sábado, 30 de julio de 2011

Etapa 44: Arzua - O'Pedrouzo ( 19km )


TEMPS DE MARXA ( 4 HORES I 12 MINUTS ).

CRÓNICA ETAPA 44 ( COMPTE ENRRERA 4 ETAPES........ POQUET PER TOCAR LA GLÓRIA).

Penúltima etapa d'aquest Camino de Santiago, el primer dels dos finals importants que tindrem en una setmana, demá estarem molt feliços per tot, i la propera setmana encara será més important. 1110km a l'esquena són una bestiesa pero ja no té cabuda cap mal, tindria que passar una desgrácia o bé un ensurt perqué demá per el matí no arribessim a la Plaça del Obradoiro. Ara mateix estem necessitats de molta festa on tot just comencem a asaborir lentament, una victoria com una casa de pagés, un premi a tot un repte personal, plena de bons proposits, i sobretot un Projecte consolidat que ens a obert la nostre mirada per continuar lluitant per tots el malalts de la Paralisís Supranuclear Progressiva i els seus malalts, la meva mare "La Pilar" demá estará molt present a Santiago de Compostela, on segur que ella estará molt feliç de que el seu fill a pogut aconseguit aixó i més.

Començarem a explicar breument la etapa d'avui, una crónica que no té gaire historía, ja que tot el protagonista restará a l'espera d'aquesta matinada i demá on celebrarem en tots els honors la nostre gran victória treballada desde el nostre cor, una jornada sense grans trets importants, on el cap i la ment está posat infinitament en demá dia 31 de Juliol. Hem sortit a les 6 hores del nostre alberg, on hem descansat molt bé, el recomenem de totes formes. Hem tornat a agafar el frontal i tot sol hem anat a fer Camino cap a O Pedrouzo, final d'aquesta 44 etapa, hem passat els pobles de Pregontorío, Calle, Boavista, Salceda, Brea, fins que hem arribat a O Pedrouzo, 19km de trámit per afrontar la etpa més important per tots els peregrins la nº 45 ( O Pedrouzo - Santiago de Compostela ).

Tots els companys d'aquestes dues setmanes llargues estem hospedats el alberg municipal de O Pedrouzo, un alberg molt gran que alberga 140 persones, jo he arribat molt aviat, al cap de una hora, ja estáva totalment ple, penseu que desde Arzúa hi ha gent de 3 camins diferents que acaban o passen per aquest poble, El Camino Francés, El Camino Primitivo i El Camino del Norte. Tota la gent s'ajunta per arribar a Santiago al cap de dues jornades.

Després de dutxar, rentar la roba em dinat juntament 18 persones, ja hem fet una colla molt important, una colla amb un punt molt important, tothom es respectat en tot i ens avenim molt, tots anem a una, aplaudim a tothom que arriba dels que coneixem, cantem, fem bromes, demá ja habrá passat a la história, per aixó tenim que disfrutar del maxím aquestes darreres hores en tots ell, hem decidit de crear un grup al Facebook per estar tots units inclos volem quedar cada any a una ciutat diferent per veuren's tots plegats. Aixó es i será un gran record que tindrem cadasqü d'aquesta companyia tant bonica que hem fet junts.

Vull donar molts agraiments aquesta gent que m'han donat uns dies molt bonics, són i serán importants per mí aquest record inborrable.

Sergio J. Martín Hernandez.
Jano Villanueva Clemente. ( Resistirem ), Jano no et preocupis, ets un crack.
Jose Guerra Tirado.
Marta Gonzalez Sierra.
Pablo Peralta Morales.
Jose Andres Palacios navas.
Carmen Misa Suero.
Adrian martín Rodriguez.
Israel Martín Rodriguez.
Ana.
Isabel Rodriguez Padilla.
Eugenio Cabrera Garcia.
Alicia Remirez de Ganzua Garralda.
Dolores.
Albert de la Cerda Aynó.
I sobretot en Daniel, el meu fiel company de viatge que ha sigut una passada de haber-lo conegut, el recordaré tota la vida, m'ha tingut que aguantar desde el dia que ens vem coneixer, un gran paio, no tinc més que gratituts per ell. GRACIES DANIEL, també es teu aquest Projecte Solidári 2011, espero que siguem veient-nos.

Aquesta matinada començarem una jornada molt especial, a les 3 de la matinada tots aquest companys ens ajuntarem per arribar al Monte del Gozo per veure el despertar del dia, tots anirem a una, els que anem millor, els lesionats, gent amb butllofes, etc. Tots al mateix pas, perqué tothom som molt importants dintre d'aquest Camino, una processor que no olvidarem mai, a Santiago tots junts, arribarem quant el sol comenci a despertar i disfrutarem tots plegats amb uns quants brindis a la panorámica de la ciutat a tant sol 5km per arribar a la Plaça Obradoiro. Grans emocions de cadasqü, on tot val després de venir de Catalunya, Madrid, Andalucia, Albacete, Galicia, etc.

Sols falta unes hores per arribar per la porta de Santiago de Compostela i aconseguir un valor incalculable, estem ja nerviosos i segur que demá traurem tots aquest nervis en un dia més que especial.

I com no oblidar-se de tota la gent que m'han seguit desde el principi de Cerdanyola del Vallés ( La Mar, La Cristina, el Jordi, la Mari Angeles, el Carlos, a la Mari Carmen, la Paula, la Aida, la Lidia, el Pol, el Dani, la Berta, la Consol Pagés, la Debora, la Eli, el Pablo, la Patricia i tot els seus fills, el Perico, la Engracia, el Rafa, el Santi, La Laura i la seva filla, el Sergi, la Gemma, i tots els seus fills, la Tia Pilarin, el Victor "MATAO"), i altres que em deixo i que demá tindran també un valor afegit a tot, gracies a ells estic aquí, i un esment molt especial a la Montse que ha patit molt la meva falta durant tants dies, aquest dilluns ens tornarem a veure en un reencontra impresionant. T'ESTIMO MOLT MONTSE.


Última etapa del Camino de Santiago de 20km entre O Pedrouzo i santiago de Compostela. Vinggggggggggggggggggggaaaaaaaaaaaaaaaaa que comenci la festa.

 --------------------------------------------------------------------------------


TIEMPO DE MARCHA (4 HORAS Y 12 MINUTOS).


CRÓNICA ETAPA 44 (CUENTA ATRÁS 4 ETAPAS ........ POQUITO PARA TOCAR LA GLORIA).

Penúltima etapa de este Camino de Santiago, el primero de los dos finales importantes que tendremos en una semana, mañana estaremos muy felices por todo, y la próxima semana aún será más importante. 1110km en la espalda no son una tontería pero ya no tiene cabida ningún mal, tendría que pasar una desgracia o un susto porque mañana por la mañana no llegemos a la Plaza del Obradoiro. Ahora mismo estamos necesitados de mucha fiesta donde apenas empezamos a saborear lentamente, una victoria como una casa de payés, un premio a todo un reto personal, llena de buenos propósitos, y sobre todo un proyecto consolidado que nos ha abierto nuestra mirada para continuar luchando por todos los enfermos de parálisis supranuclear progresiva y sus enfermos, mi madre "Pilar" mañana estará muy presente en Santiago de Compostela, donde seguro que ella estará muy feliz de que su hijo haya podido conseguido esto y más.
 
Empezaremos a explicar brevemente la etapa de hoy, una crónica que no tiene mucho historía, ya que todo el protagonista permanecerá a la espera de esta madrugada y mañana donde celebraremos con todos los honores nuestra gran victoria trabajada desde nuestro corazón, una jornada sin grandes rasgos importantes, donde la cabeza y la mente está puesto infinitamente en mañana día 31 de Julio. Hemos salido a las 6 horas de nuestro albergue, donde hemos descansado muy bien, lo recomendamos de todas formas. Hemos vuelto a coger el frontal y solo hemos ido a hacer Camino hacia O Pedrouzo, final de esta 44 etapa, hemos pasado los pueblos de Pregontorío, Calle, Boavista, Salceda, Brea, hasta que hemos llegado a O Pedrouzo, 19km de trámite para afrontar la etapa más importante para todos los peregrinos la n º 45 (O Pedrouzo - Santiago de Compostela).


Todos los compañeros de estas dos semanas largas estamos hospedados el albergue municipal de O Pedrouzo, un albergue muy grande que alberga 140 personas, yo he llegado muy pronto, al cabo de una hora, ya estaba totalmente lleno, pensad que desde Arzúa hay gente de 3 caminos diferentes que acaban o pasan por este pueblo, El Camino Francés, el Camino Primitivo y El Camino del Norte. Toda la gente se junta para llegar a Santiago a las dos jornadas.

Después de ducharme, lavar la ropa hemos comido juntos 18 personas, ya hemos hecho un grupo muy importante, un grupo con un punto muy importante, todo el mundo es respetado en todo y nos llevamos muy bién, todos vamos a una, aplaudimos a todos los que llegan de los que conocemos, cantamos, hacemos bromas, mañana ya habra pasado a la historia, por eso tenemos que disfrutar del máximo estas últimas horas con todos, hemos decidido crear un grupo en Facebook para estar todos unidos incluido queremos quedarnos cada año en una ciudad diferente para vernos todos juntos. Esto es y será un gran recuerdo que tendremos de esta compañía tan bonita que hemos hecho juntos.

Quiero dar muchos agradecimientos a esta gente que me han dado unos días muy bonitos, son y serán importantes para mí ese recuerdo inborrable.

Sergio J. Martín Hernández.
Jano Villanueva Clemente. (Resistiremos), Jano no te preocupes, eres un crack.
Jose Guerra Tirado.
Marta González Sierra.
Pablo Peralta Morales.
Jose Andres Palacios navas.
Carmen Misa Suero.
Adrian martín Rodríguez.
Israel Martín Rodríguez.
Ana.
Isabel Rodríguez Padilla.
Eugenio Cabrera García.
Alicia Remírez de ganzúa Garralda.
Dolores.
Alberto de la Cerda Ayno.

Y sobre todo Daniel, mi fiel compañero de viaje que ha sido un pasada de haberlo conocido, lo recordaré toda la vida, me ha tenido que aguantar desde el día que nos hemos conocido, un gran tipo, no tengo más que gratitut por él. GRACIAS DANIEL, también es tuyo este Proyecto Solidario 2011, espero que nos sigamos viéndonos.

Esta madrugada empezaremos una jornada muy especial, a las 3 de la madrugada todos estos compañeros nos juntaremos para llegar al Monte del Gozo para ver el despertar del día, todos iremos a una, los que vamos mejor, los lesionados, gente con ampollas, etc . Todos al mismo paso, porque todos somos muy importantes dentro de este Camino, una procesión que no olvidaremos nunca, en Santiago todos juntos, llegaremos cuando el sol empiece a despertar y disfrutaremos todos juntos con unos cuantos brindis en la panorámica de la ciudad a tan solo 5km para llegar a la Plaza Obradoiro. Grandes emociones de cada uno, donde todo vale después de venir de Cataluña, Madrid, Andalucía, Albacete, Galicia, etc.

Sólo falta unas horas para llegar por la puerta de Santiago de Compostela y conseguir un valor incalculable, estamos ya nerviosos y seguro que mañana sacaremos todos estos nervios en un día más que especial.

Y como no olvidarse de toda la gente que me han seguido desde el principio de Cerdanyola del Vallés (La Mar, Cristina, Jordi, Mari Ángeles, Carlos, a Mari Carmen, Paula, la Aida, Lidia, el Polo, Dani, Berta, la Consuelo Pagés, la Debora, la Eli, Pablo, Patricia y todos sus hijos, el Perico, la Engracia, Rafa, Santi, Laura y su hija, Sergi, Gemma, y ​​todos sus hijos, la Tía Pilarin, el Victor "MATAO"), y otros que me dejo y que mañana tendrán también un valor añadido a todo, gracias a ellos estoy aquí, y una mención muy especial a Montse que ha sufrido mucho mi falta durante tantos días, este lunes nos volveremos a ver en un reencuentro impresionante. TE QUIERO MUCHO MONTSE.

Última etapa del Camino de Santiago de 20km entre O Pedrouzo y Santiago de Compostela. Vinggggggggggggggggggggaaaaaaaaaaaaaaaaa que empiece la fiesta.

Etapa 43: Palas de Rey - Arzua (28,8 kms)

29/07/2011


TEMPS DE MARXA ( 6 HORES I 45 MINUTS )

CRÓNICA ETAPA 43 ( COMPTE ENRRERA 5 ETAPES..... MANDALA )

Última etapa de més de 28km en aquest Camino de Santiago, JA ENS QUEDEN DUES, per arribar a Santiago de Compostela, comencem a tenir nervis, sabem que sols ens separen 40km per arribar per la porta gran, avui la etapa 43 ha sigut realment dura, tenim al cap el nom de Plaza Obradoiro i aixó ens inplica fer un esforç extra per aconseguir arribar els finals de la jornadas en condicions, ara sí que ens costa més del normal arribar tranquils, sols tenim la paraula al cap COMPOSTELANA, el regal més important desde que vem començar aquest Camino, ens ho mareixem de totes, totes, esforç, força de voluntat es important per aconseguir aquesta fita tant important per mí i per els malalts de la PSP, les dues jornades que falten, será més important el vostre poder de convocatória, segur que estereu present i ara encara més.

Hem sortit a les 6:20 del matí ens esperen casi 7 hores de Camino per arribar a Arzúa, molts dels companys que disfrutem conjunt estan realment en condicions més que urgents, lesions, butlllofes, tendinitis, estrabades, etc. Pero ells segueixen somiant en arribar a Santiago, de la manera que sigui, aquesta gent són realment els herois més importants, esclar que també no ens podem quedar en segona linea, ja que també tots els que anem més preparats tenim el premi asegurat, tothom són importants.

Hem començat la jornada arribant a Palas de Rei a 1km del alberg on ens hem hospedats, tornem anar amb el frontal al cap, de seguida ens hem distanciat de la colla, avui ja no els tornarem a veure fins l'endemá, ja que ells farán nit a Ribadiso i jo a Arzúa on m'espera un mitgdia i una tarda plena de feina. Hem passat Carballal fins a O Coto ja a uns 9,3km de Palas, tornem a fer pujada, avui si que em fet més camí pujant que baixant, aixó ens a fet allargant-se més del normal. El panorama torna ser increible, boscos d'aucalipto, vegetació a dojo, fins que arribat el punyent sol.

Hem arribat a Leboreiro, en una petita placeta es situen l'esglesia de la Virgen de las Nieves i, davant seu, un dels pocs cabeceiros que es conservan a la zona. Es molt rural tot plegat, el sol comença apretar, a mí personalment m'agobia moltissim caminar amb aquest sol, pero es el que hi há. Tornem a empendre Camino, en passat A Madalena, Furelos i ja hem arribat, a Melide.

Vila de gran importancia a l'edat mitjana per la seva situació estratégica. Val la pena aturar-se a visitar les esglésies de San Pedro i Santa María, amdues romániques del segle XII, a la hora de travessar un pont que passa el riu, a má esquerra un lloc de parada de peregrins, una parella de homes fá que porten 6 anys aquest negoci, estaven fent unes truites de patates, quina pinta, he demanat un troç i mare de deu, feina molt de temps que no provaba una igual que aquesta, feta per fora i crua per dintre com a mí m'agraden, després de pagar em tornat a fer Camino, ens hem creuat amb la Dolores (Gallega) i el Jose de Albacete, molt bons paios. Em seguit el nostre recorregut passant Raido, aquí a començat una pujade bastant forta, uns 400metres de forta pujada, avui es dels pocs dies que he tingut que veure més aigua del normal.

Castañera el nostre proper poble i Rio, ja ens quedan sols 6,4km per arribar a Arzúa, tornem a fer un altre pujada, la penúltima del dia, una baixada ens porta a Ribadiso, parada per els companys que avui farán nit aquí, ja notem que aquí encara hi há més gent, ja es veuen moltes motxiles fent cua quant encara no han obert l'alberg. Jo me despedit del Dani i del altres, es la primera vegada desde que vaig coneixer el Dani que no passarem junts aquesta nit. Demá a O Pedrouzo tornarem a veurel's, encara em queden 2,4km per arribar a Arzúa, última pujade d'avui, la calor enacar més insistent, finalment arribem a Arzúa per el carrer principal.

La iglesia de Arzúa també está dedicada a santiago. A la localitat hi hagué el convent de la Magdalena amb hospital per a peregrins i del qual només es conserva la capella en un estat força precari. Hem anat a buscar al alberg municipal, una cua impresionant ens a obligat per primer cop desde que vem sortir de Logroño a desistir d'aquest alberg i fer nit a un altre, aquest cop privat, no es gaira car, 10€, sols ens quedan 2 jornades i la veritat que no cal fer cues absurdes. El alberg es molt acollidor, hem conegut a un xicot de Burgos, que l'hi he explicat el meu projecte i l'hi a encantat, juntament amb la hospitalera la Pila, com altre gent, a la tarde ens hem fet una foto amb la lona.

Dutxar-se i a fer feina, primer hem anat a l'ajuntament de Arzúa el ( SR JOSÉ LUIS ), increible, atent i ha volgut unir-se a la meva causa, ja tenim un altre alcalde que dona suport en contra de la Paralisí Supranuclear Progresiva.

A la tarde després de fer una petita vacaina, es de les poques vegades que he dormit al mitgdia, tampoc he tingut massa temps per fer-ho em anat al barber a tallar-me el cabell, m'ha deixat molt guapo i a fer fotocopies del flyers del meu projecte, ja que s'han agotat un altre cop. Perqué he fet nit a Arzúa?, pues perqué el José Almeida, que va presentar un llibre de contes a Villafranca del Bierzo per les II jornades mundials de peregrinos, l'hi va encatar el meu Projecte i amb va trucar per explicar que Arzúa m'esperaría el Joan Alcala i Sanchiz, un catlá enamorat del Camino,que ho va deixar tot i s'ha establit a Arzúa amb un negoci d'hostelería, el bar-restaurant ( MANDALA) m'ha rebut molt bé, amb els braços oberts per explicar el tema del meu Projecte, el Joan a fet més de 22 vegades el Camino en diferentes versions, a un dels llocs del restaurant Mandala, té tota una vitrina amb tots els seus record dels diferents viatges del Camino, desde diverses credencials, fotos, llibres de fotos, objectes, etc. Un museu de la seva experiencia durant aquests 22 anys.

Ens hem fet una foto amb la lona i m'ha explicat que col.locará la propaganda del meu Projecte Solidári al facebook i el Foro perqué tothom estigui esabentat de tot el que faig, en Joan Alcala i Sanchiz també s'ha unit a donar la veu de tot plegat, he portat la meva credencial a posar el segell del restaurant Mandala, possiblement una dels millors que tindré com a record i si nó ja ho comprovareu. Content per tot el dia d'avui, una jornada intensa pero feliç com les demés.

Demá etapa 44 entre Arzúa i O Pedrouzo penultima jornada abans d'arribar diumenge a Santiago de Compostela de 19km, quina PASSSSSSSSSADDDDDDDDDDDAAAAAAAAAAA.





TIEMPO DE MARCHA (6 HORAS Y 45 MINUTOS)


CRÓNICA ETAPA 43 (CUENTA ATRÁS 5 ETAPAS ..... MANDALA)

Última etapa de más de 28km en este Camino de Santiago, YA NOS QUEDAN DOS, para llegar a Santiago de Compostela, empezamos a tener nervios, sabemos que sólo nos separan 40 km para llegar por la puerta grande, hoy la etapa 43 ha sido realmente dura , tenemos en mente el nombre de Plaza Obradoiro y esto nos inplica hacer un esfuerzo extra para conseguir llegar a los finales de la jornadas en condiciones, ahora sí que nos cuesta más de lo normal llegar tranquilos, sólo tenemos la palabra en la cabeza Compostelana, el regalo más importante desde que empezamos este Camino, nos lo merecemos de todas, todas, esfuerzo, fuerza de voluntad, es importante para lograr esta meta tan importante para mí y para los enfermos de la PSP.
 
Hemos salido a las 6:20 de la mañana nos esperan casi 7 horas de Camino para llegar a Arzúa, muchos de los compañeros que disfrutamos juntos están realmente en unas condiciones más que urgentes, lesiones, ampollas, tendinitis, tirones, etc. Pero ellos siguen soñando en llegar a Santiago, de la forma que sea, esta gente son realmente los héroes más importantes, claro que también no nos podemos quedar en segunda línea, ya que también todos los que vamos más preparados tenemos el premio asegurado, todo el mundo son importantes.


Hemos comenzado la jornada llegando a Palas de Rey a 1 km del albergue donde nos hemos hospedados, volvemos a ir con el frontal en la cabeza, enseguida nos hemos distanciado del grupo, hoy ya no los volveremos a ver hasta al día siguiente, ya que ellos harán noche en Ribadiso y yo en Arzúa donde me espera un mediodía y una tarde llena de trabajo. Hemos pasado Carballal hasta O Coto ya a unos 9,3 km de Palas, volvemos a hacer subida, hoy si que he hecho más camino subiendo que bajando, esto nos ha hecho alargar más de lo normal. El panorama vuelve a ser increíble, bosques de eucalipto, vegetación por doquier, hasta que ha llegado el punzante sol.

Hemos llegado a Leboreiro, en una pequeña plazoleta se sitúan la iglesia de la Virgen de las Nieves y, ante él, uno de los pocos cabeceiros que se conservan en la zona. Es muy rural todo ello, el sol empieza apretar, a mí personalmente me agobia muchísimo andar con este sol, pero es lo que ay. Volvemos a emprender Camino, hemos pasado el pueblo de A Madalena, Furelos y ya hemos llegado, en Melide.

Villa de gran importancia en la Edad Media por su situación estratégica. Vale la pena detenerse a visitar las iglesias de San Pedro y Santa María, ambas románicas del siglo XII, a la hora de cruzar un puente que pasa el río, a mano izquierda un lugar de parada de peregrinos, una pareja de hombres hace que llevan 6 años este negocio, estaban haciendo unas tortillas de patatas, qué pinta, he pedido un trozo y madre mia, hacía mucho tiempo que no provaba una igual como ésta, hecha por fuera y cruda por dentro como a mí me gusta, después de pagar he vuelto a hacer Camino, nos hemos cruzado con la Dolores (Gallega) y el José de Albacete, muy buenos tipos. He seguido nuestro recorrido pasando Raid, dentro comenzado una subida bastante fuerte, unos 400metres de fuerte subida, hoy es de los pocos días que he tenido que ver más agua de lo normal.

Castañera nuestro próximo pueblo y Río, ya nos quedan sólo 6,4 km para llegar a Arzúa, volvemos a hacer otro subida, la penúltima del día, una bajada nos lleva a Ribadiso, parada para los compañeros que hoy harán noche aquí, ya notamos que aquí todavía hay más gente, ya se ven muchas mochilas haciendo cola cuando todavía no han abierto el albergue. Yo me despedido de Dani y de los demás, es la primera vez desde que conocí a Dani que no pasaremos juntos esta noche. Mañana en O Pedrouzo volveremos a verlos, aún me quedan 2,4 km para llegar a Arzúa, última subida de hoy, el calor más insistente, finalmente llegamos a Arzúa por la calle principal.

La iglesia de Arzúa también está dedicada a Santiago. En la localidad estuvo el convento de la Magdalena con hospital para peregrinos y del que sólo se conserva la capilla en un estado bastante precario. Hemos ido a buscar a albergue municipal, una cola impresionante nos a obligado por primera vez desde que hemos salido de Logroño a desistir de este albergue y hacer noche en otro, esta vez privado, no se caro, 10 €, sólo nos quedan 2 jornadas y la verdad que no hay que hacer colas absurdas. El albergue es muy acogedor, hemos conocido a un chico de Burgos, que le he explicado mi proyecto y le ha encantado, junto con la hospitalera la Pili, como otra gente, por la tarde nos hemos hecho una foto con la lona.

Ducharse y a trabajar, primero hemos ido al ayuntamiento de Arzúa donde nos ha atendido el (SR JOSÉ LUIS), increíble, atento y ha querido unirse a mi causa, ya tenemos otro alcalde que apoya en contra de la Parálisis supranuclear Progresiva.

En la tarde después de hacer una pequeña siesta, es de las pocas veces que he dormido en mediodía, tampoco he tenido demasiado tiempo para hacerlo, me ido al barbero a cortarme el pelo, me ha dejado muy guapo y hacer fotocopias de flyers de mi proyecto, ya que se han agotado de nuevo. Porque he hecho noche en Arzúa?, Pues porque José Almeida, que presentó un libro de cuentos en Villafranca del Bierzo para las II jornadas mundiales de peregrinos, le encantó mi Proyecto y llamó para explicar que Arzúa me esperaría Juan Alcalá y Sanchiz, un Catalán enamorado del Camino, que lo dejó todo y se ha establecido en Arzúa con un negocio de hostelería, el bar-restaurante (MANDALA) me ha recibido muy bien, con los brazos abiertos para explicar el tema de mi Proyecto, Juan ha hecho más de 22 veces el Camino en diferentes versiones, a uno de los lugares del restaurante Mandala, tiene toda unas estantería con todos sus recuerdo de los diferentes viajes del Camino, diversas credenciales, fotos, libros, objetos, etc. Un museo de su experiencia durante estos 22 años.

Nos hemos hecho una foto con la lona y me ha contado que colocará la propaganda de mi Proyecto Solidario en facebook y en su Foro para que todo el mundo esté informado de todo lo que hago, Juan Alcalá y Sanchiz también se ha unido a dar la voz de todo, he llevado mi credencial a poner el sello del restaurante Mandala, posiblemente uno de los mejores sellos que tendré como recuerdo y si nó ya lo comprobaréis. Contento por todo el día de hoy, una jornada intensa pero feliz como las demás.

Mañana etapa 44 entre Arzúa y O Pedrouzo penultima jornada antes de llegar el domingo en Santiago de Compostela de 19km, qué PASSSSSSSSSADDDDDDDDDDDAAAAAAAAAAA.

jueves, 28 de julio de 2011

Etapa 42: Portomarín - Palas del Rey (25 kms)

28/07/2011
Tram fet en 5 hores, 10 minuts





COMPTE ENRRERA.... QUEDEN 6 ETAPES

Avui hem fet una etapa molt plàcida, un dia extraordinari per apropar-nos una mica més a Santiago de Compostela. Palas de Rey ens obre la porta per avançar a poca distància de la seva capital, sols a 65km.

El temps ens ha acompanyat en tota la jornada d'avui, fresca a primera hora del dia i molta calor a partir de la tarda. Entre tots els companys d'aquests últims dies, ja em fet una pinya molt bonica, humor, companyerisme, valors humans, cadascú té una forma de pensar, una terra, una idea, es importantíssim saber que aquí tothom es igual en tot, el valor incalculable en aquest Camino no té preu. Ultimament es una passada arribar als albergs, els companys aplaudeixen per a cada peregrí nou que arriba, donar una dòsi d'ànims per a tothom, des del que pateix més fins a els que estàn arribant sense cap molèstia.

Imagineu si hi ha bon rotllo que un grup de nois d'Andalusia que volien arribar dissabte a Santiago, han fet un canvi, ja que s'han volgut unir a nosaltres i arribar diumenge a la capital gallega. Mireu si es important per a tothom aquest increïble detall, en aquestes últimes etapes, anirem detallant la preparació de l'etapa de diumenge, una jornada que estarà marcada per l'emoció i els valors que té cadascú i que s'ajuntaran per veure el despertar del dia al Monte do Gozo, a 5km de Santiago. Des d'allà veurem la ciutat amb una panorámica magnífica i la sortida del sol, com si es tractés d'una processor, per disfrutar desde el primer moment d'un dels dies més importants que portarem a la nostra vida per sempre. 

Avui em sortit com sempre a les 6 en punt, frontal al cap i vinga 25km per endavant, les ganes es fan imprescindibles per avançar i arribar a l'alberg, per pensar ja en la següent etapa. Hem sortit de l'alberg municipal de Portomarín, on hem estat molt agust aquesta passada nit. Vem comprar unes empanades i vem compartir-les entre tots, una química especial. 

Hem atravassat un altre cop el riu Miño per un pont metálic, hem agafat un sender molt ben definit i vinga, escalfar cames amb la primera pujada llarga, jo diría d'uns 3 km on hem disfrutat de la llum encara de la lluna. A l'acabar aquesta pujada, ja veiem el poble de Gonzar a 8km de Portomarín, es destaca la parròquia de Santa María.

Seguim pujant suaument i coïncidim amb alguns companys de l'alberg. Humor, comentaris de l'etapa, a l'arribar a Hospital de la Cruz ens trobem amb una companya bastant fotuda, un esguinç a la cama i diverses butllofes, està pensant en agafar un taxi per arribar a Palas de Rey.
Es importantíssim quan veus un company així, el poder mentalitzar-lo i animar-lo des de tots els fronts, que no hi pensi massa, que ha de tornar a caminar i dir-li que falta poc per arribar al final de l'etapa i si encara expliques que d'aquí 3 dies arribes a Santiago, els dones una dossis molt gran de moral.

Al final ha pogut arribar a Palas de Rey contenta per tot el suport donat entre els companys. Realment funciona, això fa que tothom sigui imprescindible en aquest Camino. En Dani, com una máquina, ha desaperegut amb una velocitat de trailer, finalment m'ha trucat que ja havia arribat a l'alberg mig hora més aviat que nosaltres, es nota que ja portem molts km i el cos s'adaptat en tots els sentits.

El nom de Hospital de la Cruz prové d'un antic establiment d'acollida de pelegrins documentat des del segle XIII fins al XVIII. Hem sortit del poblet fins a Ventas de Naron on hem esmorçat en un bar, al sortir hem tornat a veure gent coneguda i finalment hem arribat a Ligonde, un poble rural, pero rural, rural....vaques, gossos, casses increïbles i velles, etc. 
Ens queden solsament 8,5km per arribar a Palas de Rey, tornem agafar una carretera local asfaltada, en una de les baixades hem anat correns molt bé, dos companys han seguit els meus passos.

Palas de Rey està a 1 km de l'alberg municipal, un edifici que fa 4 anys el van convertir en alberg, molt recomenable. 
A Palas de Rey destaquem l'esglesia romànica de San Tirso i la façana d'una casa decorada amb vieiras i considerada l'antic hospital de pelegrins. 

Al migdia, hem anat a menjar a un retaurant el menú del peregrino i a les 17h un company, en Sergio Pascual Tur, col.labora en un programa de radio de València ( SWIN RADIO VALENCIA ),es una de les emissores més importants de Valencia, Castelló i Alacant. Aquest company valencià, viu a Catalunya ha connectat en un programa dedicat a conéixer el Camino de Santiago i ens ha passat a nosaltres via mòbil, per perlar a la radio en directe. Jo he explicat el meu Projecte i l'altre company ha parlat de les seves experiències personals, podem dir que hem sortit amb un altre programa de radio.

Demà 43a etapa, antepenúltima etapa abans d'arribar a Santiago de Compostela, sols ens queden 65,5km per tocar la glòria.
----------------------------------------------------
CUENTA ATRÁS .... QUEDAN 6 ETAPAS

Hoy hemos hecho una etapa muy plácida, un día extraordinario para acercarnos un poco más a Santiago de Compostela. Palas de Rey nos abre la puerta para avanzar a poca distancia de su capital, sólo a 65km.

El tiempo nos ha acompañado en toda la jornada de hoy, fresco a primera hora del día y mucho calor a partir de la tarde. Entre todos los compañeros de estos últimos días, ya hemos hecho una piña muy bonita, humor, compañerismo, valores humanos, cada uno tiene una forma de pensar, una tierra, una idea, es importantísimo saber que aquí todo el mundo es igual con todo el valor incalculable en este Camino que no tiene precio. Ultimamente es una pasada llegar a los albergues, los compañeros aplauden para cada peregrino nuevo que llega, dan una dosis de ánimo para todos, desde el que sufre más hasta los que están llegando sin ninguna molestia.

Imagínaos si hay buen rollo que un grupo de chicos de Andalucía que querían llegar el sábado a Santiago, han hecho un cambio, ya que se han querido unir a nosotros y llegar el domingo a la capital gallega. Mirad si es importante para todos este increíble detalle, en estas últimas etapas, iremos detallando la preparación de la etapa del domingo, una jornada que estará marcada por la emoción y los valores que tiene cada uno de nosotros y que se juntarán para ver el despertar del día en el Monte do Gozo, a 5km de Santiago. Desde allí veremos la ciudad con una panorámica magnífica y la salida del sol, como si se tratara de una procesión, para disfrutar desde el primer momento de uno de los días más importantes que llevaremos de nuestra vida para siempre.

Hoy hemos salido como siempre a las 6 en punto, frontal en la cabeza y venga 25km de antemano. Las ganas se hacen imprescindibles para avanzar y llegar al albergue, para pensar ya en la siguiente etapa. Hemos salido del albergue municipal de Portomarín, donde hemos estado muy a gusto esta pasada noche. Hemos comprado unas empanadas y las hemos compartido entre todos, una química especial.

Hemos atravesado de nuevo el río Miño por un puente metálico, hemos tomado un sendero muy bien definido y venga, calentar piernas con la primera subida larga, yo diría de unos 3 km donde hemos disfrutado aún de la luz de la luna. Al terminar esta subida, ya hemos visto el pueblo de Gonzo a 8km de Portomarín, se destaca la parroquia de Santa María.

Seguimos subiendo suavemente y coincidimos con algunos compañeros del albergue. Humor, comentarios de la etapa...al llegar al Hospital de la Cruz nos encontramos con una compañera bastante fastidiada, un esguince en la pierna y varias ampollas, está pensando en tomar un taxi para llegar a Palas de Rey.
Es importantísimo que cuando ves a un compañero así, poder mentalizarlo y animarlo desde todos los frentes, que no piense demasiado, que debe volver a caminar, y decirle que falta poco para llegar al final de la etapa y si aún explicas que dentro de 3 días llegas a Santiago, le das una dosis muy grande de moral.

Al final ha podido llegar a Palas de Rey contenta por todo el apoyo recibido de los compañeros. Realmente funciona, esto hace que todo el mundo sea imprescindible en este Camino. Dani, como una máquina, ha desaparecido con una velocidad de trailer, finalmente me ha llamado que ya había llegado al albergue media hora antes que nosotros, se nota que ya llevamos muchos km y el cuerpo se ha adaptado en todos los sentidos.

El nombre de Hospital de la Cruz proviene de un antiguo establecimiento de acogida de peregrinos documentado desde el siglo XIII hasta el XVIII. Hemos salido de la aldea hasta Ventas de Naron donde hemos desayunado en un bar Al salir hemos vuelto a ver gente conocida y finalmente hemos llegado a Ligonde, un pueblo rural, pero rural, rural .... vacas, perros, casas increíbles y abuelas, etc.
Nos quedan solamente 8,5 km para llegar a Palas de Rey, volvemos coger una carretera local asfaltada, en una de las bajadas hemos ido corriendo muy bien, dos compañeros han seguido mis pasos.

Palas de Rey está a 1 km del albergue municipal, un edificio que hace 4 años lo convirtieron en albergue, muy recomendable.
En Palas de Rey destacamos la iglesia románica de San Tirso y la fachada de una casa decorada con vieiras y considerada el antiguo hospital de peregrinos.

Al mediodía, hemos ido a comer a un restaurante, el menú del peregrino y a las 17h un compañero, Sergio Pascual Tur que colabora en un programa de radio de Valencia (Swin RADIO VALENCIA),  una de las emisoras más importantes de Valencia, Castellón y Alicante. Este compañero valenciano, que vive en Cataluña, ha conectado con un programa dedicado a conocer el Camino de Santiago y nos ha pasado a nosotros vía móvil, en un programa en directo. Yo he explicado mi proyecto y el otro compañero ha hablado de sus experiencias personales, podemos decir que hemos salido en otro programa de radio.

Mañana 43 etapa, antepenúltima etapa antes de llegar a Santiago de Compostela, sólo nos quedan 65,5 km para tocar la gloria.

martes, 26 de julio de 2011

Etapa 41: Sarria - Portomarin (22.4kms)

27/07/2011

Tram fet en 5 hores, 26 minuts

COMPTE ENRRERA 7 ETAPES, JA QUEDEN 178KM 

Els últims 100km són la bona senyal de que tot està arribant al seu final, pero si a més les nostres condicions están al 100% amb un estat físic impecable, significa que estem a punt d'arribar en el millor dels nostres moments al seu final, a Santiago de Compostela.

El Camino comença a Sarria amb els últims 111km, el seu inici es totalment encarat de cara a la majoría de gent que per moltissimes circunstàncies volen arribar a Santiago per aconseguir la preuada Compostelana, un certificat que es dóna als que arriben amb els segells col·locats a la credencial. 
El canvi amb aquest últims km es evident, gent de totes les edats, etc, es congreguen davant del Camino com si es tractés d'anar a passar un diumenge de costellada. Albergs a molt poca distància i una nova novetat que no hem vist fins ara, màquines de begudes cada x kilòmetres, això es el Camino massificat, pero es lògic també que molta de la gent vulgui disfrutar d'això.

Hem sortit a les 6:10h del matí en direcció Portomarín al seu pas pel riu Miño, un dels més importants de tota la península ibèrica. Hem començat a pujar pels carres de Sarria, fins arribar a un sender enmig de la foscor. Aquesta hora aquí es necessita frontal per poder veure. Veiem les vies del tren, desseguida les travessem, i comença la pujada més exigent, 200metres de forta pendent. Els paissatges no són ni de bon troç tan salvatges com l'etapa d'ahir, pero igualment es una zona bastant rural.

Passem Barbadelo, la petita església románica de Santiago de Barbadelo no fa justicia al que històricament hi hagué en aquest lloc: un gran monestir del qual no queden restes. L'antiga casa del rector és ara de propietat privada i rep el nom de Mosteiro, contracció de monasterio. Altibaixos i altiplans segueixen continus al nostre recorregut, ja portem uns 13km i hem passat poblets petits com, Rente, Mercado, Peruscallo, Morgado i Ferreiros.

Ferreiros, es una petita localitat el nom de la qual recorda els antics ferrers d'aquest lloc que oferien els seus serveis als peregrins. L'antiga esglesía parroquial de Santa María fou traslladada pedre a pedre fins a Mirallos. Ja portem uns 13km fets, ens queden sols 9km per arribar el nostre proper destí.

Ha arribat un moment increïble, ple d'entusiasme, quant hem passat per la fita dels últims 100km fins a Santiago de Compostela i esperant els següents 90km fins arribar a Fisterra, una joia per tot plegat, ara sí que realment estem a punt de tocar la glòria, estem molt contents, això significa que si tot segueix igual, segur que arribarem a Santiago aquest proper diumenge 31 de Juliol. Hem tornat a iniciar el nostre Camino passant els poblets de Rozas, Marcadorio, Parrocha i Vilacha abans d'arribar per fí a Portomarín.

Ens hem apropat al pont que crehua el riu Miño, un dels rius més importants, el pont que separa la carretera i el poble de Portomarin es increïblement alt, he anat abans amb una parella de Cerdanyola del Vallés durant uns km, fins que ens hem separat ja que ells avui faràn nit a un altre lloc. Hem passat el pont i la veritat es que el caudal del riu Miño és irrisòri, hi ha una gran falta d'aigua, tanta que es pot veure des d'adalt l'antiga població de Portomarín, que normalment sempre está inundada per les seves aigües.

Portomarín es troba submergida desde el 1962, el nou poble s'aixecà sobre un turó al costat de l'embalssament. Les esglésies de San Nicolas i San Pedro, així com dos palaus dels segles XVI i XVII i la capella de la Virgen de las Nieves es van traslladar pedre a pedre a un nou empleçament.

Hem arribat a l'alberg municipal de Portomarin on hem vist molta gent fent cua amb les motxiles al terra, a partir de les 13h obren portes. Mentrestant hem fet bromes amb la gent i hem tornat a brindar amb cervesa per tot plegat. Després de dutxar-me, hem anat a l'alcaldia a veure si podriem parlar amb algú, m'ha rebut la secretaria i li he explicat el projecte solidari. La veritat es que ha anat molt bé i finalment hem pogut parlar amb el seu alcalde, on després de fer la foto pertinent, m'ha regalat un llibre i ens ha agraït molt la nostra proposta, un altre èxit del Projecte solidari de la PSP.

Demà 42a etapa entre Portomarín i Palas de Rei, de 25 km.
-------------------------------------------------

CUENTA ATRÁS 7 ETAPAS, YA QUEDAN 178KM

Los últimos 100km son la buena señal de que todo está llegando a su fin, pero si además nuestras condiciones están al 100% con un estado físico impecable, significa que estamos a punto de llegar en el mejor de nuestros momentos a su fin, Santiago de Compostela.

El Camino comienza en Sarria con los últimos 111km Su inicio es totalmente encarado de cara a la mayoría de gente que por muchísimas circunstancias quieren llegar a Santiago para conseguir la preciada Compostelana, un certificado que se da a los que llegan con los sellos colocados en la credencial.
El cambio con estos últimos kms es evidente, gente de todas las edades, etc, se congregan frente al Camino como si se tratara de ir a pasar un domingo de barbacoa. Albergues con muy poca distancia entre ellos y una novedad que no habiamos visto hasta ahora, máquinas de bebidas cada x kilómetros, esto es el Camino masificado, pero es lógico también que mucha de la gente quiera disfrutar de ello.

Hemos salido a las 6:10h de la mañana en dirección Portomarín a su paso por el río Miño, uno de los más importantes de toda la península ibérica. Hemos empezado a subir por las calles de Sarria, hasta llegar a un sendero en medio de la oscuridad. A esta hora aquí se necesita frontal para poder ver. Vemos las vías del tren, enseguida las atravesamos, y comienza la subida más exigente, 200metros de fuerte pendiente. Los paisajes no son ni tan salvajes como la etapa de ayer, pero igualmente es una zona bastante rural.

Pasamos Barbadelo, la pequeña iglesia románica de Santiago de Barbadelo no hace justicia a lo que históricamente hubo en este lugar: un gran monasterio del que no quedan restos. La antigua casa del párroco es ahora de propiedad privada y recibe el nombre de Mosteiro, contracción de monasterio. Altibajos y mesetas siguen continuos en nuestro recorrido, ya llevamos unos 13km y hemos pasado pueblos pequeños como, Rente, Mercado, Peruscallo, Morgado y Ferreiros.

Ferreiros, es una pequeña localidad cuyo nombre recuerda los antiguos herreros de este lugar que ofrecían sus servicios a los peregrinos. La antigua iglesia parroquial de Santa María fue trasladada piedra a piedra hasta Mirallos. Ya llevamos unos 13km hechos, nos quedan sólo 9km para llegar a nuestro próximo destino.

Ha llegado un momento increíble, lleno de entusiasmo, en cuanto hemos pasado por la meta de los últimos 100km hasta Santiago de Compostela, y esperando los siguientes 90km hasta llegar a Fisterra, una joya todo ello, ahora sí que realmente estamos a punto de tocar la gloria, estamos muy contentos, esto significa que si todo sigue igual, seguro que llegaremos a Santiago este próximo domingo 31 de Julio. Hemos vuelto a iniciar nuestro Camino pasando los pueblos de Rozas, Marcadorio, parrochia y Vilacha antes de llegar por fin a Portomarín.

Nos hemos acercado al puente que cruza el río Miño, uno de los ríos más importantes, el puente que separa la carretera y el pueblo de Portomarín se increíblemente alto. Antes de esto, me encontrado a una pareja de mi pueblo, Cerdanyola y he ido con ellos durante unos km, hasta que nos hemos separado ya que ellos hoy harán noche en otro lugar. Hemos pasado el puente y la verdad es que el caudal del río Miño es irrisorio, hay una gran falta de agua, tanta que se puede ver desde arriba la antigua población de Portomarín, que normalmente siempre está inundada por sus aguas.

Portomarín se encuentra sumergida desde el 1962, el nuevo pueblo se levantó sobre una colina junto al embalse. Las iglesias de San Nicolás y San Pedro, así como dos palacios de los siglos XVI y XVII y la capilla de la Virgen de las Nieves se trasladaron piedra a piedra a un nuevo emplazamiento.

Hemos llegado al albergue municipal de Portomarín donde hemos visto mucha gente haciendo cola con las mochilas en el suelo, a partir de las 13h abren puertas. Mientras, hemos hecho bromas con la gente y hemos vuelto a brindar con cerveza por todo ello. Después de ducharme, hemos ido a la alcaldía a ver si podíamos hablar con alguien. Me ha recibido la secretaria y le he explicado el proyecto solidario. La verdad es que ha ido muy bien. Finalmente hemos podido hablar con su alcalde, el cual, después de hacer la foto pertinente, me ha regalado un libro y nos ha agradecido mucho nuestra propuesta, otro éxito del Proyecto solidario de la PSP .

Mañana 42 ª etapa entre Portomarín y Palas de Rei, de 25 km.

Etapa 40: Triacastela - Sarria ( 24,1km)

26/07/2011

Tram fet en 6 hores, 10 minuts



COMPTE ENRRERA....  
LA MILLOR ETAPA DE TOTES

Com podria presentar la 40a etapa que hem viscut avui, ja podem dir que ha sigut la millor etapa de totes, altres cops hem dit aquesta frase, hem passat per molts llocs després de 1015km ja fets, desert, planura, ciutats amb molta história, etc. Aquesta ha sigut merescudament amb una puntuació d'excel·lent, potser de matrícula d'honor, la provincia de Lugo amb paraules d'una noia gallega que també está fent el camino es una part de la Galicia màgica, on veritablemnet la podem comparar amb altres indrets molt importants, com Irlanda, Bretanya (França), Escocia, etc.

Avui hem volgut fer un canvi amb el traçat normal del Camino, hem fet cas a la majoría de gent que ens han dit de passar pels boscos que porten al Monestir de Samos, una joia d'indret i un dels més grans monestirs benedictins de Galicia, on encara viuen els seus monjos. El recorregut fa fer 6 km més del que teniem que recorrer avui, pero cal disfrutar del moment, finalment ara ho explicarem, ha sigut una ruta "inmensa".

Hem sortit de l'alberg a les 6:10 del matí, una vegada sortits de Triascastela, podem agafar dues direccions pero totes dues són del Camino de Santiago, la primera va a Sarria fent els poblets i l'altre fins al Monestir de Samos i després empalmant a Sarria per la zona més rural de la provincia de Lugo i per llocs inolvidables degut al pintoresc i especial paissatge de la provincia, ens hem decantat per el del Monestir de Samos.

Desseguida, hem anat paral.lelament a la carretra LU-634 que també porta a Samos pero pels vehicles, a l'alçada de Renche a uns 5,3km de Triascastela ens hem desviat per un sender rural, poblets d'encant, arbres mil.lenaris, un vert especial, vaques, tot tipus de vegetació plena d'encant, els ocells, aquell olor que et transporta a Ireland, humitat, etc... La frase durant aquest camí a sigut constant "QUINA PASSADA, ESTIC ATÒNIT, ES IMPRESSIONANT", i així fins veure el Monestir de Salmos a uns 7km de l'anterior poble on hem començat aquest sender, us el recomano jo i la gent que hem fet aquest camí, foto darrera foto, un regal inolvidable.

Finalment, després d'un revolt i desde una panoràmica impactant sortit d'un conte medieval, el Monestir de Samos, un lloc grandiós, sembla tret d'alguna pelicula tipus "El Nombre de la Rosa", diuen que es el Monestir més gran de Galicia, escriptors i altres noms han passat temporades en aquestes parets. Cal dir que els peregrins poden passar una nit en aquest monestir, a més dir que també alberguen gent que vulguin estar tranquils durant uns dies per pensar i reflexionar sobre la vida.

Hem anat a passejar per tot l'entorn del Monestir i finalment hem anat a esmorçar a un bar de la població de Samos. De veritat que desde que hem entrat a Galicia no hi ha cap dia que ens hagi decepcionat, aquets indrets són molt especials. 

Hem retornat al nostre camí per arribar a Sarria. Hem agafat el lateral de la carretera LU-634 fins a uns 3,7km on hem hagut que passar la carretera amb prudència per tornar a agafar un sender que ens portarà per altres indrets màgics a la vila de Sarria. Pujadetes, baixadetes, rius amb aigua cristalina on, des de molt adalt es pot veure reflectides les seves pedres, imagineu-vos la puresa de les seves aigues!

Després de 12km finalment hem empalmat amb l'altre opció del Camino que venia de Triacastela per passar entre poblets com, San Xil, Montan, calvor, Aguida, San Pedro Do Camino, crec que després de viure avui el troç que hem fet diferent, un altre any si tornés a fer el Camino, tornaria a fer el que hem viscut avui.

Ja els últims 2km hem arribat a Sarria, una vila molt arrelada al Camino de Santiago on la majoría de gent comença la seva peregrinació per fer els últims 100km, acreditació necessaria per aconseguir la Compostelana.

L'esglesia del Salvador s'aixeca sobre les restes de l'antiga parroquial de Santa Marina. El camí passa per la seva façana septentrional a on hi ha una ruda imatge del salvador. També val la pena la visita al covent de la Magdalena amb façana plateresca i detalls gòtics i que antigament era el lloc d'acollida de peregrins.

Ja podem dir que avui ja hem arribat els 1000km, en concret 1015km, un repte impressionant, sols ens queden 111km per arribar a Santiago de Compostela més els 90km que farem a Fisterra, final d'aquest repte on hem portat la veu dels malalts de la PSP en un projecte més que consolidat.

Demá etapa 41 entre Sarria i Portomarín de 22,4km.
----------------------------------------------------
CUENTA ATRÁS ....
LA MEJOR ETAPA DE TODAS

¿Cómo podría presentar la 40 ª etapa que hemos vivido hoy? ya podemos decir que ha sido la mejor etapa de todas, otras veces hemos dicho esta frase, hemos pasado por muchos lugares después de 1015km ya hechos, desierto, llanura, ciudades con mucha historia, etc. 

Esta ha sido merecidamente con una puntuación de excelente, quizá de matrícula de honor, la provincia de Lugo con palabras de una chica gallega que también está haciendo el camino es una parte de la Galicia mágica, donde verdaderamente la podemos comparar con otros lugares muy importantes, como Irlanda, Bretaña (Francia), Escocia, etc.

Hoy hemos querido hacer un cambio en el trazado normal del Camino, hemos hecho caso a la mayoría de gente que nos han dicho de pasar por los bosques que llevan al Monasterio de Samos, una joya de lugar y uno de los mayores monasterios benedictinos de Galicia, donde aún viven sus monjes. El recorrido hace hacer 6 km más de lo que teníamos que recorrer hoy, pero hay que disfrutar del momento, finalmente ahora lo explicaremos, ha sido una ruta "inmensa".

Hemos salido del albergue a las 6:10 de la mañana. Una vez salidos de Triascastela, podemos tomar dos direcciones pero ambas son del Camino de Santiago, la primera en Sarria haciendo los pueblos y el otro hasta el Monasterio de Samos y luego empalmando en Sarria por la zona más rural de la provincia de Lugo y por lugares inolvidables debido al pintoresco y especial paisaje de la provincia, nos hemos decantado por el del Monasterio de Samos.

Enseguida, hemos ido paralelamente a la carretra LU-634 que también lleva a Samos pero los vehículos, a la altura de Renche y a unos 5,3 km de Triascastela nos hemos desviado por un sendero rural, pueblos de encanto, árboles milenarios, un verde especial, vacas, todo tipo de vegetación llena de encanto, pájaros, aquel olor que te transporta a Ireland, humedad, etc ... La frase durante este camino ha sido constante "QUÉ PASADA, ESTOY ATÓNITO, ES IMPRESIONANTE", y así hasta ver el Monasterio de Salmos a unos 7km del anterior pueblo donde hemos empezado este sendero. Os lo recomiendo yo y la gente que hemos hecho este camino, foto tras foto, un regalo inolvidable.

Finalmente, después de una curva y desde una panorámica impactante salida de un cuento medieval, el Monasterio de Samos, un lugar grandioso, parece sacado de alguna película tipo "El Número de la Rosa". Dicen que es el Monasterio más grande de Galicia, escritores y otros nombres han pasado temporadas en estas paredes milenarias. Hay que decir que los peregrinos pueden pasar una noche en este monasterio, además decir que también albergan gente que quieran estar tranquilos durante unos días para pensar y reflexionar sobre la vida.

Hemos ido a pasear por todo el entorno del Monasterio y finalmente hemos ido a desayunar en un bar de la población de Samos. De verdad que desde que hemos entrado en Galicia no hay ningún día que nos haya decepcionado, estos lugares son muy especiales.

Hemos devuelto a nuestro camino para llegar a Sarria. Hemos cogido el lateral de la carretera LU-634 hasta unos 3,7 km donde hemos tenido que pasar la carretera con prudencia para volver a coger un sendero que nos llevará por otros lugares mágicos en la villa de Sarria. Subidas, bajadas, ríos con agua cristalina donde, desde muy arriba se pueden ver reflejadas sus piedras, ¡imaginaos la pureza de sus aguas!

Después de 12km finalmente hemos empalmado con la otra opción del Camino que venía de Triacastela para pasar entre pueblos como San Xil, Montan, Calvor, Aguida, San Pedro Do Camino, creo que después de vivir hoy el trozo que hemos hecho, si volviera a hacer el Camino, volvería a hacer lo que hemos vivido hoy.

Ya los últimos 2 km hemos llegado a Sarria, una villa muy arraigada en el Camino de Santiago donde la mayoría de gente empieza su peregrinación para los últimos 100km, acreditación necesaria para conseguir la Compostelana.

La iglesia del Salvador se levanta sobre los restos de la antigua parroquial de Santa Marina. El camino pasa por su fachada septentrional en donde hay una ruda imagen del salvador. También vale la pena la visita al Covent de la Magdalena con fachada plateresca y detalles góticos y que antiguamente era el lugar de acogida de peregrinos.

Ya podemos decir que hoy ya hemos llegado los 1000km, en concreto 1015km, un reto impresionante, sólo nos quedan 111km para llegar a Santiago de Compostela, más los 90km que haremos en Fisterra, final de este reto donde hemos llevado la voz de los enfermos de la PSP en un proyecto más que consolidado.

Mañana etapa 41 entre Sarria y Portomarín de 22,4 km.



Etapa 39: O'Cebreiro - Triacastela ( 21,1km)

25/07/2011

Tram fet en 4 hores, 36 minuts


COMPTE ENRERA 10 - MARAVELLOSA GALICIA

Quant tens l'oportunitat de contemplar un lloc màgic i maravellós, podem fer-ho desde el moment que entres a Galicia per el monte O'Cebreiro. La 39a etapa i les que vinguin fins arribar a Fisterra seran un maravellós espectacle en tots els sentits de la paraula. No hi ha dubte que aquest final del repte serà un plat massa fort on les sensacions florirant a cada pas i a cada mirada, trapitjar la història i la cultura gallega es un plaer a l'abast de tot peregrí. Aconsellem aferrisadament a tothom qui vulgui fer el Camino de Santiago que no cal començar desde casa seva, sols fer el Camino desde Galicia ja val realment la pena, paissatges, rius cristalins, la boira, el verd, tot aquí està impregnat de mágia, solsament falta tenir imaginació i crear una ambientació digne d'una pelicula de fantasía.

L'etapa d'avui es totalment una baixada desde O'Cebreiro fins a la petita població de Triacastela, podriem dir que ha sigut la última gran baixada fins a Santiago de Compostela i abans d'iniciar el segon repte que es arribar a Fisterra la primera setmana d'Agost, pero anem a pams....

Hem sortit de l'alberg de O'Cebreiro a les 6h en un ambient humit i una boira insistent, penseu que a Galicia una de les coses que té com a tradició es el seu temps, matins emboirats i núvols i a la tarda sol amb calor. Hem agafat el frontal i amb una colla de peregrins que ja fa uns dies que anem junts, hem anat com una processor tots amb la llum del frontal per un sender perfectament visible pero amb el handicap que havíem que trobar les fletxes grogues, un feina una mica delicada amb tanta boira, una equivocació i podem perdre de vista el Camino.

Al cap de 5km ja hem vist la carretera LU-634 juntament amb una estatua de bronze dedicada a els peregrins, un gegant de 4 metres al teu costat. Hem creuat la carretera i hem començat a baixar entre arbres i vegetació abundant, veiem que la boira es va dispersant i de cop totes les muntanyes del seu costat ens produeixen la primera emoció, que guapo! que rural tot plegat, passem Hospital de Condesa, una població totalment rural, la Galicia rural que tots hem vist en infinitats de reportatges i pelicules, el topònim de Hospital de Condesa prové d'un hospital que es fundà durant el segle IX.

Hem tornat a agafar un sender molt estret, i hem pogut comprovar l'última gran pujada d'uns 500metres amb un fort desnivell, ja ens havien indicat que podriem flipar per aquella pujada, home la veritat que han sigut molt intensos, fent un esforç realment fort fins que al cap de 8 minuts hem arribat al Alto do Poie, on hi ha un bar a on pots segellar la credencial, volem dir que com tenim una nova credencial, farem més d'un segell al dia per poder completar un altre, volem aconseguir fer dues llarges credencials.
Hem agafat el lateral de la carretera, tot es maravellós, i al cap de 6,4km hem arribat a Fonfria, ja fa molts anys que van desaparéixer les restes del convent del Sancti Spiritus on s'acollia als peregrins amb "aigua, sal, llum i llit amb dues mantes". Hem anat a un bar a esmorçar i a relaxar-nos una mica, el temps seguia igual, fins i tot feia una mica de fred. Hem començat la baixada fins a Triascastela 9,4km de sender de pedres, arrels, etc, haviem d'anar en compte, ja que una errada amb el peu pot ser determinant per la resta del Camino, quan portavem 5km he fet un mal gest amb una pedra i em patit una petita torçada com altres que he tingut moltes vegades en diferents llocs de catalunya, un mal instantani, pero una recuperació d'uns segons, ha sigut la primera i de moment l'última torçada desde que vem sortir de casa.

Ja veiem a la llunyania entre boscos i magnifics paratges Triacastela, final d'aquest bonica etapa, la 39, avui ja hem començat la compte enrrera per arribar el proper 5 d'Agost a Fisterra, diguem que avui ja ens queden 10 etapes per fer història en el meu curriculum esportiu.

Triacastela: el nom de la vila prové dels tres castells que hi hagué antigament en aquest lloc, a la torre de l'esglesia de santiago es poden contemplar encara les figures dels tres castells. El Camino passa pel carrer principal de la vila, molt allargat, on hi hagué diversos hospitals i fins i tot una presó per a peregrins.

Hem anat a l'alberg municipal, on hem arribat els primers. Després de dutxar-nos hem volgut donar info del meu projecte a la persona de recepció que m'ha atès molt bé. També explicar que avui 25 de Juliol es el dia de Santiago, festa nacional a Galicia on es celebra molt, aquí no hi ha alcaldia, pertant, no hi ha visita de rigor.

A les 13 hores en Xavier Poza de Radio Cerdanyola m'ha trucat en directe per fer una entrevista per els informatius de Cerdanyola del vallés, 8 minuts de glòria, seguidament més coïncidències, m'ha trucat la Clara Prieto del diari de Cerdanyola (CERDANYOLA AL DIA) i hem parlat una estona.

A la tarda-nit ens hem ajuntat tots els peregrins de l'alberg i hem fet una Caimada entre tots. Orujo, grans de café, troços de poma, troços de taronge i sucre, ens ho hem passat pipa i hem brindat perquè tot el que queda vagi bé, seguidament un company valenciá i altres d'altres comunitats han cantat cançons de Nino Bravo, etc, i uns quants catalans, entre que destacaven la meva presencia i la del Dani (més que res per l'alçada) hem cantat l'himne del Barça.
Ana tarda molt bonica on tothom ens hem respectat al màxim.

Demà arriba un dels moments més importants d'aquest troç final del Camino de Santiago, arribar a Sarria, població on tota la gent ha de segellar dos cops la credencial cada dia per aconseguir el preuat premi que es la Compostelana, els últims 111km esperen a Sarria per arribar a Santiago de Compostela.

Demà Etapa 40 entre Triacastela i Sarria de 24,1km. Vinga, vinga que anem a tope!
------------------------------------------------------
CUENTA ATRÁS 10 - MARAVILLOSA GALICIA

En cuanto tienes oportunidad de contemplar un lugar mágico y maravilloso, puedes hacerlo desde el momento que entras en Galicia por el monte O'Cebreiro. La 39 ª etapa y las que vengan hasta llegar a Fisterra serán un maravilloso espectáculo en todos los sentidos de la palabra. No hay duda de que este final del reto será un plato demasiado fuerte donde las sensaciones florecerán a cada paso y a cada mirada, pisar la historia y la cultura gallega es un placer al alcance de todo peregrino. Aconsejamos fervientemente a todo el que quiera hacer el Camino de Santiago que no hay que empezar desde casa, sólo hacer el Camino desde Galicia ya vale realmente la pena, paisajes, ríos cristalinos, la niebla, el verde, todo aquí está impregnado de magia, solamente falta tener imaginación y crear una ambientación digna de una película de fantasía.

La etapa de hoy es toda una bajada desde O'Cebreiro hasta la pequeña población de Triacastela, podríamos decir que ha sido la última gran bajada hasta Santiago de Compostela y antes de iniciar el segundo reto que es llegar a Fisterra la primera semana de Agosto, pero vamos por partes ....

Hemos salido del albergue de O'Cebreiro a las 6h en un ambiente húmedo y una niebla insistente, pensad que en Galicia una de las cosas que tiene tradicionalmente es su tiempo, mañanas nubladas y nubes y por la tarde sol con calor. Hemos cogido el frontal y con un grupo de peregrinos que ya hace unos días que vamos juntos, hemos ido como una procesión todos con la luz del frontal por un sendero perfectamente visible pero con el handicap que habíamos de encontrar las flechas amarillas, un trabajo una poco delicado con tanta niebla, una equivocación y podemos perder de vista el Camino.

A 5km ya hemos visto la carretera LU-634 junto con una estatua de bronce dedicada a los peregrinos, un gigante de 4 metros a tu lado. Hemos cruzado la carretera y hemos empezado a bajar entre árboles y vegetación abundante, vemos que la niebla se va dispersando y de golpe todas las montañas de su lado nos producen la primera emoción ¡que guapo! que rural todo, pasamos Hospital de Condesa, una población totalmente rural, la Galicia rural que todos hemos visto en infinidad de reportajes y películas, el topónimo de Hospital de Condesa proviene de un hospital que se fundó en el siglo IX.

Hemos vuelto a coger un sendero muy estrecho, y hemos podido comprobar la última gran subida de unos 500 metros con un fuerte desnivel, ya nos habían indicado que podríamos flipar por aquella subida, hombre, la verdad que han sido muy intensos, haciendo un esfuerzo realmente fuerte hasta que al cabo de 8 minutos hemos llegado al Alto do Poie, donde hay un bar y puedes sellar la credencial. Queremos decir que como tenemos una nueva credencial, haremos más de un sello al día para poder completar otra, queremos conseguir hacer dos largas credenciales.
Hemos cogido el lateral de la carretera, que maravilloso! y al cabo de 6,4 km hemos llegado a Fonfría, ya hace muchos años que desaparecieron los restos del convento de Sancti Spiritus donde se acogía a los peregrinos con "agua, sal, luz y cama con dos mantas ". Hemos ido a un bar a desayunar y relajarnos un poco, el tiempo seguía igual, incluso hacía un poco de frío. Hemos empezado la bajada hasta Triascastela 9,4 km en sendero de piedras, raíces, etc, teníamos que tener cuidado, ya que un error con el pie puede ser determinante para el resto del Camino Cuando llevábamos 5km he hecho un mal gesto con una piedra y he sufrido una pequeña torcedura como otras que he tenido muchas veces en diferentes lugares de Cataluña, un mal instantáneo, pero una recuperación en segundos, ha sido la primera y de momento la última torcedura desde que salimos de casa.

Ya vemos a lo lejos entre bosques y magníficos parajes Triacastela, final de este hermosa etapa, la 39, hoy ya hemos empezado la cuenta atrás para llegar el próximo 5 de Agosto en Fisterra, digamos que hoy ya nos quedan 10 etapas para hacer historia en mi curriculum deportivo.

Triacastela: el nombre de la villa proviene de los tres castillos que hubo antiguamente en este lugar, en la torre de la iglesia de santiago se pueden contemplar aún las figuras de los tres castillos. El Camino pasa por la calle principal de la villa, muy alargado, donde hubo varios hospitales e incluso una cárcel para peregrinos.

Hemos ido al albergue municipal, donde hemos llegado los primeros. Después de ducharnos hemos querido dar info de mi proyecto a la persona de recepción que me ha atendido muy bien. También explico que hoy 25 de Julio es el día de Santiago, fiesta nacional en Galicia donde se celebra mucho, y eso quiere decir que no hay alcaldía abierta, por lo tanto, no hay visita de rigor.

A las 13 horas, Javier Poza de Radio Cerdanyola me ha llamado en directo para hacer una entrevista para los informativos de Cerdanyola del Vallès, 8 minutos de gloria, seguidamente más coincidencias, me ha llamado Clara Prieto del diario de Cerdanyola (CERDANYOLA AL DÍA) y hemos hablado un rato.

Por la tarde-noche nos hemos juntado todos los peregrinos del albergue y hemos hecho una Caimada entre todos. Orujo, granos de café, trozos de manzana, trozos de naranja y azúcar, nos lo hemos pasado pipa y hemos brindado para que todo lo que queda vaya bien Seguidamente un compañero valenciano y otros de otras comunidades han cantado canciones de Nino Bravo, etc , y unos cuantos catalanes, entre los que destacabamos mi presencia y la de Dani (más que nada por la altura) hemos cantado el himno del Barça. Una tarde muy bonita donde todo el mundo nos hemos respetado al máximo.

Mañana llega uno de los momentos más importantes de este trozo final del Camino de Santiago, llegar a Sarria, población donde toda la gente tiene que sellar dos veces la credencial cada día para conseguir el preciado premio que es la Compostelana, los últimos 111km esperan a Sarria para llegar a Santiago de Compostela.

Mañana Etapa 40 entre Triacastela y Sarria de 24,1 km. ¡Venga, venga que vamos a tope!

Etapa 38: Vilafranca del Bierzo - O'Cebreiro (28,4kms)

24/07/2011

Tram fet en 6 hores, 13 minuts



BYE, BYE LEON, VISCA GALICIA, TERRA DE MEUS AMORES

Etapa totalment vital on entrarem finalment a la última comunitat autonòma "GALICIA", després de recórrer gairebé tota la part més amplia del territori espanyol, avui ja hem fet el pas més important, aconseguir passar i anar directament a la glòria més absoluta (FISTERRA). Una etapa que apart de llarga ha estat la més dura des de que vem començar aquest repte al Camino de Santiago.
Farem desnivell com feia molt de temps que el trobavem a faltar, pensem que per nosaltres serà algo més fàcil que per altre gent, ja que a aquestes alçades les cames segons on trepitgen potser tot un infern, una torçada, un esguinç o vés a saber.... ens podem quedar fora del repte, ara que ja estem fent la crònica d'avui, podem dir que ens ha costat molt, pero finalment ha sigut una epopeya en lletres ben grans.

Hem sortit de Villafranca del Bierzo a les 6h en punt ja que sería un matí llarg per afrontar la pujada més dura de tot el camino, uns 8 km de forta pujada per aconseguir arribar a O'Cebreiro a 1400m d'alçada. 

Hem sortit agafant la carretera fins a Pereje, als voltants tot de muntanyes realment boniques, una vegetació com feia temps que no veiem, rius, etc. Hem seguit fins a Trabadelo ja a uns 12 km de Villafranca, al peu mateix del riu Valcarce. El paisatge d'aquesta població mostra nombroses parcel.les minifundistes del terreny, és característica de les terres gallegues a les que el pelegrí s'aproxima, al bell mig de la població es troba l'esglesia de San Nicolás, del segle XVII.

Marxem agafant sempre el paral.lel de la Nacional IV, sense deixar-la, hem arribat a Ambasmestas, una vila situada a la confluència dels rius Valcarce i Balboa. Ens hem trobat passant a la mateixa gent d'aquests anteriors dies. Abans de sortir del poble, ens hem parat amb en Dani a esmorçar a una fleca, vaja, vaja, quina olor que sortia a dins d'ella! hem demanat un entrepà de llonganissa, mare meva! hem provat com l'altre dia un dels millors entrepans que hem provat mai, el pà gallec sortit del forn, una maravella, i per postres un troç de coca feta de pera i formatge, una altre delicia. Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!

Hem tornat a agafar el costat de la carretera fins arribar a l'últim poble abans de començar la gran pujada d'aquest Camino de Santiago (RUITELÁN), petita localitat que conserva una modesta església románica del segle XI. de Ruitelan a O Cebreiro hi han uns 8,5km. Tothom ens ha parlat de la llarga pujada que no s'acaba mai, bé, anem a comprovar-ho....

A l'alçada de Herrerias, hem deixat finalment l'asfalt i ha començat el sender que ens portará a l'entrada de GALICIA. El terreny comença a pujar fort, moltíssima pedra i un 13% de desnivell al seu inici. Encara tinc en ment la pujada des d'Andorra fins al refugi de Perafita, la mateixa sensació. Anem agafant alçada i ja veiem les muntanyes pelades, segur que a l'hivern tot está nevat. Ens aturem a La Faba, un poblet molt rural, aquí ja tot sembla galleg, el parlar, les cases, la gent, etc. Fem una parada de 5 minuts per agafar aire. Tornem agafar el mateix sender, a la llunyania ja veiem un espai obert on podem observar un cotxe parat, aquell es el nostre destí, la carretera que hem deixat a Ruitelan, també porta a O'CEbreiro pero sols per cotxes i Bicicletes.

Portem quasi 1 hora de pujada dura, pasem a gent, i ara toca un dels altres moments que recordarem tota la vida, la fita del final de Lleó i el començament de GALICIA, un premi a tot un repte. Ens hem emocionat molt, fotos per tots cantons, després de quasi 1000km desde que vem sortir el passat 12 de Juny desde Cerdanyola, per fí ja hem trobat el senyal que tothom espera durant el Camino de Santiago, cada dia estem emocionats per algun motiu. 
Una vegada travessats aquesta linea, sols ens queda 2km per arribar a O'Cebreiro, final d'aquesta 38a etapa. Portem 1:30h de sender, aquests últims metres han sigut els mes llargs de tot, pero finalment la felicitat es inmensa, cases típicas gallegues donant la benvinguda a un dels punts més importants del Camino (O'CEBREIRO) a 1400m d'alçada. Quina felicitat tant gran! hem arribat cansats, pero amb la satisfacció de la feina feta, arribar fins aquí.

O'Cebreiro es un petit poblat de pedra format per singulars vivendes d'estil celta, l'esglesia de Santa Maria la Real es una senzilla construcció romànica del segle XI sotmesa fa uns anys a una valuosa imatge románica del segle XII. També trobem un calze i una paterna románics i un relicari obsequi dels Reis Catòlics durant la seva peregrinació l'any 1486.

Demá etapa 39 entre O Cebreiro i Triacastela de 21,1km a la provincia de Lugo.  
-----------------------------------------------
BYE, BYE LEON, VIVA GALICIA, TIERRA DE MIS AMORES

Etapa totalmente vital donde entraremos finalmente en la última comunidad autónoma "GALICIA", tras recorrer casi toda la parte más amplia del territorio español, hoy ya hemos dado el paso más importante, conseguir pasar e ir directamente a la gloria más absoluta (FISTERRA) . Una etapa que aparte de larga ha sido la más dura desde que empezamos este reto del Camino de Santiago.
Haremos desnivel como hacía mucho tiempo que encontrábamos en falta, pensamos que para nosotros será algo más fácil que para otra gente, ya que a estas alturas las piernas según donde pisan quizás se convierte en todo un infierno, una torcedura, un esguince o vete a saber .... nos podemos quedar fuera del reto, ahora que ya estamos haciendo la crónica de hoy, podemos decir que nos ha costado mucho, pero finalmente ha sido una epopeya en letras bien grandes.

Hemos salido de Villafranca del Bierzo a las 6h en punto ya que sería una mañana larga para afrontar la subida más dura de todo el camino, unos 8 km de fuerte subida para conseguir llegar a O'Cebreiro a 1400m de altura.

Hemos salido tomando la carretera hasta Pereje, en los alrededores todo de montañas realmente bonitas, una vegetación como hacía tiempo que no veiamos, ríos, etc. Hemos seguido hasta Trabadelo ya a unos 12 km de Villafranca, al pie mismo del río Valcarce. El paisaje de esta población muestra numerosas parcelas minifundistas del terreno, es característica de las tierras gallegas a las que el peregrino se aproxima, en el centro de la población se encuentra la iglesia de San Nicolás, del siglo XVII.

Vamos cogiendo siempre el paralelo de la Nacional IV, sin dejarla, hemos llegado a Ambasmestas, una villa situada en la confluencia de los ríos Valcarce y Balboa. Nos hemos encontrado pasando a la misma gente de estos anteriores días. Antes de salir del pueblo, nos hemos parado con Dani a desayunar a una panadería, vaya, vaya, ¡qué olor que salía dentro de ella! hemos pedido un bocadillo de longaniza, ¡madre mía! hemos probado como el otro día uno de los mejores bocadillos que hemos probado nunca, el pan gallego salido del horno, una maravilla, y de postre un trozo de torta hecha de pera y queso, otra delicia.¡¡¡¡¡¡Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh !!!!!

Hemos vuelto a coger el lado de la carretera hasta llegar al último pueblo antes de empezar la gran subida de este Camino de Santiago (RUITELÁN), pequeña localidad que conserva una modesta iglesia románica del siglo XI. de Ruitelan en O Cebreiro hay unos 8,5 km. Todo el mundo nos ha hablado de la larga subida que no se acaba nunca, bueno, vamos a comprobarlo ....

A la altura de Herrerias, hemos dejado finalmente el asfalto y ha comenzado el sendero que nos llevará a la entrada de GALICIA. El terreno empieza a subir fuerte, muchísima piedra y un 13% de desnivel en su inicio. Todavía tengo en mente la subida desde Andorra hasta el refugio de Perafita, la misma sensación. Vamos cogiendo altura y ya vemos las montañas peladas, seguro que en invierno todo está nevado. Nos detenemos en La Faba, un pueblecito muy rural, aquí ya todo parece gallego, el hablar, las casas, la gente, etc. Hacemos una parada de 5 minutos para coger aire.
Volvemos coger el mismo sendero, a lo lejos ya vemos un espacio abierto donde podemos observar un coche parado, aquel es nuestro destino, la carretera que hemos dejado en Ruitelan, también lleva a O'Cebreiro pero sólo para coches y bicicletas.

Llevamos casi 1 hora de subida dura, pasamos a gente, y ahora toca otro de los momentos que recordaremos toda la vida, la meta del final de León y el comienzo de GALICIA, un premio a todo un reto. Nos hemos emocionado mucho, fotos por todos lados, después de casi 1000km desde que salimos el pasado 12 de Junio ​​desde Cerdanyola, por fin ya hemos encontrado la señal que todo el mundo espera durante el Camino de Santiago, cada día estamos emocionados por algún motivo.
Una vez atravesados ​​esta linea, solo nos queda 2km para llegar a O'Cebreiro, final de esta 38 ª etapa. Llevamos 1:30 h de sendero, estos últimos metros han sido los más largos de todo, pero finalmente la felicidad es inmensa, casas típicas gallegas dando la bienvenida a uno de los puntos más importantes del Camino (O'Cebreiro) a 1400m de altura. ¡Qué felicidad tan grande! hemos llegado cansados, pero con la satisfacción del trabajo hecho, llegar hasta aquí.

O'Cebreiro es un pequeño poblado de piedra formado por singulares viviendas de estilo celta, la iglesia de Santa María la Real es una sencilla construcción románica del siglo XI sometida hace unos años en una valiosa imagen románica del siglo XII.También encontramos un cáliz y una paterna románicos y un relicario obsequio de los Reyes Católicos durante su peregrinación el año 1486.

Mañana etapa 39 entre O Cebreiro y Triacastela de 21,1 km en la provincia de Lugo.

Etapa 37: Ponferrada - Vilafranca del Bierzo (24,1 kms)

23/07/2011
Tram fet en 5 hores, 15 minuts



UN REGAL COM LA "COPA DE UN PINO"

Avui dia 23 serà la continuació d'una altra etapa per la zona del Bierzo, on a més celebrarem el dia del meu aniversari (40 ANYS), un aniversari molt celebrat i amb moltes sorpreses que anirem desvetllant durant aquest dia tant impresionat. Ha sigut una jornada inmensa en tots els sentits, la consolidació d'un tasca feta.

Ens hem anat de l'Alberg de Ponferrada a les 6:20 en direcció Villafranca del Bierzo, una etapa totalment planera, ja que la jornada d'ahir vem fer bastant desnivell desde Foncebadon, agafant el costat de la carretera en direcció Columbianos fins a Camponarava a uns 9,5km Tot el camí sempre per asfalt, el desnivell quasi ineccistent, hem anat junts un bon troç amb el nostre company austriac, un catxondo peregrí en molt bon rotllo.

A l'arribar a Cascabelos ens hem parat a esmorçar en un bar al costat de la carretera, un bon entrepà i una coca-cola, sabem que avui tenim una etapa de molt plaer i poc esforç. Demà farem la més costosa en tots els sentits, de moment a disfrutar de tot plegat. 
Hem compartit l'esmorçar amb un xicot galleg, de Santiago de Compostela. Al marxar ell, s'ha deixat el seu pal, m'he donat compte i me l'he emportat. Al cap de uns kilometres finalment he trobat al amo del preuat objecte.

Hem començat a pujar de terreny, al cap de 30 minuts hem vist a la llunyania una caravana de gent juntament amb Protecció Civil, Guardia Local i Ambulàncies, vaja quina coïncidencia! es una excursió dels organitzadors de les II trobades de peregrins mundial que aquest any es celebra a Villafranca del Bierzo. He estat parlant amb alguna persona de l'organització i li he comentat el meu projecte, ells m'han animat a trucar a María Laia, la presidenta de l'associació mundial. Ahir a la tarda un peregrí que vaig coneixer a Ponferrada i que coneix aquesta noia amb va donar el seu movil, avui a la tarda farem la trucada per veure si podem aconseguir explicar-l'hi el Projecte a ella.

Finalment hem arribat a Villafranca del Bierzo. Enmarcada a la vall del Valcarce, Villafranca compta amb un important patrimoni històric i arquitectònic. Als carrers que envolten la Calle del Agua, flanquejada per nombroses cases senyorials d'imponent aspecte, es poden visitar l'esglesia de San Francisco, la Colegiata de Santa María i l'Historic Hostal del Comercio. L'esglesia de Santiago, del segle XIII, obre la seva porta del Perdón els anys jacobeus i permet als peregrins que no puguin continuar la ruta guanyar el jubileu com si haguéssin arribat a Santiago. Hem quedat amb en Dani per anar a menjar al restaurant "EL PADRINO", un local realment de poble peró altament recomenat.

A la sortida he fet la trucada del dia i potser la més important desde que estic fent aquest Camino, he parlat amb María Laia. Ella sabia tot el que l'hi va explicar Santos, i ella ha dit "QUEDEMOS EN EL TEATRO A LAS 17:45 HORAS", el meu dubte es que potser podria fer una xerrada amb ella i donar-li propaganda de tot plegat. 
Com un clau a les 17:50h encara no ha arribat María i al cap de 20 minuts ha aparescut una noia jove que ha vingut cap el teatre, m'he presentat, i tant va la cosa que m'ha dit "PREPARA UNA PRESENTACIÓN TUYA QUE SALDRÁS A EXPLICARLO A TODO EL MUNDO",  no es possible!... es genial! podré participar a la II trobada de peregrins a Villafranca, la única que es celebra a tot el món.

El Dani i jo hem entrat al teatre i ens han col.locat a primera fila, li he demanat a en Dani que ho gravés en video. A les 19 hores a començat la conferencia. María Laia ha començat a presentar l'event. Escriptors, hospitalaris, periodistes, etc, què fort! es la meva oportunitat de fer gran el Projecte. Passáven les 20:00 hores i m'ha presentat la María segons el full que li he donat. He sortit a l'escenari i, vinga 15 minuts sense parar explicant tot el meu Projecte, gens nerviós, ha anat massa bé. Al final la gent ha aplaudit i tot feliç he pogut donar veu de la PSP a tothom.

Periodistes portuguessos, m'han demanat propaganda com l'altra gent. Aquest si que ha sigut un regal grandiós pel meu aniversari, ha sigut " UN REGAL, COMO LA COPA DE UN PINO". També podem explicar que un autor i sense donar noms m'ha proposat que en el proper llibre que escriurà, on explicará contes fets a partir de l'experiència dels peregrins  (ja porta 3 editats), preparará un conte per explicar la PSP, que fort! es gravissim! es genial! això si que arribará molt lluny.

Encara avui i després d'un parell de dies estic en un núvol, es una passada. 
Al sortir del Teatre he anat a comprar 2 botelles de ví per cel·lebrar amb la gent que hem fet més amistat en aquests dies de peregrinatge i fer un brindis per el meu "40 ANIVERSARI". 

Encara es guardava una última sorpresa, la gent de l'alberg havien preparat de forma improvitzada una celebració per felicitar-me l'aniversari, en Dani ha sigut el responsable de tot plegat. Han tret un pastís amb dues espelmes i m'han cantat el cumpleaños feliz i també una familia de brasilenys ho han fet amb el seu idioma. Una colla de 7 persones m'han regalat un llibre tot ells i també una foto del dia de Foncebadón on tots els dels albergs ens vem fer una foto amb la lona de "UNIDOS CONTRA LA PARÁLISIS SUPRANUCLEAR PROGRESIVA", genial, genial, genial! He tornat a ser l'home més feliç del món, quina passada.....

Demà farem la 38 etapa entre Villafranca del Bierzo i O Cebreiro de 28,4km on finalment deixarem la Provincia de Leon i ens endinsarem a la Comunitat de Galicia, a la provincia de Lugo, un altre dia segur impresionant.
-------------------------------------------
UN REGALO COMO LA "COPA DE UN PINO"

Hoy día 23 será la continuación de otra etapa en la zona del Bierzo, donde además celebraremos el día de mi cumpleaños (40 AÑOS), un aniversario muy celebrado y con muchas sorpresas que iremos desvelando durante este día tan impresionante. Ha sido una jornada inmensa en todos los sentidos, la consolidación de un trabajo realizado.

Nos hemos ido del Albergue de Ponferrada a las 06:20h en dirección Villafranca del Bierzo, una etapa totalmente llana, ya que la jornada de ayer hicimos bastante desnivel desde Foncebadón, tomando el lado de la carretera en dirección Columbianos hasta Camponarava a unos 9,5 km. Todo el camino siempre por asfalto, el desnivel casi inexistente, hemos ido juntos un buen trozo con nuestro compañero austriaco, un cachondo peregrino de muy buen rollo.

Al llegar a Cascabelos nos hemos parado a desayunar en un bar junto a la carretera, un buen bocadillo y una coca-cola, sabemos que hoy tenemos una etapa de mucho placer y poco esfuerzo. Mañana haremos la más costosa en todos los sentidos, de momento a disfrutar de todo.
Hemos compartido el desayuno con un chico gallego, de Santiago de Compostela. Al marchar él, ha dejado su palo, me he dado cuenta y me lo he llevado. Al cabo de unos kilómetros finalmente he encontrado al dueño del preciado objeto.

Hemos empezado a subir de terreno, a los 30 minutos hemos visto a lo lejos una caravana de gente junto con Protección Civil, Guardia Local y Ambulancias, vaya, ¡qué coincidencia! es una excursión de los organizadores de las II jornadas de peregrinos mundial que este año se celebra en Villafranca del Bierzo. He estado hablando con alguna persona de la organización y le he comentado mi proyecto, ellos me han animado a llamar a María Laia, la presidenta de la asociación mundial. Ayer por la tarde un peregrino que conocí en Ponferrada y que conoce a esta chica me dió su movil, hoy por la tarde haremos la llamada para ver si podemos conseguir explicarle el Proyecto a ella.

Finalmente hemos llegado a Villafranca del Bierzo. Enmarcada en el valle del Valcarce, Villafranca cuenta tiene un importante patrimonio histórico y arquitectónico. En las calles que rodean la Calle del Agua, flanqueada por numerosas casas señoriales de imponente aspecto, se pueden visitar la iglesia de San Francisco, la Colegiata de Santa María y el Histórico Hostal del Comercio. La iglesia de Santiago, del siglo XIII, abre su puerta del Perdón los años jacobeos y permite a los peregrinos que no puedan seguir la ruta ganar el jubileo como si hubieran llegado a Santiago. Hemos quedado con Dani para ir a comer al restaurante "EL PADRINO", un local realmente de pueblo pero altamente recomendado.

A la salida he hecho la llamada del día y quizá la más importante desde que estoy haciendo este Camino, he hablado con María Laia. Ella sabía todo lo ya que se lo explicó Santos, y ella ha dicho: "QUEDEMOS EN EL TEATRO EN LAS 17:45 HORAS", mi duda es que quizás podría hacer una charla con ella y darle propaganda de todo.
Como un clavo estaba allí a las 17:50 h. Todavía no ha llegado María y al cabo de 20 minutos ha aparecido una chica joven que ha venido hacia el teatro. Me he presentado, y al tanto de lo que me ha dicho "PREPARA UNA PRESENTACIÓN TUYA QUE SALDRÁS PARA EXPLICARLO A TODO EL MUNDO ", ¡no es posible! ... ¡es genial! podré participar en el II Encuentro de peregrinos en Villafranca, la única que se celebra en todo el mundo!

Dani y yo hemos entrado en el teatro y nos han colocado en primera fila, le he pedido a Dani que lo grabara en video. A las 19 horas ha empezado la conferencia. María Laia ha comenzado a presentar el evento. Escritores, hospitalarios, periodistas, etc, ¡que fuerte! es mi oportunidad de hacer grande el Proyecto. Pasaban las 20:00 horas y me ha presentado María según la hoja que le he dado. He salido al escenario y, venga 15 minutos sin parar explicar todo mi Proyecto, nada nervioso...ha ido muy bien. Al final la gente ha aplaudido y todo feliz he podido dar voz de la PSP en todo el mundo.

Periodistas portugueses, me han pedido propaganda como los demás. Este si que ha sido un regalo grandioso para mi cumpleaños, ha sido "UN REGALO, COMO LA COPA DE UN PINO". También podemos explicar que un autor y sin dar nombres, me ha propuesto que en el próximo libro que escribirá, donde explicará cuentos hechos a partir de la experiencia de los peregrinos (ya lleva 3 editados), preparará un cuento para explicar la PSP, ¡que fuerte! ¡es gravísimo! ¡es genial! eso si que llegará muy lejos.

Todavía hoy y después de un par de días estoy en una nube, es una pasada.
Al salir del Teatro he ido a comprar 2 botellas de vino para celebrar con la gente que hemos hecho más amistad en estos días de peregrinaje y hacer un brindis por mi "40 ANIVERSARIO".

Aún se guardaba una última sorpresa. La gente del albergue habían preparado de forma improvisada una celebración para felicitarme el cumpleaños, Dani ha sido el responsable de todo. Han sacado un pastel con dos velas y me han cantado el cumpleaños feliz y también una familia de brasileños lo han hecho con su idioma. Un grupo de 7 personas me han regalado un libro todos ellos y también una foto del día de Foncebadón donde todos los del albergue nos hicimos una foto con la lona de "UNIDOS CONTRA LA PARÁLISIS SUPRANUCLEAR PROGRESIVA", ¡genial, genial, genial! He vuelto a ser el hombre más feliz del mundo, qué pasada .....

Mañana haremos la 38 etapa entre Villafranca del Bierzo y O Cebreiro de 28,4 km donde finalmente dejaremos la Provincia de León y nos adentraremos en la Comunidad de Galicia, en la provincia de Lugo, otro día seguro impresionante.....