilla+de+las+Mulas+-+Leon++17.5km.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">LLEÓ ENS OBRE UNA PORTA MOLT GRAN</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Diumenge 17 de Juliol. Avui ja arriba el dia d'entrar a Lleó, ja veiem a la llunyania molta llum per arribar en condicions de concloure el meu repte, donar veu de la PSP, una malaltia que afecta a pocs malalts pero molt intensament. Ara mateix, el Projecte Solidari ja es més que un èxit consolidat. 18 km ens separen Mansilla de las Mulas i de Lleó, la seva capital. Aquesta setmana hem fet un munt de kilòmetres, exactament 177, van passant tots i com una seda.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">També ens adonem que tota la gent (pelegrins, mitjans de comunicació, ajuntaments, etc), es fan resò de la meva aventura i el dia d'avui també será recordat per la publicació aquest matí de l'entrevista que em van fer ahir a LA CRÓNICA DE LEON, el segon diari més popular aquí a la provincia de Lleó.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hem sortit a les 6 del matí amb el Dani, el Mariano i el Rafa tots bons companys d'aquest Camino, hem decidit arribar tots junts a Lleó. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hem tornat a agafar un sender paral·lel a la carretera N-601. El paisatge ja ha canviat respecte a aquests últims dies, més vegetació, arbres, i ja es veuen a la llunyania les muntanyes del Bierzo, segur que d'aquí uns dies guadirem de tot plegat. Volem dir també que avui també hem pogut veure el més tradicional de les vistes a totes les entrades de les ciutats: els polígons industrials, carreteres a dojo, benzineres, ja podem viure el pre- LLeó.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hem arribat a Puente Villarente, el pont, que fa corba i puja i baixa, consta de 17 arcs. Molt aprop es conserva, en força bon estat, un antic hospital de pelegrins construït a començaments del segle XVI, ara convertit en restaurant. El poble de Arcahueja s'alça sobre un petit promontori, la proximitat de la capital es fa notar amb la presència d'un trànsit cada cop més intens. Ja ens queden tant sols 7,6km per arribar a Lleó i arribem a Puente Castro abans d'arribar a la capital.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">LLéo ens obre una porta molt gran. La que fou una de les ciutats més importants del pais durant l'edat mitjana presenta avui una imatge moderna amb grans espais peatonals i un trànsit ordenat pels voltans del casc históric on es troben la majoría d'atractius culturals i històrics. Els 4 pelegrins hem entrat victoriosos a un pas molt important, ja que a partir d'aquí es molt aprop Santiago a tan sols 313km, contents, satisfets de com está anant tot, la felicitat ja es inmensa, cal disfrutar del moment.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hem anat a la catedral de Lleó per segellar la nostre credencial, i hem anat a comprar correns La Crònica de León. Per fí hem vist la noticia de la nostra entrevista, un altre bona noticia, oe, oe, oe, feina ben feta, igual a recompensa. Com no ho haviem de celebrar arribant i entrant per aquest inmensa porta! </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Amb en Dani hem aconseguit anar a l'Alberg Municipal per poder passar dues nits, ja que als Albergs de Pelegrins sols et deixen passar una nit, estem al costat de la plaça de toros de Lleó.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Al migdia (14.30h), ens hem ajuntat per dinar amb la gent amb qui em fet amistat aquesta setmana. Cada cop que iniciem en una ciutat el Camino, anem coneixent nous pelegrins. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El lloc normal pero el servei nefast. A la tarda hem anat al Barrio Húmedo, molt conegut aquí a la capital, cada cop que demanes una beguda ens van donant tapes per provar-les (by the face). Ens hem rigut i ens hem despedit de tothom ja que demà els companys se'n van cap a Sant Martín del Camino, on nosaltres dos arribarem dimarts 19 de Juliol.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Demá 18 de Juliol dia de descans on tornarem a fer tasques de donar info del meu Projecte, juntament amb la de turista.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">-------------------------------------------------------------------</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i><br />
</i></div><i>LEÓN NOS ABRE UNA PUERTA MUY GRANDE<br />
<br />
Domingo 17 de Julio. Hoy llega el día de entrar en León, ya vemos a lo lejos mucha luz para llegar en condiciones para concluir mi reto, dar voz de la PSP, una enfermedad que afecta a pocos enfermos pero muy intensamente. Ahora mismo, el Proyecto Solidario ya es más que un éxito consolidado. 18 km nos separan Mansilla de las Mulas y León, su capital. Esta semana hemos hecho un montón de kilómetros, exactamente 177, van pasando todos y como una seda. <br />
<br />
También nos damos cuenta de que toda la gente (peregrinos, medios de comunicación, ayuntamientos, etc), se hacen eco de mi aventura y el día de hoy también será recordado por la publicación esta mañana de la entrevista que me hicieron ayer en LA CRÓNICA DE LEON, el segundo diario más popular aquí en la provincia de León. <br />
<br />
Hemos salido a las 6h de la mañana con Dani, Mariano y Rafa todos buenos compañeros de este Camino, hemos decidido llegar todos juntos a León. <br />
Hemos vuelto a coger un sendero paralelo a la carretera N-601. El paisaje ha cambiado con respecto a estos últimos días, más vegetación, árboles, y ya se ven a lo lejos las montañas del Bierzo, seguro que dentro de unos días gozaré de todo aquello. Queremos decir también que hoy hemos podido ver lo más tradicional de las vistas en todas las entradas de las ciudades: los polígonos industriales, carreteras a granel, gasolineras.... ya podemos vivir el presente León. <br />
<br />
Hemos llegado a Puente Villarente El puente, que hace curva y sube y baja, consta de 17 arcos. Muy cerca se conserva, en muy buen estado, un antiguo hospital de peregrinos construido a principios del siglo XVI, ahora convertido en restaurante. El pueblo de Arcahueja alza sobre un pequeño promontorio, la proximidad de la capital se hace notar con la presencia de un tráfico cada vez más intenso. Ya nos quedan sólo 7,6 km para llegar a León y llegamos a Puente Castro antes de entrar en la capital. <br />
<br />
León nos abre una puerta muy grande. La que fué una de las ciudades más importantes del país durante la Edad Media presenta hoy una imagen moderna con grandes espacios peatonales y un tráfico ordenado por los alrededores del casco histórico, donde se encuentran la mayoría de atractivos culturales e históricos. Los 4 peregrinos hemos entrado victoriosos a un paso muy importante, ya que a partir de aquí está muy cerca Santiago, a tan sólo 313km, contentos, satisfechos de cómo está yendo todo, la felicidad es inmensa, hay que disfrutar del momento. <br />
<br />
Hemos ido a la catedral de León para sellar nuestra credencial, y hemos ido a comprar corriendo La Crónica de León. Por fin hemos visto la noticia de nuestra entrevista, otro buena noticia, oe, oe, oe, trabajo bien hecho, al igual recompensa. ¡Como no lo teníamos que celebrar llegando y entrando por ese inmensa puerta! <br />
Con Dani hemos conseguido ir al Albergue Municipal para poder pasar dos noches, ya que los albergues de Peregrinos sólo te dejan pasar una noche, estamos al lado de la plaza de toros de León. El lugar normal pero el servicio nefasto.<br />
<br />
Al mediodía (14.30), nos hemos juntado para comer con la gente con la que hemos hecho amistad esta semana. Cada vez que iniciamos en una ciudad el Camino, vamos conociendo nuevos peregrinos. <br />
Por la tarde hemos ido al Barrio húmedo, muy conocido aquí en la capital, cada vez que pides una bebida nos van dando tapas para probarlas (by the face). Nos hemos reído y nos hemos despedido de todos ya que mañana los compañeros se van a San Martín del Camino, donde nosotros dos llegaremos Martes 19 de Julio. <br />
<br />
Mañana 18 de Julio, día de descanso donde volveremos a hacer tareas de dar info de mi Proyecto, junto con la de turista.</i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-30608286331132246912011-07-16T21:41:00.001+02:002011-07-16T21:42:11.292+02:00Etapa 31: El Burgo Ranero - Mansilla de las Mulas (18 kms)<div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: left;">16/7/2011</div><div align="left" class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 4 hores, 20 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipa1RMZk76a6CTXrR3PvqgxBDJlvWAPrQ37HOldPeBtN-0Rb7NImQnSu_Xys_grjvZ34mLkngBMZe2YfgolQ2BUZJy_2vodEp8W9xdipqj8c3RLl0OXpi3GvDvtKP7-9V9iYCSE9-kR94X/s1600/30+El+Burgo+Ranero+-+Mansilla+de+las+Mulas++22km.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipa1RMZk76a6CTXrR3PvqgxBDJlvWAPrQ37HOldPeBtN-0Rb7NImQnSu_Xys_grjvZ34mLkngBMZe2YfgolQ2BUZJy_2vodEp8W9xdipqj8c3RLl0OXpi3GvDvtKP7-9V9iYCSE9-kR94X/s320/30+El+Burgo+Ranero+-+Mansilla+de+las+Mulas++22km.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">UNA ETAPA ABURRIDA</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Etapa 31: just falten 18 hores perquè es façi realitat un somni que es arribar per la porta gran a LLeó, on finalment haurem arribat a un dels punts més importants d'aquest Camino de Santiago, demà s'acaba tota la meseta castellana que l'hem superada amb un excel.lent, suposo que si hi ha algú que després de tants kilometres arriba aquest punt, es que pot dir que ha aconseguit una gran fita abans de enpendre l'últim tram fins a Santiago de Compostela, sols ens queden 413 km per aconseguir ser "finisher" a Fisterra, les ganes hem fan pensar en el dia que arribi, pero ara mateix queda molt per endavant. Pròxim destí, Lleó a tant sols 18km, endavant Lluis! endavant Projecte Solidari 2011!, el riu va creixent de mica en mica...</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem sortit de l'alberg amb la satisfacció d'haver dormit plàcidament després de passar una tarda plena d'emocions i de bones noticies com que l'alcalde de El Burgo Ranero hagués fet un pas molt important com a mitjanser entre ell i la Cristina del diari La Crónica de Leon. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Avui una etapa totalment de tràmit i que ha sigut a més una de les més aburrides desde que vaig començar aquest Camino, l'únic poble que hi ha fins arribar a Mansilla de las Mulas es Reliegos a 12,8km. Una recta totalment plana, sense cap imatge paissatgista, només fer kilòmetres.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ja a 6km hem arribat a Mansilla de las Mulas, històrica població d'origen romà i de gran importancia durant l'edat mitjana degut a la seva priviligiada situació en la xarxa de camins romans. Fins a comencaments del segle xx es conservà una edificació coneguda com la Casa de los Peregrinos, el poc que quedava d'un dels tres hospitals que antigament oferien acollida als caminants. La vila també conserva part de les muralles del segle XII.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem anat a l'Alberg Municipal de Mansilla de las Mulas, no només estem hospedats sinó que m'han obert una porta de cal deu per donar a conéixer el Projecte Solidari 2011 contra la PSP on a part de ser generosos, hospitalaris, encantadors, m'ha fet propaganda de tot tipus, a la recepció han ficat de fons de pantalla una foto als dos ordinadors perqué la gent que vulgui mirar el Projecte ho pugui consultar, com altres coses. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Vull donar un agraïment molt especial a la Laura Barredo per la gran sensibilitat que m'ha demostrat amb el projecte.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A mitja-tarda a trucat la Cristina del diari La Crónica de León i m'ha fet l'entrevista que sortirà demà al diari de la provincia de Lleó, el segon més visitat de la provincia, a meitat de la comunicació, la Cristina s'ha emocionat ja que l'hi arribat molt al cor. Realment t'arriba molt al fons.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Aquí teniu la web per consultar la entrevista que sortirà demà 17 de Juliol:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.la-cronica.net/">http://www.la-cronica.net/</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demá 32ª etapa, última d'aquesta 5ª part del Camino de Santiago, entre Mansilla de las Mulas i Lleó de 18 km, on farem dilluns un dia de descans pero també de treball per donar veu als malalts de la Paràlisi Supranuclear Progressiva.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">-------------------------------------------------------------------</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><i>UNA ETAPA ABURRIDA<br />
<br />
Etapa 31: justo faltan 18 horas para que se haga realidad un sueño que es llegar por la puerta grande en León, donde habremos llegado a uno de los puntos más importantes de este Camino de Santiago. Mañana se acaba toda la meseta castellana que la hemos superado con un excelente, supongo que si hay alguien que después de tantos kilómetros llega este punto, se puede decir que ha conseguido un gran logro antes de emprender el último tramo hasta Santiago de Compostela, sólo nos quedan 413 km para conseguir ser "finisher" en Fisterra, las ganas nos hacen pensar en el día que llegue, pero ahora mismo queda mucho por delante. Próximo destino León a tan solo 18km, ¡adelante Luis! ¡adelante Proyecto Solidario 2011! el río va creciendo poco a poco ... <br />
<br />
Hemos salido del albergue con la satisfacción de haber dormido plácidamente y después de pasar una tarde llena de emociones y de buenas noticias como que el alcalde de El Burgo Ranero hubiera dado un paso muy importante como mediador entre él y Cristina del diario La Crónica de León. <br />
<br />
Hoy una etapa totalmente de trámite y que ha sido además una de las más aburridas desde que empecé este Camino, el único pueblo que hay hasta llegar a Mansilla de las Mulas es Reliegos a 12,8 km. Una recta totalmente plana, sin ninguna imagen paisajista, sólo hacer kilómetros. <br />
<br />
Ya a 6km hemos llegado a Mansilla de las Mulas, histórica población de origen romano y de gran importancia durante la Edad Media debido a su privilegiada situación en la red de caminos romanos. Hasta comienzos del siglo XX se conservó una edificación conocida como la Casa de los Peregrinos, lo poco que quedaba de uno de los tres hospitales que antiguamente ofrecían acogida a los caminantes. La villa también conserva parte de las murallas del siglo XII. <br />
<br />
Hemos ido al Albergue Municipal de Mansilla de las Mulas, no sólo estamos hospedados sino que me han abierto las puertas para dar a conocer el Proyecto Solidario 2011 contra la PSP donde a parte de ser generosos, hospitalarios, encantadores, me ha hecho propaganda de todo tipo, en la recepción, en los dos ordenadores que hay para consultar, han metido de fondo de pantalla una foto mía con la pancarta para que la gente que quiera ver el Proyecto pueda consultar, como otras cosas. <br />
Quiero dar un agradecimiento muy especial a Laura Barreda por la gran sensibilidad que me ha demostrado con el proyecto. <br />
<br />
A media-tarde a llamado Cristina del diario La Crónica de León y me ha hecho la entrevista que saldrá mañana en el diario de la provincia de León, el segundo más visitado de la provincia, a mitad de la comunicación, Cristina se ha emocionado ya que le ha llegado al corazón. Realmente te llega muy al fondo. <br />
<br />
Aquí tenéis la web para consultar la entrevista que saldrá mañana 17 de Julio: <br />
<br />
<a href="http://www.la-cronica.net/">http://www.la-cronica.net/</a><br />
<br />
Mañana 32 ª etapa, última de esta 5 ª parte del Camino de Santiago, entre Mansilla de las Mulas y León de 18 km, donde haremos el lunes un día de descanso pero también de trabajo para dar voz a los enfermos de la parálisis supranuclear progresiva.<br />
</i><br />
<div class="separator" style="clear: both;"><br />
</div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-74808428576696991642011-07-15T18:58:00.152+02:002011-07-15T22:02:14.909+02:00Etapa 30: Terradillos de los Templarios - El Burgo Ranero (30,6 kms)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">15/7/2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tram fet en 6 hores, 5 minuts</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi895DrWoD0Abm4P8-zImpHrcKw4lVZ72C-scYzpJuO7lQXlv-MSZFRWNLYvkra6V717llRjy3YuwL5xNdeIhi-9EUR0VGpqtlARbchajd2ahxAFfps2uI3v0ixSWi4jzEBhknDWw26Axmr/s1600/29+Terradillos+de+los+Templarios+-+El+Burgo+Ranero++30.6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><br />
</a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi895DrWoD0Abm4P8-zImpHrcKw4lVZ72C-scYzpJuO7lQXlv-MSZFRWNLYvkra6V717llRjy3YuwL5xNdeIhi-9EUR0VGpqtlARbchajd2ahxAFfps2uI3v0ixSWi4jzEBhknDWw26Axmr/s1600/29+Terradillos+de+los+Templarios+-+El+Burgo+Ranero++30.6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="187px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi895DrWoD0Abm4P8-zImpHrcKw4lVZ72C-scYzpJuO7lQXlv-MSZFRWNLYvkra6V717llRjy3YuwL5xNdeIhi-9EUR0VGpqtlARbchajd2ahxAFfps2uI3v0ixSWi4jzEBhknDWw26Axmr/s320/29+Terradillos+de+los+Templarios+-+El+Burgo+Ranero++30.6.jpg" width="320px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">BYE, BYE PROVINCIA DE PALENCIA, BENVINGUTS A LLEÓ</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Avui ha sigut una etapa més llarga de l'habitual, ja s'acosta Lleó amb l'imperiosa ganes de arribar aquest proper diumenge 17 de Juliol, les noticies es van notificant poc a poc i gairabé acabant el dia hem tingut una altre bona noticia desde els mitjans de comunicació per donar veu al meu projecte, a falta de comfirmar, puc comfiar com sempre des de que vaig començar a fer el Camino de Santiago el passat 12 de Juny, que faran el que sigui perquè es don a conéixer.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem tornat a sortir a les 6 del matí en direcció El Burgo Ranero, ja a la provincia de LLeó, quin gran pas que estem donant, en tots els aspectes. Hem agafat una sender molt còmoda en direcció Sahagun, ha començat a sortir el sol i la veritat es que avui ha apuntat massa ràpid la seva sortida. Hem arribat a Moratinos, un poble sense cap atractiu i a 5,7 km ja hem entrat a San Nicolás del Real Camino, aprop de l'actual cementiri. Hi hagué allà una leproseria que també acollia pelegrins. A l'esglesia de San Nicolás es pot veure una imatge de la Mare de Déu del segle XII.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Per fí (i amb una il.lusió inmensa) hem vist el cartell de la provincia de Lleó, l'últim escull abans d'arribar a la comunitat de Galicia, oh,oh! ha sigut emocionant poder fer aquest pas tant important, ja ens separa encara menys de la seva capital Lleó on disfrutarem molt el diumenge i dilluns que vé.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem agafat una pista de terra i aquí hem près prou velocitat per desmarcar-nos dels companys del Camino amb el que hem fet nit a l'albeg de Terradillos de los Templarios. A a uns 5km per hora, el sol encara fa més pressió a tothom, comença a fer realment calor d'estiu. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Després de donar una volta al costat de Sahagun, hem entrat per la part del seu polígon industrial. El pelegrí pot contemplar les esglésies de San Lorenzo i de San Tirso ambdues en estil mudéjar. Pels que hem vingut caminant desde Catalunya aquest edifici ens sonarà familiar, n'hem pogut veure a dotzenes en el tram de Pina de Ebro i Logroño.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Una pista ens acosta a El Burgo Ranero, on hem arribat a les 12 del mitgdia, pero avui es el primer dia desde que vem començar el Camino que hem arribat amb les cames una mica cansades Home, jo crec que després de quasi 800km algo ens tenía que passar comptes! penseu que aquesta setmana no hem baixat dels 20 km en 5 cinc dies, demà ja farem 18km i diumenge uns altres 18km per arribar triomfalment a Lleó.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">L'Alberg és municipal i sols cal donar un donatiu, està molt bé, amb cuina, menjador molt còmoda, rentadores, etc, etc. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Després d'una merescuda dutxa, ens hem apropat a l'ajuntament per parlar amb el seu alcalde, la secretaria d'ell m'ha explicat que no hi era, pero ella m'ha demanat el meu mòbil per contactar amb mí. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hem menjat i després d'una bacaina hem parlat amb els voluntaris de l'alberg "HOSPITALARIS", que cuiden de forma altruista els pelegrins que diariament arriben a aquest alberg. Com sempre, les portes obertes al meu projecte amb la foto corresponent.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">La sorpresa ha passat 40 minuts abans de les 20 hores, ha vingut personalment l'alcalde d' El Burgo Ranero molt interessat pel que l'hi ha comentat la seva secretaria i després de tota l'explicació, ha trucat a una periodista de la Crónica de Leon, el segon diari més important de la provincia i he parlat amb la Cristina via telèfon. Li ha interessat molt i per poder fer una entrevista al diari, m'ha comentat que em trucará per fer-la, estic amb un núvol...així d'aquesta manera, m'ha tornin a obrir les portes d'aquesta manera, estic un altre cop al.lucinat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Demá penultima etapa de 18km abans d'arribar a Lleó, entre El Burgo Ranero i Mansilla de las Mulas.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">----------------------------------------------</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><i>BYE, BYE PROVINCIA DE PALENCIA, BIENVENIDOS A LEÓN <br />
<br />
Hoy, la etapa ha sido más larga de lo habitual. Ya se acerca León con las imperiosas ganas de llegar este próximo domingo 17 de Julio, las noticias se advierten poco a poco y casi terminando el día hemos tenido otra buena noticia desde los medios de comunicación para dar voz a mi proyecto, a falta de confirmar, puedo comfiar como siempre desde que empecé a hacer el Camino de Santiago el pasado 12 de Junio, que harán lo que sea para darlo a conocer. <br />
<br />
Hemos vuelto a salir a las 6 de la mañana en dirección El Burgo Ranero, ya en la provincia de León, ¡qué gran paso que estamos dando en todos los aspectos!. Hemos cogido una senda muy cómoda en dirección Sahagún, ha empezado a salir el sol y la verdad es que hoy ha apuntado demasiado rápido su salida. Hemos llegado a Moratinos, un pueblo sin ningún atractivo y 5,7 km ya hemos entrado en San Nicolás del Real Camino, cerca del actual cementerio. Hubo allí una leprosería que también acogía peregrinos. En la iglesia de San Nicolás se puede ver una imagen de la Virgen del siglo XII. <br />
<br />
Por fin (y con una ilusión inmensa) hemos visto el cartel de la provincia de León, el último escollo antes de llegar a la comunidad de Galicia, ¡oh, oh! ha sido emocionante poder hacer este paso tan importante, ya nos separa aún menos de su capital León donde disfrutaremos mucho el domingo y el lunes que viene. <br />
<br />
Hemos cogido una pista de tierra y aquí hemos tomado suficiente velocidad para desmarcarnos de los compañeros del Camino con los que hemos hecho noche en el albegue de Terradillos de los Templarios. A unos 5km por hora, el sol aún hace más presión a todo el mundo, empieza a hacer realmente calor de verano. <br />
<br />
Tras dar una bordear Sahagún, hemos entrado por la parte de su polígono industrial. El peregrino puede contemplar las iglesias de San Lorenzo y de San Tirso ambas en estilo mudéjar. Para los que hemos venido caminando desde Cataluña, este edificio nos sonará familiar, hemos podido ver a docenas en el tramo de Pina de Ebro y Logroño. <br />
<br />
Una pista nos acerca a El Burgo Ranero, donde hemos llegado a las 12 del mediodía, pero hoy es el primer día desde que empezamos el Camino en el que hemos llegado con las piernas un poco cansadas. ¡Hombre, yo creo que después de casi 800km algo teniamos que notar! pensad que esta semana no hemos bajado de los 20 km en 5 cinco días, mañana ya haremos 18km y domingo otros 18km para llegar triunfalmente en León. <br />
<br />
El Albergue es municipal y sólo hay que dar un donativo, está muy bien, con cocina, comedor muy cómodo, lavadoras, etc, etc. <br />
<br />
Después de una merecida ducha, nos hemos acercado al ayuntamiento para hablar con su alcalde, la secretaría de él me ha explicado que no estaba, pero ella me ha pedido mi móvil para contactarme más tarde. <br />
<br />
Hemos comido y después de una siesta merecida hemos hablado con los voluntarios del albergue "HOSPITALARIOS", que cuidan de forma altruista a los peregrinos que diariamente llegan a él. Como siempre, las puertas abiertas a mi proyecto con la foto correspondiente. <br />
</i><br />
<div><i>La sorpresa ha sucedido 40 minutos antes de las 20 horas, ha venido personalmente el alcalde de El Burgo Ranero muy interesado por lo que le ha comentado su secretaria y después de toda la explicación, ha llamado a una periodista de la Crónica de León, el segundo diario más importante de la provincia y he hablado con Cristina vía teléfono. Le ha interesado mucho y para poder hacer una entrevista para el diario, me ha comentado que me llamará, estoy en una nube ... así, de esta manera... me vuelven a abrir las puertas de esta manera , estoy otra vez alucinado. <br />
<br />
Mañana penúltima etapa de 18km antes de llegar a León, entre El Burgo Ranero y Mansilla de las Mulas. </i><br />
<div class="separator" style="clear: both;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div></div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-2522095256684172252011-07-14T21:57:00.001+02:002011-07-15T18:57:30.209+02:00Etapa 29: Carrión de los Condes - Terradillos de los Templarios (26,6 kms)14/7/2011<br />
Tram fet en 5 hores, 21 minuts<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi27P_Kr2WFgDDqbs6vdSMQJJebArnYdHN1mj-0Bm0_umDBWJCjvZ9H_vZZlY1msfIhScZW-AEyclLnNG-Mf2oDec_mxFSX2JJctllJYmtApf3YN-ZGZfcYK55Dt7t1JNgJ4HLtGUrWt84b/s1600/28+Carri%25C3%25B3n+de+los+Condes+-+Terradillos+de+los+Templarios++26.6km.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5628533156377423458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi27P_Kr2WFgDDqbs6vdSMQJJebArnYdHN1mj-0Bm0_umDBWJCjvZ9H_vZZlY1msfIhScZW-AEyclLnNG-Mf2oDec_mxFSX2JJctllJYmtApf3YN-ZGZfcYK55Dt7t1JNgJ4HLtGUrWt84b/s320/28+Carri%25C3%25B3n+de+los+Condes+-+Terradillos+de+los+Templarios++26.6km.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 188px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a><br />
<br />
LA RECTA MÉS LLARGA<br />
<br />
Ja estem a la etapa 29 i ens queden 3 per arribar al nostre següent objectiu: LLeó. Ens havien dit que la etapa d'avui era crucial per arribar en bones condicions a la capital, la veritat que després d'haber trepitjat molts kilòmetres tampoc ha sigut alló de lo més bèstia. Tots ens deien de la recta més llarga que té el Camino de Santiago per el Camí Françès, es una d'uns 17 km de pista sense cap gir ni arbres, i si tens la mala sort d'agafar calor, es encara més infernal, la veritat és que per mi, no ha sigut gens dura.<br />
<br />
Em sortit a les 6:15h, ja que les monjes del alberg on vem fer nit, obren a partir d'aquesta hora, pero la veritat que va ser tota una experiència ahir nit, on vem tenir una vetllada encara més emotiva, on vam fer una tarda-nit de cançons, xerrada amb video inclós i sopar de germanor. També dir que vem compartir la vetllada amb un grup de deficients psiquics que fan el Camino per troços, chapeau per ells! Vaig explicar el meu projecte a tothom de l'alberg i va rebre una gran acollida, després em van demanar propaganda gràfica i em vaig quedar sense propaganda. Fins que no pugui fer fotocòpies no podré donar més, espero que aquestes jornades abans d'arribar a Lleó pogui fer-ne més. Vem gravar en video la xerrada d'ahir.<br />
<br />
Vem sortir de Carrión de los Condes en direcció Calzadilla de la Cueza, sols una cosa, a la recta més llarga del Camino de Santiago no es veu mai el final, 3 hores del meu rellotge sense trobar cap població durant 17km, ho em fet quan encara el sol no feia la seva feina.<br />
<br />
Contents per haber superat la tant famosa recta, una anècdota a explicar: durant la seva llargada es passeja una ambulancia de la Creu Roja per assistir els pelegrins amb problemes diversos, calor, ampolles, etc, la millor medecina molta aigua i fer-la molt aviat, es el millor consell.<br />
<br />
Al poble de Calzadilla de la Cueza hi ha l'esglesia de San Martín, el seu campanar estar curiosament al cementiri del poble. Ja sols ens quedàven 9 km per arribar a Terradillos de los Templarios on farem nit a l'alberg "Los Templarios". Hem passat pel poble de Ledigos paral.lelament a la carretera en direcció Lleó.<br />
<br />
Abans d'entrar al poble de Terradillos de los Templarios, hem arribat al seu alberg, un lloc inmens, en gespa, picina, etc. Un alberg 5 estrelles peró en un preu més que acceptable. Aquest poblet té la parróquia de San Pedro on es guarda un interessant crucifix del segle XII, tampoc té ajuntament, diguem que avui no podrem apropar-nos a parlar amb l'alcalde.<br />
<br />
Demá etapa 30 entre Terradillos de los Templarios i El Burgo Ranero d'uns 30km, la última etapa fins a Lleó d'aquesta llargada.<br />
<br />
<br />
<em><u><strong>LA RECTA MÁS LARGA</strong></u></em><br />
<em><u><strong></strong></u></em><br />
<br />
Ya estamos en la etapa 29 y nos quedan 3 para llegar a nuestro siguiente objetivo León, nos habían dicho que la etapa de hoy era crucial para llegar en buenas condiciones en la capital, la verdad que después de haber pisado muchos kilómetros tampoco ha sido aquello de lo más bestia. Todos nos dicen de la recta más larga que tiene el Camino de Santiago por el Camino Frances, unos 17 km de pista sin giro, ni árboles y si tienes la mala suerte de coger calor es aún más infernal, la verdad que para mí no ha sido nada dura.<br />
<br />
He salido a las 6:15, ya que las monjas del albergue donde hicimos noche, abren a partir de esa hora, pero la verdad que fue toda una experiencia ayer noche, donde tuvimos una velada muy emotiva, donde hubo una tarde-noche de canciones, charla con video incluido y cena de hermandad, también decir que hemos compartir la velada con un grupo de deficientes psíquicos que hacen el Camino por trozos, chapeu para ellos. Expliqué mi proyecto a todo el mundo del albergue donde recibió una gran acogida, luego me pidieron propaganda gráfica y me quedé sin propaganda, hasta que no pueda hacer fotocopias no podré dar más, espero estas jornadas antes de que llege a León poder hacer más fotocopias, hemos grabar en video de la charla de ayer.<br />
<br />
<br />
Hemos salido de Carrión de los Condes en dirección Calzadilla de la Cueza, la recta más larga del Camino de Santiago, la verdad que no se ve nunca el final, 3 horas de mi reloj sin encontrar ninguna población durante 17km , la hemos hecho aún cuando el sol no hacía su trabajo, contentos por haber superado la tan famosa recta, una anécdota a contar, durante su larga recta se pasea una ambulancia de la Cruz Roja para asistir a los peregrinos con problemas diversos, calor, ampollas, etc, la mejor medicina mucha agua y hacerla muy pronto, es el mejor consejo.<br />
<br />
El pueblo de Calzadilla de la Cueza se encuentra la iglesia de San Martín, su campanario esta curiosamente en el cementerio del pueblo. Ya sólo nos quedaban 9 km para llegar a Terradillos de los Templarios donde pasaremos la noche en el albergue "Los Templarios". Hemos pasado el pueblo de Ledigos paralelamente a la carretera en dirección León.<br />
<br />
En Terradillos de los templarios antes de entrar en su pueblo hemos llegado a su albergue, un lugar inmenso, césped, picina, etc. Un albergue 5 estrellas pero con un precio más que aceptable. Este pueblecito tiene la parroquia de San Pedro que guarda un interesante crucifijo del siglo XII, tampoco tiene ayuntamiento, digamos que hoy no podremos acercarnos a hablar con el alcalde.<br />
<br />
Mañana etapa 30 entre Terradillos de los Templarios y El Burgo Ranero de unos 30km, la última etapa hasta León de esta distancia.LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-22767825488467384422011-07-13T18:25:00.002+02:002011-07-15T18:49:38.830+02:00Etapa 28: Boadilla del Camino - Carrión de los Condes (24,5 kms)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5loURcCVcGKxNfWutmbjDSWvHGTPsvs0QJA4aDH6hY7qv9XWRqngulO8t2gOzn9DbzfR8u2gjisJOPrHxpNq2bWJQYxLpU52KsfCiFujIyvp1WsgMqjRHMHhmujAobfQVOEx7LzdUekUU/s1600/27+Boadilla+del+Camino+-+Carri%25C3%25B3n+ded+los+Condes+24.6km.jpg" onblur="function anonymous()
{
function anonymous()
{
function anonymous()
{
try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}
}
}
}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5628532655763101106" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5loURcCVcGKxNfWutmbjDSWvHGTPsvs0QJA4aDH6hY7qv9XWRqngulO8t2gOzn9DbzfR8u2gjisJOPrHxpNq2bWJQYxLpU52KsfCiFujIyvp1WsgMqjRHMHhmujAobfQVOEx7LzdUekUU/s320/27+Boadilla+del+Camino+-+Carri%25C3%25B3n+ded+los+Condes+24.6km.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 188px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a><br />
Tram fet en 5 hores, 11 minuts<br />
<br />
AVUI FA UN MES DE CAMINO<br />
<br />
Abans de començar l'estapa d'avui, volem comentar que ahir dia 12 de Juliol va fer 1 mes des de la meva marxa cap a Fisterra ( Galicia ), els dies han passant de forma ràpida, no em dono compte pero si marquem a un mapa de la geografía espanyola a on estem, som molt lluny de casa i més aprop de la nostre gesta. Avui hem vist un cartell anunciant 465 km per Santiago de Compostela, això representa que cada dia ens acostem més a la capital gallega. Ens fa molta il·lusió veure que després d'un mes no estem gens cansats, ni agobiats de fer el que hem fet, el contrari, cada dia més il·lusionats per tot el que veiem i trepitjem i sapiguer que el nostre repte i projecte ja es avui en dia un exít rotunt, ens queda encara molt de camí, pero amb l'esperança de cada dia fer un pas més ferm al nostre colossal final.<br />
<br />
Avui 28ª etapa entre Boadilla del Camino i Carrión de los Condes, o millor dit, entre una recta infinita i un altre. Hem sortit de l'alberg "ZULO" a les 5:50h. Ahir a la nit vem anar a dormir tard, ja que al poble de Boadilla del Camino sols hi ha un ordinador per conectar a Internet. Hem sortit per el poble on ens han tornat a tractar de maravella en direcció Fromista a uns 5,7km, hem anat junts amb el canal de Castilla, un canal semblant el del imperial de Aragó.<br />
El temps bastant fred, uns 12 graus de temperatura, finalment hem arribat a Fromista, l'esglesia de San Martín es un edifici paradigmàtic del romànic, tot i que fou sotmesa a una important restauració a començaments del segle XX. A la població hi ha altres ermites i esglésies, la majoría d'estil gòtic.<br />
<br />
Hen sortit de Fromista en direcció Población de Campos, Revenga de Campos, Villarmentero de Campos i Villalcázar de Sirga, tot aixó sols en una recte de uns 13,6 kms. Hem anat paral.lel a la carretera, pero el camí perfecte per arribar amb un temps perfecte, el sol encara no ha sortit, això fa una etapa perfecte per caminar. Ens hem aturat a un alberg per esmorçar una mica, ja que no hi havía rés obert fins a Villarmentero de Campos, aleshores si que ens ha caigut la baba, quant hem vist una camada de gossos Golden Retravier, oh, oh, ohhhhhhhhhh! quina passada, ens hem fotos amb ells, els hem agafat, quina sensació tant dolça, moment nostalgic, JA VEUREU QUINES FOTOS AMB ELS GOSSETS, no tenien més de 2 setmanes, m'han agafat les corretges de la motxila i han començat a mossegar, quins gossos més tendres.<br />
<br />
Finalment hem arribat a Carrion de los Condes. De l'important patrimoni cultural de la ciutat en destaquem les esglésies de Santiago, romànica del segle XII; Santa María del Camino, també romànica pero del segle XIII i el monestir de San Zoilo. Hem anat a l'alberg que és municipal i ho regenten unes monges, molt acollidor i molt net, amb cuina, i tot l'indispensable per estar còmoda. A l'entrada ens han convidat a un té fred i aquesta tarda explicarem cadascú el perquè estem fent el Camino i soparem tots plegats en un sopar de germanor, será el moment per explicar el meu Projecte Solidari. Hem anat a l'ajuntament, l'alcalde no hi era, m'han destinat a assumptes socials i he parlat amb la concejala, on després de explicar el meu projecte, la hi he demanat de fer-me una foto amb ella, no ha volgut, que hi farem!<br />
<br />
Demá 29 etapa entre Carrión de los Condes i Terradillos de los Templarios de 26,8km.<br />
<br />
<br />
<em><strong><u>CRÓNICA ETAPA 28 (HOY HACE UN MES DE CAMINO)</u></strong></em><br />
<br />
<br />
<em>Antes de empezar la estapa de hoy, queremos comentar que ayer día 12 de Julio hizo 1 mes desde mi marcha hacia Fisterra (Galicia), los días han ido pasando de forma rápida, no me doy cuenta y realmente, si marcamos en un mapa de la geografía española donde estamos, nos encontramos muy lejos de casa y más cerca de nuestra hazaña. Hoy he visto un cartel anunciando 465 km para Santiago de Compostela, esto representa que cada día nos acercamos más a la capital gallega. Nos hace mucha ilusión ver que después de un mes no estamos nada cansados, ni agobiados de hacer lo que hemos hecho, al contrario, cada día más ilusionados por todo lo que vemos y caminamos, saber que nuestro reto y proyecto ya es hoy en día un éxito rotundo, nos queda aún mucho camino, pero con la esperanza de dar cada día un paso más firme en nuestro colosal final.</em> <br />
<em></em> <br />
<em>Hoy 28ª etapa entre Boadilla del Camino y Carrión de los Condes, o mejor dicho entre una recta infinita y otra, hemos salido del albergue "ZULO", a las 5:50h, anoche fuimos a dormir tarde, ya que el pueblo de Boadilla del Camino sólo había un ordenador para conectarse a Internet. Hemos salido por el pueblo donde nos han vuelto a tratar de maravilla. En dirección Fromista a unos 5,7 km, hemos ido junto al canal de Castilla, un canal similar al del Imperial de Aragón. El tiempo bastante frío, unos 12 grados de temperatura, finalmente hemos llegado a Fromista, la iglesia de San Martín es un edificio paradigmático del románico, aunque fue sometida a una importante restauración a comienzos del siglo XX. En la población hay otras ermitas e iglesias, la mayoría de estilo gótico.</em> <br />
<em></em><br />
<br />
<em>Hemos salido de Fromista en dirección Población de Campos, Revenga de Campos, Villarmentero de Campos y Villalcázar de Sirga, todo esto sólo en una recta de unos 13,6km. Hemos ido paralelamente a la carretera, el camino perfecto para un tiempo perfecto, el sol todavía no ha salido, esto hace una etapa perfecta para caminar. </em><br />
<em>Nos hemos parado a un albergue para desayunar un poco, ya que no había nada abierto hasta Villarmentero de Campos, entonces sí que nos ha caído la baba, cuando hemos visto una camada de perros Golden Retravier, oh, oh, ohhhhhhhhhh, qué pasada, nos hemos fotos con ellos, les hemos cogido, qué sensación tan dulce, momento nostálgico, YA VERÉIS QUÉ FOTOS CON LOS PERRITOS, no tenían más de 2 semanas, me han cogido las correas de la mochila y han empezado a morder, qué perros más tiernos!</em><br />
<br />
<em>Finalmente hemos llegado a Carrion de los Condes. Del importante patrimonio cultural de la ciudad donde destacamos las iglesias de Santiago, románica del siglo XII; Santa María del Camino, también románica pero del siglo XIII y el monasterio de San Zoilo. Hemos ido al albergue que es municipal y lo regentan unas monjas, muy acogedor y muy limpio, con cocina y todo lo indispensable para estar cómodos. En la entrada nos han invitado a un té frío y esta tarde explicaremos cada uno porque estamos haciendo el Camino y cenaremos todos juntos en una cena de hermandad, será el momento para explicar mi Proyecto Solidario. Hemos ido al ayuntamiento, el alcalde no estaba, me han enviado a asuntos sociales donde he hablado con la concejala, después de explicar mi proyecto, le he pedido hacerme una foto con ella, pero se ha negado, ¡que le vamos a hacer!</em><br />
<br />
<em>Mañana 29 etapa entre Carrión de los Condes y Terradillos de los Templarios de 26,8 km.</em>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-5634096582324390982011-07-13T17:45:00.002+02:002011-07-13T17:46:20.177+02:00Etapa 27: Hontanás - Boadilla del Camino (28,5 kms)12/07/2011<br />
Tram fet 5 hores, 52 minuts<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq6JOh4JaiVit8aHleF-Zmek5Rfmp-5rQUrd2qgMYKrGfKszTqve20rNUYLR_Aeiq3GZhKR-BdUIT0ZMO-A9WTEXcoI4Cp36IXimAql9F9q8CL7XAjBAyy1RTmkpFIAfAi7nVri9BWPm57/s1600/26+Hontanas+-+Boadilla+del+Camino+28.5km.jpg" onblur="function anonymous()
{
function anonymous()
{
function anonymous()
{
function anonymous()
{
function anonymous()
{
function anonymous()
{
function anonymous()
{
try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}
}
}
}
}
}
}
}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5628532069525436866" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq6JOh4JaiVit8aHleF-Zmek5Rfmp-5rQUrd2qgMYKrGfKszTqve20rNUYLR_Aeiq3GZhKR-BdUIT0ZMO-A9WTEXcoI4Cp36IXimAql9F9q8CL7XAjBAyy1RTmkpFIAfAi7nVri9BWPm57/s320/26+Hontanas+-+Boadilla+del+Camino+28.5km.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 188px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a><br />
BYE, BYE, PROVINCIA BURGOS, BENVINGUTS A PALENCIA<br />
<br />
Segona etapa per la meseta castellana, on deixarem la provincia de Burgos i ens enditzarem a la de Palencia, vinga que vagin passant les provincies! <br />
<br />
Hem sortit de l'alberg a les 6 del matí, amb el cap posat a les dues rectes de 20 kilòmetres que ens toca fer avui. El temps núvol com quasi cada dia.<br />
<br />
Hem anat direcció Castrojeriz a uns 9,7 km de Hontanás, de moment el camí és tot per sender, bastant agradable. Un llarguíssim carrer-camí ( calle Real ) travessa la població presidida per la silueta del castell medieval. Conserva un superb patrimoni: l'església de Ntra. Señora del Manzano, una imponent construcció gòtica; l'església fortalesa de San Juan, amb una poderosa torre i un bonic claustre; l'església de Santo Domingo, actual seu del Museu Parroquial.<br />
<br />
Al sortir del poble tindrem que fer la única pujada en 250km, diguem que desde el punt que pujem fins gairabé Vilafranca del Bierzo ( LLeó), ja frontera amb Galicia, no trapitjarem cap més pujada. El cim que hem de pujar es l'alto de Mostelares, una pujada de un 18% de desnivell en 1,5km, quines ganes! <br />
<br />
Ho hem fet amb uns 15 minuts, les endorfines m'han demanat el 100%, m'ho he passat pipa, pim-pam.... Uns ciclistes vascos, m'han vist passar i han dit "JODER, MACHO, QUE MARCHA INFERNAL QUE LLEVAS", si senyor, realment necessitava anar així. A l'arribar a dalt hem vist unes vistes impressionants de la provincia de Burgos i de Palencia amb les seves rectes infinites. Adalt, ens hem trobat amb els companys pelegrins d'aquesta passada nit a Hontanás.<br />
<br />
Baixada també infernal, tot el que puja, baixa, ara toca el 18% de baixada. A la llunyania i molt lluny es veuen les rectes infinites que haurem de passar. Hem anat correns fins a la pista on tindriem que agafar fins a Itero de la Vega, es el primer cop que he fet 500 metres correns. No es que volia, la baixada m'ho ha demanat ja que el desnivell m'anava afegint rapidesa per baixar. Estic molt satisfet quea a aquestes alçades, tingui ganes de córrer aquests 500 metres. <br />
Hem arribat al encreuament de la Provincia de Palencia amb Burgos, per al pont on travessa el riu Pisuerga, un pont molt bonic i un riu amb una aigua molt clara. Ja tenim una altre comunitat a la butxaca, ja sols ens falta arribar a la provincia de LLeó, per aconseguir una altre fita.<br />
<br />
Hem arribat a Itaro de la Vega i hem vist a en Dani, on hem compartit l'esmorçar amb ell. En marxar, ens tocará fer la segona recta de 8 km fins arribar al nostre destí, Boadilla del Camino.<br />
Inmensa la recta, sense cap ombra i tot camps de blat. Com podiem distreure'ns de la recta infinita?, dons cantant tota l'estona en silenci, cançons de la meva nostalgia jove, i deseguida hem arribat a Boadilla del Camino.<br />
<br />
A l'entrada del poble, hem vist l'alberg municipal, unes escoles antigues on hi han uns 12 llits, pero bastant cutrillo, sols hi ha una bombeta que il·lumina el lloc, es bastant "zulo". Després de canviar-me, hem anat a preguntar per l'ajuntament i he parlat amb un senyor (Simón), que es un home increïble, hospitalari de debò, li he explicat el perquè de parlar amb l'alcalde. M'ha portat a on estava, normalment l'ajuntament no està obert cada dia, pero la sorpresa es que està treballant de paleta. Al sortir d'una casa i vestit de paleta li he explicat el meu projecte de la PSP i ha estat molt atent amb les meves explicacions, molt amable amb mí, ens hem fet una foto amb la lona del projecte.<br />
<br />
Hem anat a menjar a l'alberg amb una colla de gent i déspres de fer la migdiada, ens hem trobat el seu germà i hem estat parlant amb ell durant 1 hora. Ens ha explicat coses realment interessants, també ha estat molt atent a l'explicació. Seguidament hem anat a buscar aigua a una antiga font romana i ha vingut el senyor Simón que ens convidaba a la seva bodega per tastar una botella de vi perquè en paraules d'ell, "LE GUSTA PODER ESTAR ALREDEDOR DE PELEGRINOS". Hem visitat les seva bodega i hem xerrat una estona de tot plegat. Una persona digne de totes les admiracions, del no res, ens ha convidat a compartir amb ell un altre hora.<br />
<br />
Gracies a Simón, Pepe i a su alcalde Román per la vostre hospitalitat i per donar suport al meu projecte, ha sigut fabulós.<br />
<br />
Demà etapa 28 entre Boadilla del Campo i Carrión de los Condes de 26km,<br />
<br />
<br />
<em><strong><u>BYE, BYE, PROVINCIA BURGOS, BIENVENIDOS A PALENCIA</u></strong></em><br />
<em></em><br />
<br />
<em>Segunda etapa por la meseta castellana, donde dejaremos la provincia de Burgos y nos adentraremos en la de Palencia, venga que vayan pasando las provincias!</em><br />
<br />
<em>Hemos salido del albergue a las 6 de la mañana, con la cabeza puesta en las dos rectas de 20 kilómetros que nos toca hacer hoy. El tiempo nublado como casi cada día.</em> <br />
<em></em> <br />
<em>Hemos ido en dirección Castrojeriz a unos 9,7 km de Hontanas, de momento el camino es todo por sendero, bastante agradable. Un larguísimo calle-camino (calle Real) atraviesa la población presidida por la silueta del castillo medieval. Conserva un soberbio patrimonio: la iglesia de Ntra.. Señora del Manzano, una imponente construcción gótica, la iglesia fortaleza de San Juan, con una poderosa torre y un bonito claustro, la iglesia de Santo Domingo, actual sede del Museo Parroquial.</em> <br />
<em></em><br />
<br />
<em>Al salir del pueblo tendremos que hacer la única subida en 250km, digamos que desde el punto de que subimos hasta casi Vilafranca del Bierzo (León), ya frontera con Galicia, no pisaremos otra subida. La cumbre que tenemos que subir es el alto de Comadreja, una subida de un 18% de desnivel en 1,5 km, qué ganas!</em><br />
<br />
<em>Lo hemos hecho en unos 15 minutos, las endorfinas me han pedido el 100%, me lo he pasado pipa, pim-pam .... Unos ciclistas vascos, me han visto pasar y han dicho "JODER, MACHO, QUE MARCHA INFERNAL QUE LLEVAS", si señor, realmente necesitaba ir así. Al llegar arriba hemos visto unas vistas impresionantes de la provincia de Burgos y de Palencia con sus rectas infinitas. Arriba, nos hemos encontrado con los compañeros peregrinos de esta pasada noche en Hontanas.</em><br />
<br />
<br />
<em>Bajada también infernal, todo lo que sube, baja, ahora toca el 18% de bajada. A lo lejos y muy lejos se ven las rectas infinitas que tendremos que pasar. Hemos ido corriendo hasta la pista donde tendríamos que coger hasta Itero de la Vega, es la primera vez que he hecho 500 metros corriendo. No se que quería, la bajada me lo ha pedido ya que el desnivel me iba añadiendo rapidez para bajar. Estoy muy satisfecho que a estas alturas, tenga ganas de correr esos 500 metros.</em><br />
<br />
<em>Hemos llegado al cruce de la Provincia de Palencia con Burgos, por el puente donde cruza el río Pisuerga, un puente muy bonito y un río con un agua muy clara. Ya tenemos otra comunidad en el bolsillo, ya sólo nos falta llegar a la provincia de León, para conseguir otra meta.</em><br />
<em></em><br />
<br />
<em>Hemos llegado a Itar de la Vega y hemos visto a Dani, donde hemos compartido el desayuno con él. Al marcharse, nos tocará hacer la segunda recta de 8 km hasta llegar a nuestro destino, Boadilla del Camino.</em><br />
<br />
<em>Inmensa la recta, sin ninguna sombra y todo campos de trigo. Como podíamos distraernos de la recta infinita?, Pues cantando todo el rato en silencio, canciones de mi joven nostalgia, y enseguida hemos llegado a Boadilla del Camino.</em><br />
<br />
<em>A la entrada del pueblo, hemos visto el albergue municipal, unas escuelas antiguas donde hay unas 12 camas, pero bastante cutrillo, sólo hay una bombilla que ilumina el lugar, es bastante "zulo". Después de cambiarme, hemos ido a preguntar por el ayuntamiento y he hablado con un señor (Simón), que es un hombre increíble, hospitalario de verdad, le he explicado el porqué de hablar con el alcalde. Me ha llevado a donde estaba, normalmente el ayuntamiento no está abierto todos los días, pero la sorpresa es que está trabajando de albañil. Al salir de una casa y vestido de albañil le he explicado mi proyecto de la PSP y ha sido muy atento con mis explicaciones, muy amable conmigo, nos hemos hecho una foto con la lona del proyecto.</em><br />
<br />
<em>Hemos ido a comer al albergue con un grupo de gente y después de hacer la siesta, nos hemos encontrado a su hermano y hemos estado hablando con él durante 1 hora. Nos explicó cosas realmente interesantes, también ha estado muy atento a la explicación. Seguidamente hemos ido a buscar agua a una antigua fuente romana y ha venido el señor Simón que nos ha invitado a su bodega para probar una botella de vino porque en palabras de él, "LE GUSTA PODER ESTAR ALREDEDORES DE PELEGRINOS". Hemos visitado su bodega y hemos charlado un rato de todo. Una persona digna de todas las admiraciones, de la nada, nos ha invitado a compartir con él otro momento.</em><br />
<br />
<em>Gracias a Simón, Pepe y a sú alcalde Román por vuestra hospitalidad, y por dar apoyo al proyecto, ha sido fabuloso.</em><br />
<br />
<em>Mañana etapa 28 entre Boadilla del Campo y Carrión de los Condes de 26km</em>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6854842692075436251.post-72853299479516198972011-07-11T18:43:00.019+02:002011-07-15T21:58:32.393+02:00Etapa 26: Burgos - Hontanás (31 kms)<div>11/07/2011</div><div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5627697711330054114" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWGuSleuJmKC3Hgu6IOFs8MZPjLs_zte47-A1HEA1EvUHmMDGF45Ev6IcQwled1cgyaq-5iljIqyAJub877n_hVhjatlFlFIQLMNJmjDedbvRGjKWfTSPSV0TAejaJ3Nf31ZtblkhuD9fu/s320/25+Burgos+-+Hontanas+31.1km.jpg" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 188px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">AMB UN ULL POSAT A LLEÓ</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui hem començat el dia amb bons pronòstics de cara a aquesta cinquena part del Camino de Santiago amb un ull posat a Lleó, un punt important abans de començar a entrar a la zona del bierzo, on les muntanyes ens faràn de barrera per começar l'aposta final que cada dia està més aprop.<o:p></o:p></span></div></div><div><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span><br />
<div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta part sabem que té molt de risc ja que el sol de la meseta castellana juntament amb el terreny sec en apariència, ens pot fer una mala jugada. Hidratar-se, mullar-se els peus i arribar en perfectes condicions son claus a l'hora d'arribar a Lleó el proper diumenge.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Veient el panorama de la gent que fa el camino de Santiago, la veritat es que té molt de mèrit que pelegrins de totes les edats i sexes pateixin de forma bèstial. Sabem que nosaltres estem bé pero quan veus a aquesta gent, t'has de treure el barret. Butllofes, infeccions, cansanci, etc....<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquestes etapes son especialment llargues per a tothom. No hi cap de les cinc primeres etapes que farem que baixi dels 25 kilòmetres, més les rectes infinites, la ínfima vegetació que veiem, són un repte per a tots els pelegrins. Per exemple: demà tenim dos rectes que sumades fan 20 kilòmetres, sense cap gir, i així cada día.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Burgos ja l'hem deixada i ens endisarem a la provincia de Palencia, la meseta castellana per excelencia. Estem pretarats per tot.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui hem tornat a iniciar el nostre camí ja que ahir diumenge vem fer festa, festa i tot un èxit com ja sabeu.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem marxat de Burgos per la porta gran, com els toreros. Hem sortit a les 6h i hem hagut d'atravessar tot Burgos per reincorporar-nos al camino. La ciutat ens deixa enrrera per la porta de l'Hospital del Rey, antic alberg de pelegrins.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El temps, boníssim, sense sol i molt núbol. A l'arribar a Rave de la Calzada, m'he trobat en Dani sentat en un banc, esmorzant. M'hi he afegit. A algú li he preguntat si podriem comprar un Diario de Burgos. L'home m'ha dit que si volia un diari, fins a Hornillos del Camino res de res. Jo amb ganes bojes de veure el diari. Feia 30 minuts que m'havia trucat la Montse per dir-m'ho i me l'havia llegit per telèfon. Quina entrevista! de veritat m'ha posat la pell del gallina. No tinc paraules per descriure-ho tot....</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="color: purple; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.diariodeburgos.es/noticia.cfm/Vivir/20110711/corazon/camino/E10E0395-CACE-117A-0E37540204679791"><b>http://www.diariodeburgos.es/noticia.cfm/Vivir/20110711/corazon/camino/E10E0395-CACE-117A-0E37540204679791</b></a></span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aleshores, ha arribat el sol i la primera recta infinita que no finalitza fins a Hornillos del Camino. Aquí solsament ens ha alleugerit un ventet força agradable, la recta l'hem patida.</span></span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja a Hornillos hi ha un antic hospital de pelegrins, l'Hospital del Santo Espíritu. Dos ponts medievals, un sobre un riu i l'altre sobre un rierol. Hem entrat a una botiga i hem demanat si tenien algun Diario de Burgos. Si, en tenien un que era d'ells. Li he explicat el perquè ho volía i si m'ho podia vendre. M'han comentat que habien llegit la noticia. M'ha retallat le full i me l'ha regalat.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Què fort veure el meu projecte solidari en un diari! Quina gran noticia pel dia d'avui!</span></span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem sortit del poble per encarar els últims 10,7 kilòmetres, la segona recta infinita, no s'acabava mai. En un moment del camino, m'han trucat des del centre de malalties minoritàries de Burgos, ja que ahir vaig deixar propaganda del projecte contra la PSP i no vaig poder parlar amb ningú. Yolanda, la noia que em trucava, m'ha donat l'enhorabona i m'ha comentat que en el proper butlletí penjaràn la noticia del meu repte, a més, m'aniràn trucant per assebentar-se de tot el que faig. També m'ha comentat que si hagués passat per Valladolid hagués filmat un programa referent al projecte. Oh! quina pena! pero no passa res perquè he tingut una altra noticia que m'ha omplert d'alegria: Ja podem confirmar que el Centre de Malalties Rares de Burgos dóna suport al Projecte Solidari contra la PSP. Gràcies Yolanda pel teu suport.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un matí perfecte on ja hem arribat al nostre destí, Hontanás. El nom de la vila evoca les nombroses fonts que hi han por tot arreu del poble. Podem visitar l'església parroquial de La Inmaculada i l'Hospital de San Juan, més conegut com el Mesón de los Arces.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem anat a l'alberg municipal, una antiga casa del poble molt bonica on, de moment, estem sols. He volgut anar a l'ajuntament pero com el poble es massa petit, l'alcalde solsament vé els dijous. M'he fet unes fotos a l'alberg i per acabar, he conseguit parlar amb la Mª Angeles, una senyora que té un familiar amb una patologia semblant a la de la PSP. Li ha interessat i m'ha demanat una butlleta que li entregarà als seus familiars.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Demà, etapa 27 entre Hontanás i Boadilla del Camino, ja a la provincia de Palència, de 28.5 kilòmetres.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">---------------------------------------------------------</span></span></div><span class="Apple-style-span"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white;" title="AMB UN ULL POSAT A LLEÓ"></span></span></i></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white;" title="AMB UN ULL POSAT A LLEÓ"><span class="Apple-style-span"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white;" title="AMB UN ULL POSAT A LLEÓ"><br />
</span></span></i></span></span></span></i></span></div><i>CON UN OJO PUESTO EN LEÓN<br />
<br />
Hoy hemos empezado el día con buenos pronósticos de cara a esta quinta parte del Camino de Santiago con un ojo puesto en León, un punto importante antes de empezar a entrar en la zona del bierzo, donde las montañas nos harán de barrera para comenzar la apuesta final que cada día está más cerca.<br />
<br />
Esta parte sabemos que tiene mucho riesgo ya que el sol de la meseta castellana junto con el terreno seco en apariencia, nos puede hacer una mala jugada. Hidratarse, mojarse los pies y llegar en perfectas condiciones son claves a la hora de llegar a León el próximo domingo.<br />
<br />
Viendo el panorama de la gente que hace el camino de Santiago, la verdad es que tiene mucho mérito que peregrinos de todas las edades y sexos sufran de forma bestial. Sabemos que nosotros estamos bien pero cuando ves a esta gente, tienes que sacarte el sombrero. Ampollas, infecciones, cansancio, etc ....<br />
<br />
Estas etapas son especialmente largas para todos. Ninguna de las cinco primeras etapas que haremos baja de los 25 kilómetros, más las rectas infinitas, la ínfima vegetación que vemos, son un reto para todos los peregrinos. Por ejemplo: mañana tenemos dos rectas que sumadas hacen 20 kilómetros, sin giro, y así cada día.<br />
<br />
Burgos ya la hemos dejado y nos adentraremos en la provincia de Palencia, la meseta castellana por excelencia. Estamos pretarados por todo.<br />
<br />
Hoy hemos vuelto a iniciar nuestro camino ya que ayer domingo hicimos fiesta, descanso y todo un éxito como ya sabéis.<br />
<br />
Nos hemos ido de Burgos por la puerta grande, como los toreros. Hemos salido a las 6h y hemos tenido que atravesar todo Burgos para reincorporarnos al camino. La ciudad nos deja atrás por la puerta del Hospital del Rey, antiguo albergue de peregrinos.<br />
<br />
El tiempo, buenísimo, sin sol y muchas nubes. Al llegar a Rabe de la Calzada, me he encontrado a Dani sentado en un banco, desayunando. Me he añadido. A alguien le he preguntado si podríamos comprar un Diario de Burgos. El hombre me ha comentado que si quería un diario, hasta Hornillos del Camino nada de nada. Yo con ganas locas de ver el diario. Hacía 30 minutos que me había llamado Montse para decírmelo y me lo había leído por teléfono. Qué entrevista! de verdad me ha puesto la piel de gallina. No tengo palabras para describir todo esto ....</i><span class="Apple-style-span"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white;" title="No tinc paraules per descriure-ho tot...."><br />
</span></span></i></span><br />
<span class="Apple-style-span"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: purple;" title="No tinc paraules per descriure-ho tot...."><a href="http://www.diariodeburgos.es/noticia.cfm/Vivir/20110711/corazon/camino/E10E0395-CACE-117A-0E37540204679791"><b>http://www.diariodeburgos.es/noticia.cfm/Vivir/20110711/corazon/camino/E10E0395-CACE-117A-0E37540204679791</b></a></span></span></i></span><br />
<i><div><i><br />
</i></div>Entonces, ha llegado el sol y la primera recta infinita que no finaliza hasta Hornillos del Camino. Aquí solo nos ha aligerado un vientecillo muy agradable, la recta la hemos sufrido.<br />
<br />
Ya en Hornillos hay un antiguo hospital de peregrinos, el Hospital del Santo Espíritu. Dos puentes medievales, uno sobre un río y otro sobre un arroyo. Hemos entrado a una tienda y hemos preguntado si tenían algún Diario de Burgos. Si tenían uno que era de ellos. Le he explicado el porqué lo quería y si me lo podía vender. Me han comentado que habían leído la noticia. Me recortado le hoja y me la ha regalado.<br />
<br />
¡Qué fuerte ver mi proyecto solidario en un diario! ¡Qué gran noticia para el día de hoy!<br />
<br />
Hemos salido del pueblo para encarar los últimos 10,7 kilómetros, la segunda recta infinita, no se acababa nunca. En un momento del camino, me han llamado desde el centro de enfermedades minoritarias de Burgos, ya que ayer dejé propaganda del proyecto contra la PSP y no pude hablar con nadie. Yolanda, la chica que me llamaba, me ha dado la enhorabuena y me ha comentado que en el próximo número colgarán la noticia de mi reto, además, me irán llamando para enterarse de todo lo que hago. También me ha comentado que si hubiera pasado por Valladolid hubiera filmado un programa referente al proyecto. ¡Oh! ¡qué pena! pero no pasa nada porque he tenido otra noticia que me ha llenado de alegría: Ya podemos confirmar que el Centro de Enfermedades Raras de Burgos apoya al Proyecto Solidario contra la PSP. Gracias Yolanda por tu apoyo.<br />
<br />
Una mañana perfecta donde ya hemos llegado a nuestro destino, Hontanás. El nombre de la villa evoca las numerosas fuentes que existen en todas partes del pueblo. Podemos visitar la iglesia parroquial de La Inmaculada y el Hospital de San Juan, más conocido como el Mesón de los Arces.<br />
<br />
Hemos ido al albergue municipal, una antigua casa de pueblo muy bonita donde, de momento, estamos solos. He querido ir al ayuntamiento pero como el pueblo es demasiado pequeño, el alcalde solo viene los jueves. Me he hecho unas fotos en el albergue y para terminar, he conseguido hablar con M ª Ángeles, una señora que tiene un familiar con una patología similar a la de la PSP. Le ha interesado y me ha pedido un boleto informativo que le entregará a sus familiares.<br />
<br />
Mañana, etapa 27 entre Hontanas y Boadilla del Camino, ya en la provincia de Palencia, de 28.5 kilómetros.</i><br />
<br />
</div>LLUIS CARBONELLhttp://www.blogger.com/profile/07033658739868025298noreply@blogger.com0