sábado, 2 de julio de 2011

Etapa 20: Alcanadre - Logroño (32 kms)

3/7/2011

Tram fet en 7 hores, 2 minuts


LOGROÑO, MISIÓN CUMPLIDA

Avui ja és el dia, per explicar-ho d'alguna manera podem dir que el nostre objectiu d'arribar a Logroño ja es una realitat, quant fa 3 setmanes vem empendre aquest viatge en solitari, els pronòstics encara quedaven llunyans, era molt aviat per opinar si realment tindría forçes per fer 510kms i encarar el meu repte per donar veu del nostre projecte 2011 tot fent el Camino de Santiago. Ara ja es realitat que he arribat a Logroño i que el proper dimarts estarem palpant el camí françès on la majoría dels pelegrins passen fent el Camino de Santiago desde Roncesvalles.

Aquesta setmana des de que vem sortir de Saragossa, ha sigut molt intensa i encara serà més en les següents setmanes, on m'esperen 700km plens d'il·lusions i bons propòsits.
L'arbre del meu projecte ja té quasi la meitat de les fulles dibuixades, pero segur que amb el meu esforç podrem dibuixar-les totes.
Encara tinc present el dia que vaig sortir, amb tots vosaltres recolzant-me des del primer moment, crec que tots heu sigut clau perquè avui sigui aquí, em noto molt fort i il·lusionat, les meves cames segueixen els passos de forma sorprenent, quant m'aixeco estic amb més ganes per arribar a la següent etapa, cada dia que pasa el repte es una realitat i espero la primera setmana d'Agost per celebrar-ho i dedicar-ho a la meva mare (La Pilar), els malalts del PSP i els seus familiars i a tots els que meu donat suport desde el primer dia, no cal dir noms, tots esteu presents.

Avui l'etapa ha sigut una mica llarga, ja que hem travessat unes muntanyes fins arribar a la ermita d'Aradón, entre pujades, baixades, camins de terra, desde Fraga que no feiem cap troç de muntanya i ha sigut molt interessant, pero anem per pams.

Com a norma hem sortit de l'estació de trens on hi ha l'alberg d'Alcanadre a les 6 en punt amb el Dani i el senyor Belga, en Karl. El temps totalment núvol, al fons llamps i algún tró, ens hem posat la capelina tots tres i vinga, a fer camí.

Hem sortit d'Alcanadre, un poble molt petit, que té més bars que botigues. Cosa curiosa, hi ha un bar dedicat als Beatles, molt bon gust per part del propietari, ahir no vem poder anar a l'ajuntament ja que en dissabte està tancat i es difícil parlar amb algú per explicar el meu projecte. Anem sortint d'Alcanadre i ens toca trepitjar pista de terra fins gairabé Arrúbal, a 15km. Pujades per fí, entre núvols molt espessos i algunes gotes que ens refrescarven força, el paisatge molt encantador, entre vinyes i pedres al seu voltant, hem arribat a l'ermita d'Aragón, no es gaire interessant, l'entorn es maravellós, les muntanyes amb pedres fantàstiques dibuixaven siluetes màgiques.

Hem seguit el marge del riu Ebre, on el predrem de vista definitivament a Arrubal, ens ha fet companyia gairabé 200km, aquí el caudal es força important. Després de 3 hores de marxa ja hem arribat a Arrubal, una petita població més o menys igual que Alcanadre. Ens hem parat a esmorzar alguna cosa i ens hem tret la capelina, ja que el sol a tornat a imposar la seva força. Seguidament a 4,4km hem arribat a Agoncillo, l'últim poble abans d'arribar a Logroño. L'ampla Plaza del Castillo acull els dos edificis més emblemàtics de la vila, l'església parroquial de Ntra. Sra. la Blanca i el Castillo de Aguas Mansas. El castell, sotmès recentment a una acurada restauració, es un sever edifici de planta quadrada amb quatre grans torres, considerat un dels edificis civils medievals més ben conservats de La Rioja, dóna a la plaça un aire singular.

Ja estem solsament a 15km de Logroño. Ens creuem amb vies de tren, autovies i agafem durant 3km la nacional fins a Varea, on encara es conserva un quartel militar de la mili.
S'ens ha posat la pell de gallina quant hem vist finalment les primeres cases de Logroño, dient "NO ES POSSIBLE, ES UN SOMNI", quin gran moment (LOGROÑO, MISIÓN CUMPLIDA), tot es alegría i xerinol·la... hem anat a la universitat on estarem hospedats aquesta nit i demà farem el tercer dia de descans de tot el Camí de Sant Jaume.

LA RUTA XACOBEA CATALANA, ARAGONESA, NAVARRESA I PART RIOJANA JA ES UNA REALITAT.

Demà ens espera un dia molt intens, on haurem d'anar a la redacció del Diario de La Rioja i a la televisió riojana, ara sols volem celebrar aquesta arribada triomfant.

--------------------------------------------


LOGROÑO, MISIÓN CUMPLIDA

Hoy ya és el día, para explicarlo de alguna manera podemos decir que nuestro objetivo de llegar a Logroño ya es una realidad. Cuando hace 3 semanas emprendimos este viaje en solitario, los pronósticos aún quedaban lejanos, era muy pronto para opinar si realmente tendría fuerzas para hacer 510kms y encarar mi reto para dar voz a nuestro proyecto 2011 haciendo el Camino de Santiago. Ahora ya sé la realidad, que he llegado a Logroño y que el próximo martes estaremos palpando el camino francés donde la mayoría de los peregrinos pasan haciendo el Camino de Santiago desde Roncesvalles.

Esta semana desde que salimos de Zaragoza, ha sido muy intensa y aún lo será más en las siguientes semanas, donde me esperan 700km llenos de ilusiones y buenos propósitos.
El árbol de mi proyecto ya tiene casi la mitad de las hojas dibujadas, pero seguro que con mi esfuerzo podremos dibujarlas todas.
Aún tengo presente el día que salí, con todos vosotros apoyándome desde el primer momento, creo que todos habéis sido claves para que hoy esté aquí, me siento muy fuerte e ilusionado, mis piernas siguen los pasos de forma sorprendente, cuanto me levanto estoy con más ganas para llegar a la siguiente etapa, cada día que pasa el reto es una realidad y espero la primera semana de Agosto para celebrarlo y dedicarselo a mi madre Pilar, a los enfermos de la PSP y a sus familiares y a todos los que me habeis apoyado desde el primer día, no hace falta decir nombres, todos estáis presentes.

La etapa de hoy ha sido un poco larga, ya que hemos atravesado unas montañas hasta llegar a la ermita de Aradón Entre subidas, bajadas, caminos de tierra, desde Fraga que no hacíamos ningún trozo de montaña y ha sido muy interesante, pero vamos por partes.

Como norma hemos salido de la estación de trenes donde está el albergue de Alcanadre a las 6 en punto con Dani y el señor Belga, Karl. El tiempo totalmente nublado, al fondo rayos y algún trueno, nos hemos puesto la capelina los tres y venga, a hacer camino.

Hemos salido de Alcanadre, un pueblo muy pequeño, que tiene más bares que tiendas. Cosa curiosa, hay un bar dedicado a los Beatles, muy buen gusto por parte del propietario. Ayer no pudimos ir al ayuntamiento ya que en sábado está cerrado y es difícil hablar con alguien para explicar mi proyecto.
Vamos saliendo de Alcanadre y nos toca pisar pista de tierra hasta casi Arrúbal, a 15km. Subidas por fin, entre nubes muy espesas y algunas gotas que nos refrescan, el paisaje muy encantador, entre viñedos y piedras a su alrededor, hemos llegado a la ermita de Aragón, no es muy interesante pero el entorno es maravilloso, las montañas con piedras fantásticas dibujan siluetas mágicas.

Hemos seguido el margen del río Ebro, lo perderemos de vista definitivamente en Arrubal, nos ha hecho compañía casi 200km, aquí el caudal es bastante importante.

Después de 3 horas de marcha ya hemos llegado a Arrubal, una pequeña población más o menos igual que Alcanadre. Nos hemos parado a desayunar algo y nos hemos quitado la capelina, ya que el sol ha vuelto a imponer su fuerza. Seguidamente a 4,4 km hemos llegado a Agoncillo, el último pueblo antes de llegar a Logroño. La amplia Plaza del Castillo acoge los dos edificios más emblemáticos de la villa, la iglesia parroquial de Ntra.. Sra. la Blanca y el Castillo de Aguas Mansas. El castillo, sometido recientemente a una cuidada restauración, es un severo edificio de planta cuadrada con cuatro grandes torres, considerado uno de los edificios civiles medievales mejor conservados de La Rioja, da a la plaza un aire singular.

Ya estamos solo a 15 km de Logroño. Nos cruzamos con vías de tren, autovías y tomamos durante 3 km la nacional hasta Varea, donde aún se conserva un cuartel militar de la mili.
Se nos ha puesto la piel de gallina cuando hemos visto finalmente las primeras casas de Logroño, diciendo "NO ES POSIBLE, ES UN SUEÑO", qué gran momento (LOGROÑO, MISIÓN CUMPLIDA), todo es alegría y diversión...hemos ido a la universidad donde estaremos hospedados esta noche y mañana haremos el tercer día de descanso de todo el Camino de Santiago.

La ruta jacobea CATALANA, ARAGONESA, NAVARRA Y PARTE RIOJANA YA ES UNA REALIDAD.

Mañana nos espera un día muy intenso, donde tendremos que ir a la redacción del Diario de La Rioja y a la televisión riojana, ahora sólo queremos celebrar esta llegada triunfante.

4 comentarios:

  1. Força Lluís!

    És bestial el que estàs fent.

    Una abraçada i molta energia de la Montse, el David, el Carlos i l'Edu. ;-)

    ResponderEliminar
  2. Ei, Edu.

    Quina ilusió sentir aquestes paraules, la veritat es que estic molt feliç per tot el que estic visquen, ja porto fets 510km en 3 setmanes, encara falta 700km, per acabar el meu repte, i tot marxa molt bé.

    Dona records a la Montse, El david i el Carlos i a tu, merci per escriure.

    ResponderEliminar
  3. Per fi et puc escriure!!! Una meravella poder llegir tot el que expliques per aquí. Saps que et segueixo cada dia. Ja t'ho he dit moltes vegades però no em cansaré de repetir-ho, ETS UN CRACK LLUIS!!! Mica a mica estàs asolint els teus objectius. Una molt forta abraçada i molts anims!!!!!!

    ResponderEliminar
  4. Hola Jordi.

    Si,finalment podeu escriure tots els que volgueu al meu blog. Realment estic visquen amb molte intensitat aquest Camí de Santiago, fá una setmana que no paro de fer entrevistes amb gent i mitjans de comunicació, crec que el projecte ja es una realitat i estic molt content de com está sortin tot. Avui entrevista a la televisió de La Rioja, el divendres passat a la radio, aquest matí he sentit la entrevista i una passada, jo la veritat que no necessito rés més, no ser que pasará durant la resta dels dies que falta per acabar, espero que continuem així cada dia. No em cansaré de dir que una peça important sou vosaltres que em doneu les forces necessaries per tirar endavant desde el primer moment, us recordo cada dia, sou molt important per mí. Gracies.

    Dona molts petonets a la Mar, els fills i els altres que ja saps tú.

    No pararé fins al final.

    ResponderEliminar