jueves, 4 de agosto de 2011

Etapa 48: Olveiroa - Faro de Fisterra (fin del mundo) 35km.


CRÓNICA ETAPA 48 ( EL CAMINO S'HA ACABAT ).

Aquesta crónica d'avui será una mica diferent a les altres, no será recordada per els paisatges, els seus indrets ni tot el que he explicat fins ara. Un dia totalment diferent on l'emoció i els seu record no els oblidaré mai, sols explicaré el sentiment de tot plegat i el que a representat per mí arribar a aquest final tant bonic.

Passaven una mica de les 13:30 quant a la llunyania veig la platge de la Langosteira un miracle fet realitat, la sorra, l'oceá en estat pur, la llum del sol ajudava a dibuixar un aspecte tant impresionant que no sabía que pensar. Les llagrimes als meus ulls, es l'emoció continguda d'aquest viatge tant humá i en tants records que será dificil quin a sigut el moment més representatiu d'aquest Camino.

Vaig apropar-me lentament cap l'oceá amb els peus cansats de tants kilometres amb la sensació que l'aigua em relaxaría de tots aquests dies, de mica en mica vaig enfontzant-me fins el meu cap, els records en van refrescar i van sorgir com una pelicula breu moments inolvidables d'aquest Camino. la gent de Cerdanyola, la Montse, tothom que a passat d'alguna manera per tots aquests dies, moments que mai oblidaré a la meva vida.

També va ser importantissim l'aparició de la Montse, una trobada que tenía ganes que arribés després de molts dies entre internet i el telefon, aquí es va sumar l'amor que tinc en ella, un carinyo impres desde fá molts anys, aquí em sento molt feliç al costat d'ella. Aquella platga també va haver un moment molt especial, quant vaig recordar a la meva mare, ella que va voler estar present va ajudar que aixó fos incomparable, segur que ella a sigut la persona més feliç del mon, jo he donat la veu de una malaltía que va patir i la recompensa a sigut que jo he volgut lliutar en totes les meves forçes per fer-la coneixer a tothom.

El final de tot l'arribada al far de Fisterra on tota la il.lusió va ser real, entrant com un veritable heroi i saber que tot aquest projecte a arribat a la seva fí desde aquí a Galicia, un repte inmens que será un abans i un despres a la meva vida personal. On l'oceá es perd en l'inmensitat, també s'en va tot el meu missatge de solidaritat de tots els seus malalts i familiars, suposo que l'esperança arribará un dia per el mateix lloc que vaig acabar ahir. Espero tornar a casa i dibuixar les fulles que l'arbre s'ompli d'un futur millor per a tots ells. Jo he fet el que tenía que fer, una feina ben feta i un desitg de trobar un horitzó ple d'optimisme i bones noticies, espero poder viure-ho algún dia.

El Camino s'ha acabat pero la flama encara segueix encesa.

UNITS CONTRA LA PARALISI SUPRANUCLEAR PROGRESIVA.

Lluis Carbonell.

FÍ.

-------------------------------------------------------------------------


CRÓNICA ETAPA 48 (EL CAMINO SE ACABÓ).

Esta crónica de hoy será un poco diferente a las demás, no será recordada por los paisajes, sus lugares ni todo lo que he explicado hasta ahora. Un día totalmente diferente donde la emoción y su recuerdo no olvidaré nunca, sólo explicaré el sentimiento de todo y lo que Ha representado para mí llegar a este final tan bonito.

Pasaban un poco de las 13:30H cuando en la lejanía veo la playa de la Langosteira, un milagro hecho realidad, la arena, el océano en estado puro, la luz del sol ayudaba a dibujar un aspecto tan impresionante que no sabía que pensar. Las lágrimas en mis ojos son la emoción contenida de este viaje tanto humano y con tantos recuerdos que será difícil saber cual ha sido el momento más representativo de este Camino.

Me acerco lentamente hacia el océano con los pies cansados ​​de tantos kilómetros, con la sensación de que el agua me relajará de todos estos días. Poco a poco voy hundiendome hasta mi cabeza, los recuerdos se refrescan y surgen como una película breve, momentos inolvidables de este Camino. La gente de Cerdanyola, Montse, todo el mundo que ha pasado de alguna manera por todos estos días, momentos que no olvidaré jamás.

También es importantísima la aparición de Montse, un encuentro que tenía ganas de que llegara después de muchos días entre internet y el teléfono, aquí se suma el amor que tengo por ella, un cariño desde hace muchos años, aquí me siento muy feliz junto a ella.


En aquella playa también ha habido un momento muy especial, cuando recordé a mi madre, ella que quiso estar presente, ayudó a que esto fuera incomparable, seguro que ella ha sido la persona más feliz del mundo, yo he dado la voz de una enfermedad que sufrió y la recompensa ha sido que yo he querido luchar en todas mis fuerzas para hacerla conocer a todo el mundo.

El final de todo, la llegada al faro de Fisterra donde toda la ilusión fué real. Entrando como un verdadero héroe y saber que todo este proyecto ha llegado a su fin aquí, en Galicia. Un reto inmenso que será un antes y un después en mi vida personal. Donde el océano se pierde en la inmensidad, también se va todo mi mensaje de solidaridad de todos sus enfermos y familiares. Supongo que la esperanza llegará un día por el mismo lugar que terminé ayer.

Espero volver a casa y dibujar las hojas que el árbol se llena de un futuro mejor para todos ellos. Yo he hecho lo que tenía que hacer, un trabajo bien hecho y un deseo de encontrar un horizonte lleno de optimismo y buenas noticias, espero poder vivirlo algún día.

El Camino se ha acabado pero la llama sigue encendida.

UNIDOS CONTRA LA PARALISIS SUPRANUCLEAR PROGRESIVA.

LLUIS CARBONELL.

FIN

4 comentarios:

  1. ENHORABONA LLUÍS !!!! Ara sí que sí !!!! És emocionant veure gent com tu que fan quelcom més . El que va començar xerrant d´un projecte mira ara fins a on ha arribat....Poc que t´ho deuries pensar tan lluny i amb tan resó .Nano "tú sí que vales "!!!!!!
    Una abraçada enormeeeeeeeeeeeeeeeee

    Consol :)

    ResponderEliminar
  2. TOT UN EXIT XAVAL!!! Has aconseguit el teu repte com un super heroi. Els que et coneixem estem molt orgullosos del que has fet. ETS UN CRACK!!! Una abraçada ben forta que tinc ganes de donar-te en directe quan tornis a Cerdanyola.

    ResponderEliminar
  3. GRACIES AMICS, SEMPRE SERÁ UN LUXE COMPTAR AMB VOSALTRES PER EL QUE SIGUI, TINC GANES DE BAIXAR A CERDANYOLA PER VEURE-US I DONAR UNA ABRAÇADA. ENCARA TINC UNS DIES DE VACANCES, ESTEM EN CONTACTE, QUANT ARRIBI FAREM UNA BONA FESTA.

    PETONETS A TOTHOM

    LLUIS CARBONELL

    ResponderEliminar