martes, 26 de julio de 2011

Etapa 37: Ponferrada - Vilafranca del Bierzo (24,1 kms)

23/07/2011
Tram fet en 5 hores, 15 minuts



UN REGAL COM LA "COPA DE UN PINO"

Avui dia 23 serà la continuació d'una altra etapa per la zona del Bierzo, on a més celebrarem el dia del meu aniversari (40 ANYS), un aniversari molt celebrat i amb moltes sorpreses que anirem desvetllant durant aquest dia tant impresionat. Ha sigut una jornada inmensa en tots els sentits, la consolidació d'un tasca feta.

Ens hem anat de l'Alberg de Ponferrada a les 6:20 en direcció Villafranca del Bierzo, una etapa totalment planera, ja que la jornada d'ahir vem fer bastant desnivell desde Foncebadon, agafant el costat de la carretera en direcció Columbianos fins a Camponarava a uns 9,5km Tot el camí sempre per asfalt, el desnivell quasi ineccistent, hem anat junts un bon troç amb el nostre company austriac, un catxondo peregrí en molt bon rotllo.

A l'arribar a Cascabelos ens hem parat a esmorçar en un bar al costat de la carretera, un bon entrepà i una coca-cola, sabem que avui tenim una etapa de molt plaer i poc esforç. Demà farem la més costosa en tots els sentits, de moment a disfrutar de tot plegat. 
Hem compartit l'esmorçar amb un xicot galleg, de Santiago de Compostela. Al marxar ell, s'ha deixat el seu pal, m'he donat compte i me l'he emportat. Al cap de uns kilometres finalment he trobat al amo del preuat objecte.

Hem començat a pujar de terreny, al cap de 30 minuts hem vist a la llunyania una caravana de gent juntament amb Protecció Civil, Guardia Local i Ambulàncies, vaja quina coïncidencia! es una excursió dels organitzadors de les II trobades de peregrins mundial que aquest any es celebra a Villafranca del Bierzo. He estat parlant amb alguna persona de l'organització i li he comentat el meu projecte, ells m'han animat a trucar a María Laia, la presidenta de l'associació mundial. Ahir a la tarda un peregrí que vaig coneixer a Ponferrada i que coneix aquesta noia amb va donar el seu movil, avui a la tarda farem la trucada per veure si podem aconseguir explicar-l'hi el Projecte a ella.

Finalment hem arribat a Villafranca del Bierzo. Enmarcada a la vall del Valcarce, Villafranca compta amb un important patrimoni històric i arquitectònic. Als carrers que envolten la Calle del Agua, flanquejada per nombroses cases senyorials d'imponent aspecte, es poden visitar l'esglesia de San Francisco, la Colegiata de Santa María i l'Historic Hostal del Comercio. L'esglesia de Santiago, del segle XIII, obre la seva porta del Perdón els anys jacobeus i permet als peregrins que no puguin continuar la ruta guanyar el jubileu com si haguéssin arribat a Santiago. Hem quedat amb en Dani per anar a menjar al restaurant "EL PADRINO", un local realment de poble peró altament recomenat.

A la sortida he fet la trucada del dia i potser la més important desde que estic fent aquest Camino, he parlat amb María Laia. Ella sabia tot el que l'hi va explicar Santos, i ella ha dit "QUEDEMOS EN EL TEATRO A LAS 17:45 HORAS", el meu dubte es que potser podria fer una xerrada amb ella i donar-li propaganda de tot plegat. 
Com un clau a les 17:50h encara no ha arribat María i al cap de 20 minuts ha aparescut una noia jove que ha vingut cap el teatre, m'he presentat, i tant va la cosa que m'ha dit "PREPARA UNA PRESENTACIÓN TUYA QUE SALDRÁS A EXPLICARLO A TODO EL MUNDO",  no es possible!... es genial! podré participar a la II trobada de peregrins a Villafranca, la única que es celebra a tot el món.

El Dani i jo hem entrat al teatre i ens han col.locat a primera fila, li he demanat a en Dani que ho gravés en video. A les 19 hores a començat la conferencia. María Laia ha començat a presentar l'event. Escriptors, hospitalaris, periodistes, etc, què fort! es la meva oportunitat de fer gran el Projecte. Passáven les 20:00 hores i m'ha presentat la María segons el full que li he donat. He sortit a l'escenari i, vinga 15 minuts sense parar explicant tot el meu Projecte, gens nerviós, ha anat massa bé. Al final la gent ha aplaudit i tot feliç he pogut donar veu de la PSP a tothom.

Periodistes portuguessos, m'han demanat propaganda com l'altra gent. Aquest si que ha sigut un regal grandiós pel meu aniversari, ha sigut " UN REGAL, COMO LA COPA DE UN PINO". També podem explicar que un autor i sense donar noms m'ha proposat que en el proper llibre que escriurà, on explicará contes fets a partir de l'experiència dels peregrins  (ja porta 3 editats), preparará un conte per explicar la PSP, que fort! es gravissim! es genial! això si que arribará molt lluny.

Encara avui i després d'un parell de dies estic en un núvol, es una passada. 
Al sortir del Teatre he anat a comprar 2 botelles de ví per cel·lebrar amb la gent que hem fet més amistat en aquests dies de peregrinatge i fer un brindis per el meu "40 ANIVERSARI". 

Encara es guardava una última sorpresa, la gent de l'alberg havien preparat de forma improvitzada una celebració per felicitar-me l'aniversari, en Dani ha sigut el responsable de tot plegat. Han tret un pastís amb dues espelmes i m'han cantat el cumpleaños feliz i també una familia de brasilenys ho han fet amb el seu idioma. Una colla de 7 persones m'han regalat un llibre tot ells i també una foto del dia de Foncebadón on tots els dels albergs ens vem fer una foto amb la lona de "UNIDOS CONTRA LA PARÁLISIS SUPRANUCLEAR PROGRESIVA", genial, genial, genial! He tornat a ser l'home més feliç del món, quina passada.....

Demà farem la 38 etapa entre Villafranca del Bierzo i O Cebreiro de 28,4km on finalment deixarem la Provincia de Leon i ens endinsarem a la Comunitat de Galicia, a la provincia de Lugo, un altre dia segur impresionant.
-------------------------------------------
UN REGALO COMO LA "COPA DE UN PINO"

Hoy día 23 será la continuación de otra etapa en la zona del Bierzo, donde además celebraremos el día de mi cumpleaños (40 AÑOS), un aniversario muy celebrado y con muchas sorpresas que iremos desvelando durante este día tan impresionante. Ha sido una jornada inmensa en todos los sentidos, la consolidación de un trabajo realizado.

Nos hemos ido del Albergue de Ponferrada a las 06:20h en dirección Villafranca del Bierzo, una etapa totalmente llana, ya que la jornada de ayer hicimos bastante desnivel desde Foncebadón, tomando el lado de la carretera en dirección Columbianos hasta Camponarava a unos 9,5 km. Todo el camino siempre por asfalto, el desnivel casi inexistente, hemos ido juntos un buen trozo con nuestro compañero austriaco, un cachondo peregrino de muy buen rollo.

Al llegar a Cascabelos nos hemos parado a desayunar en un bar junto a la carretera, un buen bocadillo y una coca-cola, sabemos que hoy tenemos una etapa de mucho placer y poco esfuerzo. Mañana haremos la más costosa en todos los sentidos, de momento a disfrutar de todo.
Hemos compartido el desayuno con un chico gallego, de Santiago de Compostela. Al marchar él, ha dejado su palo, me he dado cuenta y me lo he llevado. Al cabo de unos kilómetros finalmente he encontrado al dueño del preciado objeto.

Hemos empezado a subir de terreno, a los 30 minutos hemos visto a lo lejos una caravana de gente junto con Protección Civil, Guardia Local y Ambulancias, vaya, ¡qué coincidencia! es una excursión de los organizadores de las II jornadas de peregrinos mundial que este año se celebra en Villafranca del Bierzo. He estado hablando con alguna persona de la organización y le he comentado mi proyecto, ellos me han animado a llamar a María Laia, la presidenta de la asociación mundial. Ayer por la tarde un peregrino que conocí en Ponferrada y que conoce a esta chica me dió su movil, hoy por la tarde haremos la llamada para ver si podemos conseguir explicarle el Proyecto a ella.

Finalmente hemos llegado a Villafranca del Bierzo. Enmarcada en el valle del Valcarce, Villafranca cuenta tiene un importante patrimonio histórico y arquitectónico. En las calles que rodean la Calle del Agua, flanqueada por numerosas casas señoriales de imponente aspecto, se pueden visitar la iglesia de San Francisco, la Colegiata de Santa María y el Histórico Hostal del Comercio. La iglesia de Santiago, del siglo XIII, abre su puerta del Perdón los años jacobeos y permite a los peregrinos que no puedan seguir la ruta ganar el jubileo como si hubieran llegado a Santiago. Hemos quedado con Dani para ir a comer al restaurante "EL PADRINO", un local realmente de pueblo pero altamente recomendado.

A la salida he hecho la llamada del día y quizá la más importante desde que estoy haciendo este Camino, he hablado con María Laia. Ella sabía todo lo ya que se lo explicó Santos, y ella ha dicho: "QUEDEMOS EN EL TEATRO EN LAS 17:45 HORAS", mi duda es que quizás podría hacer una charla con ella y darle propaganda de todo.
Como un clavo estaba allí a las 17:50 h. Todavía no ha llegado María y al cabo de 20 minutos ha aparecido una chica joven que ha venido hacia el teatro. Me he presentado, y al tanto de lo que me ha dicho "PREPARA UNA PRESENTACIÓN TUYA QUE SALDRÁS PARA EXPLICARLO A TODO EL MUNDO ", ¡no es posible! ... ¡es genial! podré participar en el II Encuentro de peregrinos en Villafranca, la única que se celebra en todo el mundo!

Dani y yo hemos entrado en el teatro y nos han colocado en primera fila, le he pedido a Dani que lo grabara en video. A las 19 horas ha empezado la conferencia. María Laia ha comenzado a presentar el evento. Escritores, hospitalarios, periodistas, etc, ¡que fuerte! es mi oportunidad de hacer grande el Proyecto. Pasaban las 20:00 horas y me ha presentado María según la hoja que le he dado. He salido al escenario y, venga 15 minutos sin parar explicar todo mi Proyecto, nada nervioso...ha ido muy bien. Al final la gente ha aplaudido y todo feliz he podido dar voz de la PSP en todo el mundo.

Periodistas portugueses, me han pedido propaganda como los demás. Este si que ha sido un regalo grandioso para mi cumpleaños, ha sido "UN REGALO, COMO LA COPA DE UN PINO". También podemos explicar que un autor y sin dar nombres, me ha propuesto que en el próximo libro que escribirá, donde explicará cuentos hechos a partir de la experiencia de los peregrinos (ya lleva 3 editados), preparará un cuento para explicar la PSP, ¡que fuerte! ¡es gravísimo! ¡es genial! eso si que llegará muy lejos.

Todavía hoy y después de un par de días estoy en una nube, es una pasada.
Al salir del Teatro he ido a comprar 2 botellas de vino para celebrar con la gente que hemos hecho más amistad en estos días de peregrinaje y hacer un brindis por mi "40 ANIVERSARIO".

Aún se guardaba una última sorpresa. La gente del albergue habían preparado de forma improvisada una celebración para felicitarme el cumpleaños, Dani ha sido el responsable de todo. Han sacado un pastel con dos velas y me han cantado el cumpleaños feliz y también una familia de brasileños lo han hecho con su idioma. Un grupo de 7 personas me han regalado un libro todos ellos y también una foto del día de Foncebadón donde todos los del albergue nos hicimos una foto con la lona de "UNIDOS CONTRA LA PARÁLISIS SUPRANUCLEAR PROGRESIVA", ¡genial, genial, genial! He vuelto a ser el hombre más feliz del mundo, qué pasada .....

Mañana haremos la 38 etapa entre Villafranca del Bierzo y O Cebreiro de 28,4 km donde finalmente dejaremos la Provincia de León y nos adentraremos en la Comunidad de Galicia, en la provincia de Lugo, otro día seguro impresionante.....

1 comentario:

  1. Carai noi!

    Que maco tot plegat. Sens dubte el millor aniversari que has tingut mai, i a sobre fent el rodolí dels 40! nos es pot demanar res més.

    ResponderEliminar