martes, 5 de julio de 2011

Etapa 21: Logroño - Nájera (29 kms)

5/7/2011
Tram fet en 6 hores, 9 minuts.


CAMÍ COSMOPOLITA

Tinc dubtes de què ens trobarem avui al primer dia del Camí Françès, passarem de la tranquilitat a la bojería?, o encara podrem respirar una mica més?, us puc dir que finalment la resposta ha sigut sobre la primera pregunta que m'he fet, ara sí que puc dir que estic el Camino de Santiago. Ara us ho aniré relatant.

Hem fet la motxila, ja que ahir la teníem desmontada amb tota la roba neta. A la residència universitaria hi havien rentadores i secadores, tot "by the face".

Ara si que ens hem despedit d'en Karl, l'home belga de 63 anys, ha volgut aixecar-se per despedir-se de nosaltres a les 6 del matí. Vull fer esment del company que hem tingut durant uns dies.
Ha sigut una relació molt bonica. Hem rigut, hem parlat, realment ha sigut una experiència fer el camí amb un senyor que té a les seves espatlles uns quants Caminos de Santiago i em après molt d'ell, el Dani i jo el trobarem a faltar, ens fa una mica de tristor deixar un company lluny de nosaltres, segur que ell també serà feliç d'haber compartit el nostre primer Camino. Una abraçada ben forta, Karl! pensarem molt de tú.....

Hem deixat Logroño en direcció Navarrete a uns 12,9km, deseguida ja hem vist els primers peregrins a la vista, uns Koreans totalment tapats amb guants blancs, com si es tractéssin de fans del Michael Jackson (Auuuuuuu!!!), jo la veritat que no entenc la obsessió d'aquesta gent, segur que ells al veure'm amb samarreta de màniga curta, pantalons curts, suposo que els hi he semblat una mica estrany, amb la calor que fa i ells d'aquesta manera, era un espectacle una mica grotesc.

Al sortir per un parc ja a les afores de Logroño, hem vist el primer friky del camí, en una parada, un peregrí amb barbes donant pals de fusta dels arbres, amb indumentaria pelegrinesa..... com es nota el negoci de tot plegat.

Hem començat a pujar. Quina alegría, un inici encertat, a partir de llavors, ciclistes, peregrins, gent gran, gent jove...un Camino molt cosmopolita, molts estrangers, tenen una devoció frenètica pel Camino de Santiago. Nosaltres dos, al nostre rotllo.

Ja hem arribat a Navarrete, un poblet adalt d'un turonet, ens parem per esmorçar un entrepà que ens vem preparar ahir. Navarrete es una localitat d'aspecte medieval que guarda una multitud de petits detalls del record del Camino: imatges, escuts, etc. Recomenable la parròquia de la Asunción.

Hem tornat a reempendre el camí. Seguim trobant gent per a tot arreu, ostres! realment veiem gent aturada, mirant-se les butllofes, comentaris de tots colors, nosaltres atents a tot el que semtim. Fem pujades, baixades i anem amb bon ritme, ens queda poc menys de 10 km per arribar el nostre destí d'avui, Nájera.

Nájera prové de la paraula àrab Naxera, lloc entre turons. Durant els segles X i XI fou un important centre comercial i arribà a ser la capital del regne de Navarra, encara ara estem ja quasi al final de La Rioja. Cal visitar sense cap dupte el Monasterio de Santa Maria la Real, fundat a començaments del segle XI i altres monumets d'interès incalculable, penseu que estem molt aprop del bressol del castellá.

Hem arribat al primer alberg de peregrins municipal d'aquest primera etapa del Camí Francés.
No m'ho puc creure, una filera de motxiles omplen el terra per agafar tanda per poder-se hospedar, semblem a les rebaixes del Corte Ingles, a davant nostre tampoc no hi han tantes, unes 23. Hem arribat en bona hora, si durant el dia ja no queda cap lloc per dormir, els peregrins els envien al Pavelló D'esports o altres llocs, millor no tornar a passar per aquella experiència. Han obert portes a les 13 hores i vinga cap endins, el primer que ens dona una treba, es que tenim a tot el recinte aire acondicionat (OLE), cuina (OLE), i uns bons llits per unes 94 persones. Segellem la credencial i el primer canvi en respecte als anteriors dies, el primer dutxar-se, i déspres fer el llit, desmontar les motxiles, etc, i l'últim que fas es menjar.

Som de moment els únics catalans que passarem la nit d'avui, la gent de l'alberg s'han adherit a la meva iniciativa de donar veu al meu projecte, els hi ha interessat moltíssim, i aquesta tarda farem una foto de record. Em començat a veure gent amb veritables problemes als peus, llagues, butllofes, esguinços, etc, una veritable agonía per a tots ells, realment el Camino es una experiància traumática per alguns peregrins que, per desgràcia, han que marxar abans d'hora.

Demá 22 etapa de 21km entre NÁJERA i SANTO DOMINGO DE LA CALZADA.

------------------------------------------------------------------------------------------

CAMINO COSMOPOLITA

Tengo dudas de qué nos encontraremos hoy en el primer día del Camino Francés ¿pasaremos de la tranquilidad a la locura?, ¿o aún podremos respirar un poco más? Os puedo decir que finalmente la respuesta ha sido sobre la primera pregunta que me he hecho , ahora sí puedo decir que estoy en el Camino de Santiago. Ahora os lo iré relatando.

Hemos hecho la mochila, ya que ayer la teníamos desmontada con toda la ropa limpia. En la residencia universitaria habían lavadoras y secadoras, todo "by the face". Ahora si que nos hemos despedido de Karl, el hombre belga de 63 años, ha querido levantarse para despedirse de nosotros a las 6 de la mañana. Quiero hacer mención del compañero que nos ha acompañado durante unos días.

Ha sido una relación muy bonita. Hemos reído, hemos hablado, realmente ha sido una experiencia hacer el camino con un señor que tiene a sus espaldas varios Caminos de Santiago y he aprendido mucho de él. Dani y yo lo echaremos de menos, nos da un poco de tristeza dejar un compañero lejos de nosotros, seguro que él también será feliz de haber compartido nuestro primer Camino.
Un abrazo muy fuerte, Karl! pensaremos mucho de tí .....

Hemos dejado Logroño en dirección Navarrete a unos 12,9 km, enseguida ya hemos visto los primeros peregrinos a la vista, unos koreanos totalmente tapados con guantes blancos, como si se trataran de fans de Michael Jackson (Auuuuuuu!!), Yo la verdad que no entiendo la obsesión de esta gente, seguro que ellos al verme con camiseta de manga corta, pantalones cortos, les he parecido un poco raro, con el calor que hace y ellos de esta manera, era un espectáculo un poco grotesco.

Al salir por un parque ya a las afueras de Logroño, hemos visto el primer frikie del camino, en una parada, un peregrino con barbas dando palos de madera de los árboles, con indumentaria peregrinesca ..... ¡como se nota el negocio de todo!. Hemos empezado a subir. ¡Qué alegría! un inicio acertado, a partir de entonces, ciclistas, peregrinos, ancianos, gente joven ... un Camino muy cosmopolita.
Muchos extranjeros, tienen devoción frenética por el Camino de Santiago. Nosotros dos, a nuestro rollo.

Hemos llegado a Navarrete, un pueblecito situado sobre un cerro, nos hemos parado para desayunar un bocadillo que nos preparamos ayer. Navarrete es una localidad de aspecto medieval que guarda una multitud de pequeños detalles del recuerdo del Camino: imágenes, escudos, etc.
Recomendable la parroquia de la Asunción.

Hemos vuelto a reemprender la ruta. Seguimos encontrando gente por todas partes, ¡ostras! realmente vemos gente parada, mirandose las ampollas, comentarios de todos los colores...nosotros atentos a todo lo que escuchamos. Hacemos subidas, bajadas y vamos con buen ritmo, nos queda poco menos de 10 km para llegar a nuestro destino de hoy, Nájera. Nájera proviene de la palabra árabe Naxera, lugar entre colinas.
Durante los siglos X y XI fue un importante centro comercial y llegó a ser la capital del reino de Navarra, aunque ahora estamos ya casi al final de La Rioja. Hay que visitar sin duda el Monasterio de Santa María la Real, fundado a principios del siglo XI y otros monumetos de interés incalculable, pensad que estamos muy cerca de la cuna de la lengua castellana.

Hemos llegado al primer albergue de peregrinos municipal de esta primera etapa del Camino Francés. ¡No me lo puedo creer! una hilera de mochilas llenan el suelo para coger turno para poderse hospedar, parecemos estar en las rebajas del Corte Inglés. Delante nuestro tampoco hay tantas mochilas...unas 23. Hemos llegado en buena hora, si durante el día ya no queda ningún lugar para dormir, a los peregrinos los envían al Pabellón de Deportes u otros lugares, mejor no volver a pasar por esa experiencia.

Han abierto puertas a las 13 horas y venga hacia adentro, lo primero que nos da una tregua es que tenemos en todo el recinto aire acondicionado (OLE), cocina (OLE), y unos buenas camas para unas 94 personas. Sellamos la credencial y el primer cambio con respecto a los anteriores días és el orden: primero ducharse, luego hacer la cama, desmontar las mochilas y lo último que haces es comer. Somos de momento los únicos catalanes que pasaremos la noche de hoy.

La gente del albergue se han adherido a mi iniciativa de dar voz a mi proyecto, les ha interesado muchísimo, y esta tarde haremos una foto de recuerdo. He empezado a ver gente con verdaderos problemas en los pies, llagas, ampollas, esguinces, etc, una verdadera agonía para todos ellos, realmente el Camino es una experiancia traumática para algunos peregrinos que, por desgracia, han que irse antes de tiempo.

Mañana etapa 22 de 21km entre NÁJERA y SANTO DOMINGO DE LA CALZADA.



No hay comentarios:

Publicar un comentario