miércoles, 6 de julio de 2011

Etapa 22: Nájera - Santo Domingo de la Calzada (21 kms)

6/7/2011
Tram fet en 4 hores, 32 minuts

"DONDE CANTÓ LA GALLINA DESPUÉS DE ASADA "

"Al segle XIV peregrinà a Compostela un jove alemany de 18 anys anomenat Hugonell, que va acompanyat dels seus pares. En la fonda on s'allotgen treballa una noia jove que s'enamora d'ell i l'hi requereix d'amors, al que el noi es nega. Despistada i amb ànsies de venjança guarda al sarró del jove una copa de plata i déspres l'acusa de robatori.
El jove Hugonell i els seus pares es disposen a partir per seguir el seu peregrinatge quan arriba la justicia i comproven l'acusació registrant el sarró del noi. És trobat culpable i condenat a la forca. Els pares no poden fer rés per ell més que resar a Santiago. En acostar-se al cos penjat del seu fill per acomiadar-se s'enten com aquest els parla desde la forca i els hi diu que estar viu gràcies al sant.

Feliços i contents van a comunicar la noticia el corregidor que just en aquell moment està sopant opiparament unes aus. El corregidor naturalment es burla del que sent i llença la frase coneguda "El vostre fill està tant viu com aquest gall i aquesta gallina que em disposava a menjar abans que m'enprenyi". I en aquest moment, les aus salten del plat i es posen a cantar i cloquejar alegrament".

Aquesta petita introducció es una història molt coneguda que es narra al poble de Santo Domingo de la Calzada on hem arribat desde Nájera on farem nit avui a l'alberg de peregrins "La cofradía del santo".

Avui a les 5 del matí, toque de corneta i vinga, tota la gent del alberg de Nájera aixecant-se a la mateixa hora per començar un nou dia ¡quin canvi tant estresant! gent anant massivament al lavabo, al menjador, etc, etc. No m'he pogut ni rentar la cara, cues per tot, pero realment fora d'això la gent ha respectat molt el descans de tothom, a les 22:00 de la nit ja no es sentía ni una ànima.

Ens hem despedit dels voluntaris de l'alberg que són realment els "almamaters" d'aquest lloc, cada 15 dies van rotant de voluntaris, solsament accepten donatius, no hi ha cap preu, la gent dóna el que vol, per exemple, per donar una dada, la llum la paga la companyia elèctrica.

Hem marxat de Nájera cap a Azofra a uns 6 km, hem començat a fer una pujada que ens a alegrat el matí, el temps totalment núvol, això s'agraeix molt. Hem començat a veure camps de blat, extensions i extencions que es perden en la llunyania, semblaven catifes de color grog, molt bonica les seves imatges.

Hem arribat a Azofra, un poblet on destaca la Casa de las Almas, del segle XVIII, convertida en hotel, també a l'entrada del poble hi ha la petita Fuente de los Romeros, que brolla d'una roca. Hem seguit cap endavant, els peregrins tornan ser els mateixos d'ahir, arribem després de 10km a Cirueña, aquí el Dani i jo ens hem desviat cap el poble, el Camino no entra dins d'ell, pero ho hem fet per esmorçar l'entrepà fet d'ahir. L'amo del bar on hem esmorçat l'hi ha fotut bronca a una peregrina extrangera per anar descalça pel bar, ja que hi havien rajoles trencades.... BEN FET PER PART DEL BAR!

Finalment a uns 5km ja em divisat a la llunyania, després de una recta infinita, Santo Domingo de la Calzada.
Abans d'entrar al poble ens a trucat el Xavi Ponsa de Radio Cerdanyola per fer-me una entrevista en directe per veure com va tota la meva aventura.

Santo Domingo de la Calzada està situada al costat del riu Oja. Fou fundat per Santo Domingo. Aquest sant dedicà la seva vida a ajudar els peregrins aixecant ermites i ponts, i netejant camins. El monument més important es la Catedral del Salvador, al seu interior hi ha una bonica reixa renaixentista que guarda un gall i una gallina en record d'una antiga llegenda a un peregrí condemnat a mort i posteriorment ressuscitat.

Santo Domingo de la Calzada ens a tornat a obrir el seu ajuntament on hem parlat amb el seu alcalde, el senyor Javier Azpeitia Sáez i la seva concejal de turisme per explicar el meu projecte solidari 2011 i s'han adherit a la causa com també l'alberg de peregrins "La cofradia del Santo" on han fet el mateix, a les dues visites ens hem fet una foto amb la lona.

Gràcies Santo Domingo de la Calzada, per aquesta resposta tant solidaria i també a Alfaro i Calahorra, com també els seus mitjans de comunicació on em van obrir les portes a la meva veu per donar suport els malalts de la PSP i a tota la gent de la comunitat de La Rioja que demà ja deixarem i passarem a la penúltima comunitat abans d'entrar a Galicia, Castella i LLeó, on trepitjarem altres terres. Serà la comunitat amb més kilometres del Camino de Santiago, quasi 420km.

Demá etapa 23 entre Santo Domingo de la Calzada i Belorado de 22km, ja a la Comunitat de Castella i Lleó.

--------------------------------------------------------------------

"DONDE CANTÓ LA GALLINA DESPUÉS DE ASADO"

"En el siglo XIV peregrinó a Compostela un joven alemán de 18 años llamado Hugonell, que iba acompañado de sus padres. En el mesón donde se hospedaban trabajaba una muchacha joven que se enamoro de él y se le requierió su amor,
a lo que el chico se negó. Despiadada y con ansias de venganza guardó en el zurrón del joven una copa de plata y después le acusó de robo.
El joven Hugonell y sus padres se disponian a partir para seguir su peregrinaje cuando llega la justicia y comprobó la acusación registrando el zurrón del muchacho.
Fué encontrado culpable y condenado a la horca. Los padres no pudieron hacer nada por él más que rezar a Santiago.
Al acercarse al cuerpo ahorcado de su hijo para despedirse escucharon como este les hablaba desde la horca y les decía que estaba vivo gracias al santo.

Felices y contentos fueron a comunicar la noticia el corregidor que justo en ese momento estaba cenando opíparamente unas aves. El corregidor naturalmente se burló de lo que escuchaba y dijo la frase conocida "Su hijo está tan vivo como este gallo y esta gallina que me disponía a comer antes de que me enfade". Y en este momento, las aves saltaron del plato y se pusieron a cantar y cacarear alegremente ".

Esta pequeña introducción es una historia muy conocida que se narra en el pueblo de Santo Domingo de la Calzada donde hemos llegado desde Nájera y donde pasaremos la noche hoy en el albergue de peregrinos "La cofradía del santo".

Hoy a las 5 de la mañana, toque de corneta y venga, toda la gente del albergue de Nájera levantándose a la misma hora para empezar un nuevo día ¡qué cambio tanto estresante!
gente yendo masivamente al baño, el comedor, etc, etc.
No me he podido ni lavar la cara, colas para todo, pero realmente fuera de eso la gente ha respetado mucho el descanso de todos, a las 22:00 de la noche ya no se sentía ni un alma.

Nos hemos despedido de los voluntarios del albergue que son realmente los "almamaters" de este lugar, cada 15 días van rotando de voluntarios, solamente aceptan donativos, no hay ningún precio, la gente da lo que quiere, por ejemplo y por
dar un dato, la luz la paga la compañía eléctrica.

Hemos ido de Nájera hacia Azofra, a unos 6 km, y hemos empezado a hacer una subida que nos ha alegrado la mañana, el tiempo totalmente nublado, eso se agradece mucho. Hemos empezado a ver campos de trigo, extensiones y extensiones que se pierden en la lejanía, parecían alfombras de color amarillo, muy bonitas las imágenes.

Hemos llegado a Azofra, un pueblecito donde destaca la Casa de las Almas, del siglo XVIII, convertida en hotel, también a la entrada del pueblo está la pequeña Fuente de los Romeros, que brota de una roca.

Hemos seguido hacia adelante, los peregrinos vuelven ser los mismos de ayer. Llegamos después de 10km a Cirueña, aquí Dani y yo nos hemos desviado hacia el pueblo, el Camino no entra dentro de él, pero lo hemos hecho para desayunar el bocadillo hecho de ayer. El dueño del bar donde hemos desayuno se lo ha metido bronca a una peregrina extranjera por ir descalza por el bar, ya que habían baldosas rotas .... BIEN HECHO POR PARTE DEL BAR!

Finalmente a unos 5km hemos divisado a lo lejos, tras una recta infinita, Santo Domingo de la Calzada.
Antes de entrar en el pueblo ha llamado Xavi Ponsa de Radio Cerdanyola para hacerme una entrevista en directo y saber como va toda mi aventura.

Santo Domingo de la Calzada está situada junto al río Oja.
Fue fundado por Santo Domingo. Este santo dedicó su vida a ayudar a los peregrinos levantando ermitas y puentes, y limpiando caminos. El monumento más importante es la Catedral del Salvador, en su interior hay una bonita reja renacentista que guarda un gallo y una gallina en recuerdo de una antigua leyenda de un peregrino condenado a muerte y posteriormente resucitado.

Santo Domingo de la Calzada nos ha vuelto a abrir su ayuntamiento donde hemos hablado con su alcalde, el señor Javier Azpeitia Sáez y su concejal de turismo para explicar mi proyecto solidario 2011 y se han adherido a la causa como también laalbergue de peregrinos "La cofradía del Santo" donde han hecho lo mismo, en las dos visitas nos hemos hecho una foto con la lona.

Gracias Santo Domingo de la Calzada, por esta respuesta tan solidaria y también a Alfaro y Calahorra, así como sus medios de comunicación, donde han abierto las puertas a mi voz para apoyar a los enfermos de la PSP y a toda la gente de la comunidad de La Rioja que mañana ya dejaremos. Pasaremos a la penúltima comunidad antes de entrar en Galicia, Castilla y León, donde pisaremos otras tierras. Será la comunidad con más kilómetros del Camino de Santiago, casi 420km.

Mañana etapa 23 entre Santo Domingo de la Calzada y Belorado de 22km, ya en la Comunidad de Castilla y León.

2 comentarios:

  1. Felicitats Lluis per tot el que estàs aconseguint. T´ho mereixes i et seguim cada dia sens falta.
    Després de tot el que portes a sobre, cansanci físic i mental avui has tingut temps de recordar-te de trucar-nos i felicitar a la Paula pel seu aniversari. Ens ha fet molta ilu que et recordessis i ha sigut un regal ben maco.
    Segueix així que ja queda menys i a la tornada ho celebrarem. Molts petons i ànims
    Paula i M.Carmen

    ResponderEliminar
  2. Hola guapissima.
    M'analegro moltissim de que l'hi agrades a la Paula la meva felicitació, por favor, es un encant de filla que tens i tú també, el cansanci físic i mental ara mateix no existeix, gracies a vosaltres em doneu moltes forces per tirar endavant tot plegat. Tindrem que fer una gran celebració tots junts, pero encara no vull pensar-hi, queda encara molt, pero tot indica que anirá bé.

    Una abraçada a totes dues i tambçe al teu marit.

    Muaaaaaaaaakkkkkkkkkkkkkk.

    ResponderEliminar